La gran oportunitat

La gran oportunitat que no poden ni haurien de deixar escapar. És el consell, el lema, la breu consigna que va donar Pep Guardiola a la plantilla en el primer entrenament a Yokohama. Ara toca enterrar el Madrid, Mourinho i els elogis que han volat fins al Japó. «Ens hi juguem ser els campions del món i no ho serem fins que aconseguim el títol», va proclamar el tècnic, com si ell i el vestidor necessitessin ratificar la seva supremacia aixecant el trofeu diumenge que ve. Una acció que per a molts resulta innecessària.

La Lliga ha quedat ajornada fins a l'any que ve. Ni tan sols existeix en el panorama culer el partit de Copa del Rei amb què abraçaran les vacances de Nadal. L'Al-Sadd de Qatar i la final contra el guanyador del Kashiwa-Santos emergeixen com els únics objectius d'un equip que ja és «de llegenda», segons paraules de l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. «El Barcelona està protagonitzant els millors anys de la història del nostre país», va dir ahir el líder socialista, a qui li plouran retrets dels amics madridistes que no li van trucar ni el van felicitar després del clàssic.

CONCENTRACIÓ GARANTIDA / Pura anècdota, xerrameca intranscendent que no distreu els blaugranes davant el repte que se'ls presenta. De retirada, Zapatero va incidir en la seva filiació culer, encara que durant vuit anys no ha tingut ni tan sols el gest d'acostar-se al Camp Nou. Evidentment, ni se l'espera a Yokohama si el Barça es classifiqués per a la final davant, hipotèticament, el Santos. L'equip no necessita cap motivació. «El desig de ser campió del món de clubs ja és suficient per no perdre la concentració», entén Guardiola, recordant la dificultat que comporta arribar a les últimes rampes del cim planetari.

El Barça ha necessitat ser campió d'Europa -inoblidable exhibició a Wembley davant el Manchester United el mes de maig passat-, després va ser supercampió d'Europa contra el Porto a l'agost i ara és a dues passes d'asseure's a la cúspide per segona vegada en tres anys. Aquella oportunitat que apareix molt de tant en tant, malgrat que l'equip s'hagi treballat i merescut tornar-se a plantar per fer una volta més a aquell cicle que sembla una espiral que no s'acaba mai.

EL SECRET DEL SENTIT COMÚ / No hi ha cap més secret que l'esforç i el sentit comú. Mundà i simple, Guardiola es va desmitificar a si mateix en una entrevista a la web de la FIFA. Li pregunten pel secret del Barça, per on amaga la màgia que exhibeix, i el tècnic parla de les virtuts quotidianes que atresora qualsevol professional de qualsevol àmbit.

Notícies relacionades

L'aventura del metro

Desestimada la demanda de Laporta contra Rosell i la junta

«La gent, abans d'anar a la feina, no es passa un dia tancat en un hotel. Intentem que la vida normal sigui la mateixa: si ells no descansen, si no es cuiden, jugaran més malament i perdran la feina», contesta, en una resposta molt cruyffista.No en va, recorda que ha estat el seu principal mentor. «La meva filosofia és que davant d'un problema sempre hi ha una solució», afegeix, en la mateixa línia, abans de reconèixer que confia especialment en els centrecampistes per la capacitat de sacrifici i per la necessària visió de joc que han de tenir. Guardiola rebutja fins i tot el mèrit de projectar-se com el factòtum del planter: «No és una idea personal, sinó la inversió del club. Als joves no els regalem res, sinó que s'ho guanyen».

ELEGÀNCIA DAVANT EL DESDENY / Al Barça li toca guanyar-se ara l'ascens final a la cúspide, amb el Madrid relegat a un duel terrenal de la Copa del Rei. Davant el mal perdre i el desdeny de Mourinho -va atribuir a la sort el triomf blaugrana-, Guardiola va respondre amb una altra lliçó d'elegància sense oferir a l'afició gens ni mica de sang del rival. «No hi ha tanta diferència. La realitat és que és el líder i el club del segle XX», va dir, no fent cas de la reveladora estadística: el Madrid és, després del Màlaga, l'equip que li ha guanyat menys punts. Només un. Si el sentit comú és un dels secrets, el segon és l'ambició. «La gent va a veure un espectacle, el que odia és que l'enganyin o que no t'hi esforcis».