Jordi Alba, Benji a la Florida

" Veig que vostè porta bloc i bolígraf, com abans. Així que, anoti, primer li dic el que li he de dir i, després, si vol, seguim parlant".Paco Bueno, coordinador del futbol base de l'Hospitalenc, l'equip del centre del'Hospitalet de Llobregat (L'H), és tal com me'l va descriureÓscar Milla, el periodista esportiu de la ràdio i la televisió de L'H que més sap d'aquesta immensa ciutat i de l'esport local.

Bé, en realitat, Paco Bueno és exactament com la resta de gent que em vaig trobar arreu de L'H,La Florida i qualsevol dels altres barris en què el ja gairebé míticJordi Alba s'ha convertit en el que era, ni més ni menys, un dels nostres , dels seus, el nen, el crac que mai els ha abandonat. Així que bo serà fer-li cas a Bueno. Per això li trec el caputxó al retolador, que no bolígraf, i apunto. "Anoti, anoti, Jordi ésun petit gran futbolista, però té el cor més gran de la Terra, té el cor de Samsó. Que ho sàpiga. Ara, ¿de què vol parlar?".

Podria haver dit "de res". Ja està tot dit. Perquè si una cosa és certa és que Albano és un veí qualsevol de L'H. No ho era de nen, i no ho és d'adult. No ho era d'incògnit i no ho és de famós. No ho era quan va ser acomiadat "per baixet" del Barça, i no ho és quan ha tornat costant milers de milions de pessetes. D'aquí ve que sigui, també, absolutament certa la frase que Alba li va dir aSara Carbonero quan la nòvia d'Iker Casillas, perdó, la reportera de Tele 5, el va entrevistar tot just aconseguida l'Eurocopa. "Jo porto molt al cor l'Hospitalet, així que aquesta victòria també va per ells, pels meus veïns".

Perquè per aAlbahan estat i són els veïns de tota la seva vida, encara que hagués de mudar-se a Cornellà i emigrar a València. "Miri, altres han sortit d'aquí, de l'Hospitalenc, i no s'han tornat a recordar de nosaltres. És que ni veure'ls, ni sentir-los. I eren tan bons com el Jordi. Però ellmai ha deixat d'estar al nostre costat, de preguntar si ens podia ajudar", segueix explicant Bueno, i jo anotant. ¡Com corre aquest retolador!

Els peus a terra

"És més, en el club ja no sabem com agrair-li tot el que ha fet per nosaltres. D'aquí que fa dos anys se'ns acudís posar-li el seu nom al nostre torneig. ¡I no vegis!Cada any ve a donar els trofeus -bé, aquest any no ha pogut perquè estava a l'Eurocopa--, i cada any ens inunda de pilotes, roba, xandalls d'Adidas perquè anem tots guapos, lluïts, nets.És una joia" , afegeixBueno.

Bueno, com explica Milla, i com confirma qualsevol dels que el coneixen, assegura que el Jordi és massa "del poble, del barri de la Florida, de l'Hospitalet, dels amics, dels col·legues", perquè li pugi al cap això de vestir la samarreta del Barça. "A més --afegeix Bueno--, ja té elsseus pares, Miguel i María José, per seguir tocant de peus a terra. Mai abans s'havia pogut dir, 'els testos s'assemblen a les olles'. ¡Quina meravella de família!".

I és quepapa Alba s'ha passat la vida dient-los als seus fills que en aquesta vida es recull el que se sembra. "Res d'aquells grans auriculars tapant-te les orelles, que t'aïllen del món", explica que els diu alJordii elDavid, golejador de l'Hospitals Bellsport, de la categoria de plata de futbol sala. "Aquests auriculars us aparten de la gent i no hi ha res millor en la vida que els amics, la gent, els veïns. S'han de tenir les orelles oberts, i no tapades, per sentir la gent, per si ens necessita".

Aquest pare, que és l'ànima de Ràdio la Florida, per cert, ara desconnectada per un curtcircuit que va incendiar les seves modestes però estupendes instal·lacions, és també l'ànima de la germandat rocierai, és clar, de laconfraria 15+1.

I és que el senyor Miguel és de Còrdova, casat amb la catalana María José Ramos, monitora d'educació especial (com el seu fill David), a qui li sap molt de greu que el seu pare, l'avi Jordi, ja mort, "malaltís culer, culer fins al moll de l'os", no pugui disfrutar amb el retorn del seu nét al Barça. "Però disfrutaré jo i l'hi comptaré a les nits", diu l'àvia materna, Marta. Doncs això, que el senyor Miguelno oblida les seves arrels, com tampoc les oblida el Jordi.

Immens carisma

Només s'havia de veure com estava el carrer, dimecres passat, sota el balcó de l'Ajuntament de L'H, quanl'alcaldessa socialista, Núria Marín,(¡quina injecció de moral per a la ciutat el retorn d'Alba!) va agrair al noi que seguís "sent tan familiar i, sobretot,tan humil, tan accessible, tan predisposat a tot".

Allà a sota, al carrer, hi havia desenes de col·legues, companys de col·le, del Balaguer, del Jaume Balmes, de l'Hospitalenc, amb fotos de paper, amb fotocòpies i fins amb imatges als seus mòbils, en els seus iPod, amb Jordi Alba. Gairebé tot Hospi té una foto amb Jordi Alba, de nen, de jove o d'adult. Perquèell mai tenia, ni té, un no.

En aquesta ciutat encara no comprenen comel Barça va deixar escapar Alba. "Això només ho entenem la gent del futbol, aquestes coses passen i formen part de la nostra feina", diu Bueno, que ha seleccionat molt, ha encertat molt i també s'ha equivocat.

No s'entén, no sols perquè ha resultat ser molt bo el xaval, que va començar de 9, de davanter centre ¡sí, sí! i ara ésel millor lateral esquerre d'Europa, ¿del món?, de moment deixem-ho aquí, d'Europa; sinó per l'immens carisma que tenia Alba quan era un xaval i va ser elegit pel Barça perquè acompanyésJoan Gaspart a col·locar la primera, perdó, la segona pedra de laCiutat Esportiva Joan Gamper, perquè la primera la va posar, gairebé protocol·làriament,Josep Lluís Núñez.

A l'esquerra de Van Gaal

I no només això, va ser el noiet queva entregar la Champions, el 1999, a l'alcaldeJoan Clos perquè la guardés poc abans que un extraordinari Manchester United remuntés, al Camp Nou, davant un sobradet Bayern Munic. ¡Però si en una dinar de Nadal fins i tot el van asseure a l'esquerra deVan Gaal, que ja és!

Poc importa per on passegis de L'H. Tothom té afecte a Jordi Alba. Això sí, si trepitges la Florida, prepara't. Aquí, a més d'estar entregats, estan bojos d'alegria. I agraïts. I orgullosos. I això que el Jordinomés suma 10 internacionalitats.

"Però és que aquí --diu Jorge, assegut en un dels bancs de la plaça que està davant del col·legi Balaguer--, la gent no està orgullosa de l'Alba futbolista,està orgullosa que sigui un tipus normal, un dels nostres". En el fons, que siguiun dels 'tetes', perquè així es diu la penya de Jordi Alba a la Florida. Que no és una penya qualsevol, ja que va començar amb els seus pares, amb el senyor Miguel.

"Nosaltres som un grup de veïns que ens ajuntem al voltant de Ràdio la Florida" , explicaAntonia Osorio, una altra d'aquestes ànimes que té el barri de L'H. "I ho vam fer per fer coses útils per a la nostra comunitat, perquè la gent, que ho sàpiga, no només necessita diners. La gent necessita afecte, companyia, estar-hi. A la gent ens agrada que ens toquin, ¿sap?".

Ho sé, ho sé, ¡vaja si ho sé! "I nosaltresfem campanyes per ajudar a qui ens necessita, i busquem regals de Reis per als que no tenen Reis, i ens en anem d'acampada amb els nens i els joves. I en aquestes estàvem quan els Alba se'n van anar al Barça. I quan el Jordi va començar a créixer futbolísticament, vam dir: 'Ara farem una penya'. Però per ampliar el nostre bon rotllo, no més".

I és queMiguel, María José, Antonia i tots els 'tetes' (el nom de la penya sorgeix de l'apel·latiu que utilitzen els amics de Jordi i David Alba per comunicar-se entre ells, ja saben "¡passa'm l'aigua, 'tete'!") s'han menjat centenars d'entrepans a les grades veient jugar els Alba.

"Pensi que aquí, a La Florida,els diem Oliver i Benji perquè estaven tooooooot el dia amb la pilota als peus. Jo estic convençut, encara que María José no ens ho ha volgut revelar mai, que en la tercera ecografia que li van fer, el Jordi ja apareixia amb una pilota al ventre de la seva mare, cregui'm", asseguraAntonia, que ve de la festa de l'ajuntament.

Un referent a la ciutat

Celebració, per cert, que va acabar amb un fantàstic sopar al restaurant La Flama, de Bellvitge, en què el Jordi va invitar tota la seva família i amics, i tampoc va faltar ni un sol 'tete'. Aquest va ser un tiberi més íntim, no tan ciutadà. I això queL'H està que no cap a la pell, perquè el retorn de Jordi Alba li ve de meravella per trobar, per fi, un autèntic referent esportiu per lluir el nom de la ciutat pel món sencer.

Fins ara, això sí, hi haviaGustavo Biosca, Sergio, el cervell que havia militat a l'Espanyol i el Deportivo de la Corunya, també el llegendariXavi Hernández, basquetbolista de prestigi, que va heretar, qui sap, la mà que teniaMarcel·lí Maneja, l'home que va jugar al Joventut, va ser internacional i va guanyar, en els 40, la primera i única Copa amb el CB l'Hospitalet i hi ha la nedadora olímpicaÀngels Bardina. I ara arribaJordi Alba i el món sap de l'esport de l'Hospi per ell.

L'opinió d'Emery

"Jo, la veritat --explica Alba a tots els que volen escoltar-lo--,estic bé a tot arreu; però com l'Hospitalet no hi ha res, ni com el meu barri, la Florida, casa meva, la meva habitació, la meva família i la meva gent". D'aquesta gent el Jordi no se n'ha oblidat mai i amb tots ha tingut els detalls que ell creia que anaven a fer-los una miqueta més feliços.

Com li va passar a Bueno, que li va demanar, així és, sí, un autògraf quan, als 10 anys, va entrar al Barça, i Alba va trigar només 48 hores a dedicar-li unafotografia que encara conserva "com si fos un tresor". "El Jordi és molt familiar, molt de barri, entranyable", explica l'encantadora Antonia Osorio.

"Li va costar acceptar jugar de lateral esquerre", explica, l'entrenador que al València li va descobrir els secrets d'aquesta posició i que acaba d'emigrar al futbol rus. "Però com queés molt dialogant, molt pròxim i molt reflexiu, sempre va tenir les orelles obertes als nostres comentaris, als nostres suggeriments, al nostre raonament, entre els quals estava que no hi havia laterals esquerres a Espanya. 'Si aconsegueixes el lloc, et dispararàs, Jordi --li vaig dir un dia--. I la vaig encertar. I estic molt content per com li ha anat".

"Miri --prossegueix Emery, ja a Moscou--, el que és el Jordi queda reflectit en el gol de la final:sacrificat, veloç, defensor, carriler, davanter i golejador. En el moment en què va encarar Buffon m'hi jugo la vida que va pensar en la seva infantesa, quan era un 9".

Quan elJordi se'n va anar a València, els 'tetes' van muntar totun dispositiu per seguir-lo allà on fos, això sí, sempre que fos en un radi de quilòmetres no gaire llunyà, que no estan els temps per malgastar. Per això el senyor Miguel, que es guanyava la vida com a dependent en un establiment de sanitaris, va anar a molts partits acompanyat de la família quan el València jugava a prop de la Florida.

Si d'alguna cosa se sent orgullósel pare Alba és del bon rotllo que desprenen els seus. Tots. "L'altre dia, al sortir de l'ajuntament, molts pares de companys i amics del Jordi i el David em deien que devia estar molt orgullós de com són els meus xavals --explica Miguel Alba--, i jo simplement els vaig contestar: 'No estic més orgullós que vosaltres dels vostres'. Un baralla tota la seva vida per fer dels seus fills persones de bé, perquè siguin bona gent. La resta,això de triomfar a la vida, en l'esport, és una altra cosa, ja no depèn de tu. Els pares hem de tractar d'estar sempre al costat dels nostres fills, que ens notin a prop per si ens necessiten".

Aprendre a compartir

"Nosaltreshem mirat d'inculcar-los bons costums, res més. Que siguin nobles, senzills i, sobretot, que aprenguessin a compartir", relata María José Ramos, la mare dels Alba. "Al Jordi, i al David també, els estima tothom i això ens enorgulleix" , afegeix Miguel Alba, que remarca que el Jordi no està ficat en les xarxes socials. "No té Twitter ni Facebook ni res d'això. I no és perquè ho menyspreï o perquè no en vulgui, simplement és que considerem que aquest contacte amb la gent, amb els aficionats que volen saber de tu, no és del tot real. Hi ha gent que contesta per tu, que parla per tu, que es comunica per tu, i això al Jordi ni li agrada ni ho comparteix".

Notícies relacionades

¿Quants diners s'emportaria el Barça per guanyar la Lliga?

Stuani rubrica la salvació i es guanya l’estàtua a Girona

Compartir, paraula màgica a la família Alba. Actitud clau en el món dels Alba. Cognom ideal per a aquest grup que es mou al voltant de Ràdio la Florida, que tant de bo aviat reconstrueixi el seu estudi ("estem en mans d'advocats i asseguradores", relata Miguel), per al barri de L'H que ha tornat a acollir el seu fill Jordi entre els seus, ara vestit de blaugrana, lluint l'Eurocopa i convençut de la mateixa idea que perseguia quan era un nen: fer feliços els seus. Tant com pugui. I més. Molt més.