El Barça encaixa a Siena la primera derrota europea

El Barça Regal es va deixar ahir a Siena la condició d'invicte en la competició europea després de nou jornades. Malgrat que va ser una derrota mínima (77-74), que garanteix la primera posició del grup als blaugranes amb vista al Top 16, el desenllaç va deixar un pèssim regust de boca en l'expedició barcelonista. Per la forma com es va produir, després d'atresorar 15 punts d'avantatge en l'últim quart (47-62, m. 31) i també pel que van entendre com un criteri arbitral parcial.

La de Siena no és una pista còmoda, i encara menys un rival fàcil. Però al Barça li va faltar aplom i una mica més d'intel·ligència per sobreposar-se a l'enorme pressió que van posar els jugadors de Pianigiani al tram final i a la discutible actuació arbitral. No en va tenir, va deixar de controlar el partit, i va entrar en una fase d'imprecisions que van conduir el pols a un final a cara i creu. En aquest terreny, els jugadors italians, molt ben acompanyats per la pressió ambiental, s'hi senten molt a gust. I ho van demostrar capgirant el partit amb una falta tècnica assenyalada a Navarro per protestar una posible empenta en l'últim atac barcelonista, que Rakocevic es va encarregar d'anotar.

Entre Rakocevic (21 punts) , Zisis (16) i Aradori (20), tres exteriors, van tombar el Barcelona en un partit en què només Lorbek (22 punts) i Eidson (14) van donar la cara i que va fer evident, malgrat la intrascedencia del resultat per als barcelonistes, que a l'equip de Xavi Pascual encara li cal fer un pas endavant pel que fa a duresa mental si vol estar en lluita final per la competició europea.

DURESA ITALIANA / El Montepaschi és un equip ben construït, sòlid en defensa. Es nota la pissarra de Panigiani, un tècnic que fa honor a l'escola italiana. No concedeix ni una cistella fàcil. Abans de fer-ho, els seus jugadors prefereixen deixar anar el braç, forçar el contacte, arriscar la personal. Així que el d'ahir, com la majoria dels partits del quadro italià, va resultar aspre. Molt travat en la majoria de les accions.

Aquesta és una de les virtuts del Siena. Convertir cada jugada en una batalla individual. El Barça va intentar no perdre-li la cara. Va voler fer un pas endavant, com exigia el rival, per igualar-lo en intensitat. Però li va faltar una mica més de cap per fer-ho segons les seves regles.

Amb una bona actitud defensiva, això sí, els de Pascual van aconseguir aguantar-li el pas al quadro italià, encara que els enormes problemes que va plantejar la defensa del Siena van acabar per descentrar la majoria de jugadors blaugrana. Lorbek i Eidson van ser l'excepció. Però Navarro, per exemple, va aparèixer desequilibrat (2 de 10 en tir), igual que la majoria dels seus companys.

Notícies relacionades

Xabi reseteja el nou Mbappé

Torí obre el duel a tres de la Vuelta

En canvi, el Siena va encarar el partit amb la mateixa intensitat que si es tractés d'unplay-off de quarts de final, malgrat que es va presentar amb una alineació de circumstàncies per les baixes de Kaukenas, Lavrinovic i, especialment, de McCalebb, la seva gran estrella, un jugador acostumat a marcar les diferències.

Va ser Zisis, especialment en el primer temps, qui va aprofitar millor l'absència de McCalebb per reivindicar-se. Però també ho van fer Aradori, un escorta que va fer embogir la defensa barcelonista, i Rakovecic, un vell conegut del Barça Regal després del seu pas per Vitòria i Madrid, que sembla haver recuperat la seva condició letal a Siena. Entre tots tres van revolucionar el partit, quan el Montepaschi semblava a un pas de la rendició (62-71, m. 36). Ni tan sols l'arriscada decisió de Pascual de donar-li el paper de director a Eidson va servir per posar una mica de seny al tram final del Barça Regal. Va ser un despropòsit col·lectiu i la conseqüència va ser la derrota.