Johnson i el seu positiu de Seül La cocaïna de Maradona Jones, una velocista a la presó De 'Juanito' d'Espanya a Johann

L'escàndol olímpic més gran protagonitzat per un esportista de la delegació espanyola va anar a càrrec de Johann Mühlegg (nascut a Alema-nya el 1970 encara que nacionalitzat) als Jocs d'Hivern de Salt Lake City del 2002. Va perdre els tres ors d'esquí de fons per un positiu amb una variant d'EPO.Juanitova evidenciar que Espanya era un oasi en la lluita contra el dopatge.

La reina dels Jocs de Sydney va obtenir cinc medalles olímpiques, però anys més tard es va veure immersa en una investigació, similar a la de Lance Armstrong, en què va assegurar que no s'havia dopat mai. Marion Jones (Los Angeles, 1975) va ser considerada culpable el 2007 i va perdre els trofeus olímpics. Va ser condemnada per perjuri a sis mesos de presó, que va haver de complir, i es va arruïnar.

Notícies relacionades

Els motius de fons que porten el Madrid a carregar contra el Vila-real-Barça de Miami

El Madrid saboteja el Vila-real - Barça

L'astre argentí va donar positiu per cocaïna, sent jugador del Nàpols, el març del 1991. Però no va ser l'únic positiu de Diego Armando Maradona (Buenos Aires, 1961) com a professional: el 1994 va ser apartat del Mundial dels EUA al no superar el control antidopatge. En els dos casos va complir càstigs de 15 mesos. Retirat del futbol, va tenir diverses recaigudes per la cocaïna.

Un anabolitzant, l'estanozo-nol, va aparèixer en l'orina de Ben Johnson (nascut a Jamaica el 1961 però nacionalitzat canadenc) en el control que va passar després de guanyar els 100 metres als Jocs de Seül del 1988 amb un temps de 9,79 segons. Va ser suspès, va tornar i va tornar a donar positiu el 1993. Un jutge canadenc va poder reduir el càstig a perpetuïtat per a un tercer retorn (1999). I es va dopar de nou.