Xavi afirma que el clàssic no decidirà res

Una efemèride espera Xavi al Bernabéu: el partit número 600 de la seva carrera professional des que va debutar amb el primer equip del Barça el 18 d'agost de 1998. Es va estrenar amb un gol que no va servir de res perquè després de conquistar la Lliga 98-99 va arribar un lustre de plom. El segon lustre, en canvi, té el color platejat dels títols recopilats. Xavi ha anat al Bernabéu en totes les situacions possibles i ha arribat a una conclusió: la classificació de cada equip no aventura el desenllaç del duel.

El de dissabte, a parer del cervell blaugrana, tampoc no decidirà res quan encara no s'ha traspassat l'equador del campionat. «Totes les diferències són remuntables», assegura, al sentir que si el Madrid agafés uns virtuals nou punts d'avantatge (si guanyés el Sevilla el cap de setmana en què el Barça va al Japó) deixaria sentenciada la Lliga. «L'avantatge del Madrid significa que ha sigut un pelet millor que nosaltres, però en els clàssics no influeix gens la classificació».

DE TOTS COLORS / Xavi n'ha vist de tots colors a Madrid, encara que últimament només disfruta d'alegries. I últimament ha participat en duels crispats i durs, envoltats de polèmica per la càrrega de tensió injectada per Mourinho i els brots de duresa blanca. El cervell del Barça espera que l'onze blanc rebi l'equip blaugrana amb valentia, jugant «de tu a tu» com a la Supercopa. I espera també que les repercussions siguin menys traumàtiques. «Guanyar allà sempre és un plaer futbolístic i seria un punt d'inflexió. M'agradaria que després només es parlés de futbol», va afirmar ahir després del rosari de polèmiques de la campanya anterior,

Notícies relacionades

Tito, el millor reforç per al Bernabéu

L''exemple Riverola'

La col·lecció de clàssics de la temporada anterior va deixar un cisma obert en la selecció entre blaugranes i blancs que tots es van esforçar a amagar. La ferida no supura, però es pot reobrir. Iker Casillas, que va acusar en públic Cesc de simular una falta a la Supercopa encara que posteriorment es disculpés en privat, no ha donat ni un vot a Xavi en l'elecció delpilota d'or. «Ha sigut més polític que sentimental», va observar Xavi amb generositat. I no el va elegir per no desmerèixer la resta d'internacionals espanyols, sinó perquè és del Barça. «Jo no he aspirat de petit a guanyar la Pilota d'Or, sinó a guanyar-me la vida en el futbol, a jugar al Barça, a ser internacional».

Els mateixos somnis dels joves que van jugar dimarts contra el Bate Borissov. «M'hauria agradat ser a la gespa amb ells», va confessar Xavi, amb un punt d'enveja sana. «Els que pugen ara tenen un talent natural superior als de la meva generació. I tenen un entrenador (Guardiola) que confia en ells».