Dislexia: l'atenció i la memòria ja no preocupen tant com la lectura

Abans de l'escriptura les persones ho havien de recordar tot. La memòria era molt important. Abans de la impremta, les persones que volien aprendre havien d'escoltar. L'atenció era molt important. Com veiem, en el passat, els qui eren capaços d'atendre per captar informació i els qui eren capaços d'emmagatzemar la informació captada, progressaven.

Ara l'atenció i la memòria no es consideren tan fonamentals. Ara, en canvi, és bàsic ser un lector competent. Fonamental. Ara tenim llibres i tenim ordinadors. Ja no necessitem memoritzar tantes coses, doncs, amb un "clic" podem trobar un restaurant, una resposta, una explicació detallada, o les últimes aportacions sobre els fongs. Pel mateix motiu ja no necessitem atendre, ja no necessitem tant escoltar les explicacions del professor, o les històries de l'avi. L'atenció ja no és tan necessària.

Ara l'atenció i la memòria són dues capacitats que, tot i que continuen sent molt necessàries, preocupen menys que la lectura. Doncs, les dificultats per llegir, és a dir, la dislèxia, estan en la base de molts fracassos. Per això, la preocupació per aquest trastorn ha crescut molt. A la web del Departament d'Ensenyament podem trobar el protocol a seguir per detectar la dislèxia i per tractar-la.