Canviar de mentalitat per sobreviure | + Història

El més interessant és que si s’analitza la Revolució industrial des d’aquest prisma encara s’entén millor l’èxit de determinades innovacions que la van fer possible. Per exemple, la màquina de vapor de Matthew Boulton i James Watt. Sonarà políticament incorrecte, però els grecs antics ja havien començat a explorar l’ús del vapor però no el van necessitar perquè la mà d’obra esclava ja feia la seva feina. No necessitaven buscar nous invents, perquè sortia més a compte donar una mica de menjar a una pobra gent esclavitzada. En canvi al segle XIX, quan ja s’havia abolit l’esclavitud i els treballadors reclamaven certs drets, tenir màquines que agilitessin la feina servia per estalviar costos.

El mateix va passar amb el transport de tracció animal a l’esclatar la Primera Guerra Mundial. Els exèrcits se’n van adonar que era més eficient invertir en el motor de combustió a base de petroli, un producte que fins aquest moment servia de poc, en lloc de cuidar cavalls i mules i procurar-los farratge. Després, durant la Segona Guerra Mundial, va tocar estalviar combustible, però va ser un fenomen circumstancial, que es va revertir després del conflicte.

Durant els anys 50 i 60, superades les dècades de conflictes apocalíptics, les noves generacions van viure amb més alegria i despreocupació, en part incentivades pel sector industrial que necessitava posar en marxa les cadenes de producció per generar riquesa. Llavors ningú pensava que això s’acabaria, ni es veia cap amenaça real a l’statu quo per més Guerra Freda que hi hagués.

L’eufòria es va frenar en sec el 1973 amb la crisi del petroli, que es va prolongar fins a 1981. Durant aquests vuit anys el concepte d’estalvi energètic va començar a popularitzar-se i encara marca les nostres vides, com ens recordaran a l’octubre quan toqui reajustar el rellotge per adoptar l’horari d’hivern, vigent des d’aleshores.

Va ser en aquesta època quan els països més avançats van començar a tenir en compte la gestió de l’energia, cosa que va ser possible, en part, pel desenvolupament de la informàtica, que permetia un control més acurat tant en la indústria com els grans edificis. Als EUA, per exemple, el 1986 es va promoure l’Any de l’Eficiència Energètica per conscienciar la ciutadania sobre aquesta qüestió.

El problema va ser que en virtut d’aquesta eficiència es van privatitzar moltes empreses de servei públic. D’entrada va suposar un estalvi econòmic i un abaratiment del preu de l’energia, però precisament com que costaven pocs diners, ningú es preocupava d’estalviar el seu consum. És veritat que hi havia algunes veus des de sectors com l’ecologisme que advertien sobre les conseqüències d’aquesta situació, però si som sincers, ningú s’ho prenia massa seriosament.

A partir del segle XXI la perspectiva va començar a canviar i la qüestió climàtica es va incorporar a l’agenda política internacional. Ara bé, per més pomposes cimeres que s’hagin organitzat, mai s’ha abordat com un veritable repte global, sinó que cada país ha defensat els seus interessos. I tot això s’accentua amb crisis geopolítiques com la provocada per Rússia a Ucraïna.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

El problema és que les generacions que dirigeixen el món continuen tenint de referent el que va passar als anys 70 i els sembla que reduir l’ús dels combustibles fòssils és perdre potencial econòmic. No és perdre, és guanyar en eficiència si realment volen garantir el benestar de les generacions futures. Canviar les mentalitats costa i només es produeix quan no hi ha més remei. És just on som ara.

---

El carbó cremat durant la Revolució industrial

La història s’escriu amb les respostes que dona el passat a les preguntes del present. Per això ara els historiadors volen saber les conseqüències de la contaminació provocada pel carbó cremat durant la Revolució industrial. És un aspecte de l’època del vapor oblidat fins fa poc, perquè es destacava el balanç positiu del progrés econòmic global.