La mirada captiva

És inevitable pensar si la nostra reacció actual és similar a la que va tenir el públic al veure les primeres fotografies de la història. No ho sabrem mai, però podem intentar posar-nos a la seva pell anant a visitar ‘La mirada captiva’ a la Fundació Mapfre de Barcelona. Es tracta d’una selecció de daguerreotips que formen part de la col·lecció del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona (CRDI), una institució de referència mundial en matèria de preservació del patrimoni audiovisual gràcies al rigor i l’esforç incansable del seu equip humà, del qual formen part els comissaris de la mostra, els arxivers Joan Boadas i David Iglésias.

Un dels objectius de ‘La mirada captiva’ és acostar el moment inicial de la història de la fotografia al gran públic i amb aquesta exposició ho aconsegueixen sobradament: queda clar que Catalunya ha tingut passió per la imatge des que Daguerre va aconseguir fer realitat un dels somnis més vells de la humanitat: capturar l’instant.

Louis Daguerre, nascut a França el 1787, va començar fent d’aprenent d’arquitecte, després d'escenògraf i va provar fortuna amb la pintura, tot i que sense massa èxit. En canvi va triomfar amb la invenció del diorama, que va aplicar als decorats teatrals. Durant la dècada del 1820 va entrar en contacte amb Joseph Nicéphore Nièpce, que va ser el primer d'aconseguir fixar les imatges a través d’un procés anomenat heliografia. Quan va morir, el 1833, Daguerre va agafar-li el relleu i, mica en mica, va anar perfeccionant la tecnologia fins que el 7 de gener del 1839 va presentar l’invent a l’Acadèmia de Ciències de París. El món aprenia una nova paraula: daguerreotip.

La proesa es va escampar com la pols. De fet, el 26 de gener, el ‘Diario de Barcelona’ ja n’informava detalladament gràcies a Pere Felip Monlau, corresponsal de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona a la capital francesa. Precisament va ser ell qui va comprar el material necessari per fer els primers daguerreotips a Catalunya. L’encarregat de portar les andròmines fins a Barcelona va ser Ramon Alabern Moles, gravador d’ofici, que havia assistit a les proves de l’invent a París.

A la tardor d’aquest mateix 1839, Alabern es va convertir en la primera persona de tota la Península ibèrica en fer una fotografia. El 10 de novembre, enfilat al terrat del que aleshores s'anomenava plaça de la Constitució i que ara s'anomena Pla de Palau, va retratar els porxos de les cases de Xifré i l’edifici de la Llotja. Van fer falta 22 minuts de temps d’exposició perquè entrés prou llum per aconseguir fixar la imatge a la placa.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Allò va ser tot un esdeveniment per a la ciutat. Segons informava la premsa, més de cent persones van seguir les maniobres d’Alabern. Ara bé, no cal que correu a cap museu per buscar la degana de totes les fotos perquè ningú no sap on va anar a parar. Els organitzadors d’aquell experiment van tenir la feliç idea de sortejar el primer daguerreotip entre els assistents que van voler comprar números de la rifa a sis de rals cada un. La identitat de la persona afortunada i quin va ser el destí de la imatge són un misteri.

La tècnica del daguerreotip es va fer servir fins a al voltant de 1860 i va servir perquè, per primera vegada a la història, una generació pogués llegar a la seva descendència imatges atrapades en el temps. Començava l’era de la fotografia, un dels tresors més preuats de qualsevol família, perquè cada vegada que es miren obren una porta als records més estimats de la nostra vida.