Fact-check Fact check Comprova una declaració específica o un conjunt de declaracions presentades com a fets. Emet un veredicte sobre si la declaració és correcta o no.

Veritats i mentides sobre els avantatges de teletreballar

Veritats i mentides sobre els avantatges de teletreballar
7
Es llegeix en minuts
Verificat
Verificat

Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.

ver +

Veritats i mentides sobre els avantatges de teletreballar 

El 2020, van teletreballar més de la meitat dels dies el doble de persones que el 2019, i aquest any la tendència es manté. Però, malgrat aquest augment, les persones que treballen a distància més de la meitat dels dies només representen un 10% del total d’ocupats, segons dades de l’INE

El 1919 Espanya es convertia en un dels primers països a tenir una llei que regulava la jornada laboral de 8 hores. Un segle més tard, el que comença a canviar és l’espai des d’on es treballa i amb això també les relacions laborals i els horaris. «El teletreball no implica emportar-se les tasques a casa, sinó un canvi cultural molt important en la manera de treballar i d’organitzar-se», afirma Mar Sabadell, experta en teletreball i flexibilitat laboral de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Tot i que aquesta manera de treballar, impulsada per la pandèmia a tot el planeta, planteja canvis sobre com hem entès el treball fins ara, aquest primer any d’experiència ha deixat també molts mites i llocs comuns que no són sempre veritat: ¿guanyem temps?, ¿som més productius?, ¿fomenta la creativitat? 

No et poden obligar a teletreballar

La llei del teletreball (10/2021) s’ha aprovat aquest estiu i recull les seves condicions. L’advocat laboralista i professor de la UOC i la Universitat Rey Juan Carlos Pere Vidal insisteix en el concepte «forma de prestació del treball», perquè no es tracta d’una condició que l’empresa pugui imposar. «El teletreball sempre ha de ser voluntari i de mutu acord» i la llei deixa bastant marge de flexibilitat perquè l’empresa i el treballador decideixin com serà la relació laboral, és a dir, quin percentatge de la jornada laboral es realitzarà, explica Vidal. 

¿Estalviem més teletreballant?

Deixar l’oficina enrere implica cobrir unes despeses de les quals abans el treballador no s’encarregava. La llei estableix que si es realitza més d’un 30% de la jornada a distància al contracte s’han d’indicar els «mitjans, equips i eines» que el treballador necessita per realitzar la seva feina i les despeses que li suposarà i que l’empresa haurà de cobrir (article 7). 

Per exemple, segons explica Vidal, hi ha empreses que posen una tarifa fixa mensual per cobrir despeses com la calefacció, internet o la llum, sempre que no s’hagi acordat una suma per cobrir aquestes despeses al conveni col·lectiu.

Segons un estudi que analitza el teletreball als Països Baixos, els costos dels empresaris es redueixen més que els dels empleats. Les empreses s’estalvien costos materials, com el lloguer d’un espai de treball. Els treballadors, en canvi, estalvien considerablement en transport però no està clar que ho facin en costos com el gas o l’electricitat, tot i que l’estudi no té en compte l’especificació de la llei espanyola que obliga les empreses a cobrir aquestes despeses.  

¿És teletreballar més sostenible que anar a l’oficina?

Calcular l’impacte ambiental del teletreball és complex. D’una banda, treballant des de casa es redueixen les emissions que produeixen els viatges. Per exemple, sabem que durant els mesos de confinament, el trànsit (en vehicles per quilòmetre quadrat) es va reduir un 26% a Barcelona i paral·lelament també es van reduir els nivells de contaminació. Quant als viatges de treball amb avió, dades d’aviació dels Estats Units mostra que el 2020 els vols no havien tornat als nivells del 2019.

En canvi, el consum d’energia a les llars va augmentar un 26% durant els mesos de confinament, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris. Fent un càlcul dels estalvis i les despeses extra que suposa el teletreball en termes ambientals, un estudi mostra que per cada teletreballador a Espanya es van estalviar l’any passat 890 kg de CO2 equivalent (també inclou emissions d’altres contaminants equivalents a emissions CO2). El mateix estudi preveu que la reducció d’emissions aquest 2021 sigui menor i el 2022 es redueixi encara més. Malgrat aquesta baixada en els contaminants, una manera de treball híbrida entre teletreballar i anar a l’oficina seria un dels «pitjors escenaris» a nivell ambiental perquè implicaria tenir despeses energètiques duplicades, com apunta l’estudi i també explica Vidal. 

No totes les professions ni càrrecs permeten teletreballar

El teletreball no només es realitza fora de l’empresa, sinó que també implica «un ús intensiu de les noves tecnologies informàtiques i de la comunicació», segons contempla la llei. Per això, no totes les feines es poden realitzar a distància. Segons Mar Sabadell, aproximadament un 30% de les ocupacions actuals a Espanya es podrien fer teletreballant. «Existeix marge de millora, però no es tracta tant del tipus d’activitat sinó del model productiu», afirma l’experta, que també considera que a més nivell educatiu, incrementa la possibilitat d’aconseguir una professió que permeti teletreballar. El teletreball també varia en funció de l’edat. El 2020, el 60% de les persones que van teletreballar tenien entre 35 i 55 anys, segons dades de l’INE. Només un 2% tenia entre 16 i 24 anys.

Un estudi realitzat per la consultora McKinsey mostra dades semblants a les que indica Sabadell. A Espanya, un 18% de la mà d’obra disponible podria treballar entre 3 i 5 dies a la setmana sense perdre productivitat, però un 63% no podria fer-ho a causa de les activitats que realitza. L’estudi també afirma que en economies avançades com les del Regne Unit, Alemanya i Espanya hi ha més ocupacions professionals que permeten el teletreball que en economies emergents com la Xina o l’Índia. 

Les dades mostren que el teletreball varia molt en funció de l’activitat. El sector de la informació i les telecomunicacions és el que més ha teletreballat durant el primer trimestre d’aquest any, gairebé un 60% dels treballadors, segons un estudi de Randstad Research. Sectors com el d’activitats professionals, científiques o tècniques i el sector d’assegurances i finances també tenen moltes possibilitats de teletreballar en un futur, en canvi, menys del 15% dels treballadors de l’hostaleria, l’agricultura o la ramaderia podran treballar d’aquesta manera, segons les previsions de Randstad.

¿El teletreball millora la conciliació?

El teletreball pot facilitar la conciliació entre la vida laboral i la vida personal, però, ¿ho fa per a tothom de la mateixa manera? Segons Óscar Molina, sociòleg i investigador del QUIT, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball, el teletreball no permet conciliar millor, sinó que «és una trampa», ja que si no hi ha una distribució equitativa de les tasques domèstiques, «el teletreball només serveix perquè les dones facin les dues coses alhora». 

Així ho recollia també un estudi de l’associació Nada es Gratis, que confirma que durant el confinament les dones van assumir més tasques de casa fins i tot en les famílies en les quals pare i mare estaven treballant. Les dones que van teletreballar durant el confinament van notar més malestar quotidià en comparació amb els homes en termes de jornades interminables, augment de càrrega total de feina i estrès, segons un estudi del QUIT. «Si fóssim en un escenari de més igualtat, el teletreball podria ajudar, però ara només reprodueix les desigualtats ja existents», conclou Molina. 

¿Som més productius a casa o treballem més hores?

Un estudi que va recollir la revista Forbes afirma que treballar des de casa implica sumar de mitjana dues hores més a la jornada laboral, si ho comparem amb les dades anteriors a la pandèmia. 

És enganyós pensar que la productivitat amb el teletreball augmenta o disminueix. Un estudi realitzat per l’OCDE afirma que depèn més de la intensitat del teletreball. D’una banda, estar aïllat i sense comunicar-se amb els companys pot tenir efectes negatius per a la productivitat, però d’altra banda pot satisfer l’empleat perquè li dona més llibertat. Per tant, existeix un punt òptim en el qual l’eficiència del treballador i també la seva productivitat es maximitza i això passa en nivells intermedis de teletreball. El sociòleg Óscar Molina afirma en la mateixa direcció que «el teletreball no pot ser mai una opció al 100%» perquè amb ell hi perden tant els treballadors com les empreses, «cal buscar models híbrids».

Notícies relacionades
Temes:

Teletreball