Carol García: "Obrim massa pantalles en la ment"

Una capsa de galetes Campurriana tenia la mida justa per arxivar-hi cartes que Carol García (Barcelona, 1973) rebia dels seus amics de Galícia, on estiuejava. Les ordenava alfabèticament, segons el nom del remitent. També per data. I amb cada una guardava també l’esborrany de les seves respostes. Quan es va independitzar amb la seva parella, va fer un cop d’ull a tot aquell correu i se’n va acomiadar. Ordre, neteja i prioritats marquen la tasca i els hàbits d’aquesta, avui, organitzadora professional. Carol García ajuda a encarrilar l’ordre, tant en l’aspecte material, com en el caos mental.

 

–¿Com va arribar a la seva professió actual?

–Soc de la primera promoció de Relacions Laborals a la Universitat Pompeu Fabra. Vaig escollir aquests estudis perquè m’atreia la part més humana, l’organització de la feina tenint en compte les persones i el seu vincle amb l’empresa. Però em vaig atipar de perseguir, en el mercat real, la utopia que ens havien ensenyat en la carrera.

 

–¿Quina utopia?

–El departament de recursos humans ideal, on poder desenvolupar tot el que és idíl·lic, l’acompanyament de la persona quan s’incorpora a una feina, i detectar què és el que funciona en cada treballador per crear més i millors fluxos de treball.

 

–Va optar llavors per fer-ho per lliure.

–Sí. El 2014 vaig voler muntar una botiga on line per vendre un tocador de maquillatge dissenyat pel meu marit. Em vaig preparar amb diversos cursos, mentre tenia cura dels meus dos fills. Va ser estressant. Vaig haver d’aprendre a organitzar la feina des de casa compaginant-ho tot. I quan me’n vaig adonar havia creat el meu propi estil de fer-ho. Vaig escriure l’ebook  Organízate trabajando desde casa. A més, vaig descobrir que existia la professió d’organitzadora professional.

 

–Va muntar www.organizarseconestilo.com per ajudar a posar ordre en totes les dimensions. ¿Per on es comença?

–Organitzar-se implica prendre decisions. I per decidir lliurement necessites establir criteris per fer-ho. Els criteris estan basats en objectius i valors. Quan comences a estirar el fil per trobar-los, descobreixes que tot és qüestió d’autoestima, has de conèixer-te a tu mateix, saber què és important per a tu en la vida. I, en funció d’això, traces el camí, la ruta més eficient per assolir els teus objectius.

 

–¿Ens proposem massa?

–En general, obrim massa pantalles en la ment. La multitasca suposa un desgast, un sobreesforç mental. Es rendeix més quan es planifica i es divideix. No hi ha ganduls, ni gent desmotivada sense causa. Sí que es pot donar una relació de fastigueig amb la feina, però tot es pot resoldre, encara que per a això no s’ha de tenir por al canvi. A mi m’encanten els canvis, però controlo el que pot passar.

 

–¿Què és important i què és urgent?

–El que és urgent està relacionat amb un venciment en el temps, una cita o un compromís. Si no ho compleixes, generes un nou problema. El que és important pot ser urgent o no, però està alineat amb els teus objectius i valors. A partir d’això, prioritzem.

 

–¿Com?

–Simplificant. Jo tinc la meva regla de tres: establint el que s’ha de fer avui, el que convé fer en uns dies, i el que desitjaríem haver fet algun dia. I el que més costa s’ha de fer en les hores de més producció.

 

Notícies relacionades

"Considero que els requisits per adoptar un gat són excessius"

10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari

–¿El caos extern sempre és reflex del caos intern, i viceversa?

–El caos són totes les decisions que no s’han pres, o que algú ha pres per nosaltres. Hi ha molta gent atrapada en una vida que no desitja. Alguns la prefereixen perquè els fa por prendre la responsabilitat d’un canvi. Jo dissenyo sistemes a mida per fer fàcil aquest canvi.