L'hora del judici final

Que equivocada que estava la USADA (Agència Nord-americana contra el Dopatge) quan va denunciar que Lance Armstrong havia establert en el si del seu equip la xarxa de dopatge més sofisticada de la història. Doncs, en això, els nord-americans, molt convençuts que són els millors en tot, es van equivocar. Perquè el US Postal no feia una altra cosa que el mateix que van practicar altres equips ciclistes com el Comunitat Valenciana, el Liberty Seguros, les seves denominacions anteriors, Kelme i ONCE, i fins i tot el Deutsche Telekom, que tenia unes figures principals que eren clients, dels fins i dels bons, d'Eufemiano Fuentes. Dilluns, per fi, sis anys i mig després de l'actuació de la Guàrdia Civil, els acusats en el marc de l'operació Port s'asseuran al banc dels acusats.

La justícia espanyola no destaca per la seva rapidesa, ni tampoc perquè, basant-se en la circumstància que es tractava d'una infracció penal (un delicte contra la salut pública) i no administrativa (l'adulteració de resultats esportius pel dopatge), no ha facilitat des del 23 de maig del 2006, el dia en què l'institut armat va detenir Fuentes, Manolo Saiz i l'hematòleg Merino Batres en una cafeteria d'un hotel madrileny, ni una dada al Consell Superior d'Esports (CSD) ni a l'Agència Mundial Antidopatge (AMA), que segueix qüestionant si únicament hi havia ciclistes a la trama o si han estat aquests els que han pagat una altra vegada la factura del dopatge, com acostuma a ser la norma.

La poció màgica

L'operació Port va suposar l'acció més important contra el dopatge mai vista abans ni practicada després. Va posar en evidència que des de Madrid es desenvolupava el compte B de bona part d'estrelles ciclistes i alguns altres esportistes no identificats, sota la batuta de Fuentes, un metge canari, especialista en ginecologia però coneixedor de tots els mètodes i substàncies prohibides que podien burlar un control i proporcionar al seu pacient unes forces sobrehumanes, a l'estil de la poció màgica dels gals, d'allà que el sobrenom d'Eufemiano fos Astèrix.

Fuentes s'exposa a una pena de dos anys de presó, igual que la resta dels imputats: Saiz, com a principal client; Vicente Belda, com segon director esportiu que havia contractat els seus serveis; José Ignacio Labarta, client i col·laborador; Yolanda Fuentes, germana i metge, i Merino Bartres. En aquest últim cas els advocats han sol·licitat que no declari ja que està malalt d'Alzheimer.

Credibilitat en joc

Però el que hi ha en joc és la credibilitat de la justícia espanyola i la capacitat real o no de combatre el dopatge a Espanya. De la sentència del judici, que s'allargarà per espai de més d'un mes, depèn bona part de la sort de Madrid per aconseguir els Jocs Olímpics del 2020. I, sobretot, per saber d'una vegada per sempre si hi havia algun altre nom famós en el clan del dopatge a part dels ja sabuts, tots ells estrelles del ciclisme; de Jan Ullrich, Ivan Basso o del desaparegut Marco Pantani. De fet, la Guàrdia Civil només va aconseguir situar l'atleta Marta Domínguez en l'operació Port durant la investigació de la controvertida operació Llebrer.

Fuentes declararà dilluns i haurà de respondre a les preguntes del fiscal, els advocats defensors i els de l'acusació particular, entre altres els lletrats de l'Estat, de la Unió Ciclista Internacional (UCI) i de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA). Dimarts serà el torn de Saiz i Belda. Sorprenentment, el 5 de febrer declararà com a testimoni (finalment, per videoconferència) Alberto Contador, citat per la defensa de Saiz, encara que el ciclista madrileny va ser exclòs de la trama tant per Fuentes com per la Guàrdia Civil. De l'11 al 15 de febrer, també declararan com a testimonis els corredors identificats com a clients de Fuentes; entre altres, Basso (també per videoconferència), Michele Scarponi, Unai Osa i Joseba Beloki.

Notícies relacionades

El Madrid ja està espantat

Portugal sorprèn Espanya en l’arrencada de la seva preparació

L'operació Port va significar un punt d'inflexió en la lluita contra el dopatge. La majoria dels casos que han suscitat polèmica en els últims anys es refereixen a uns fets anteriors a aquest, que va esclatar

coincidint amb la implantació de mesures com el passaport biològic i els controls per sorpresa. L'operació Port, per fi, arriba al judici final, encara que tard.