21 d’oct 2020

Anar al contingut

«La falta de recursos és el nostre combat diari»

Carme Escales

Reduir la ceguesa evitable al món és la diana principal de la fundació Ulls del Món. Per a això va néixer el 2001 per iniciativa de Rafael Ribó -actual síndic de greuges- i Borja Corcóstegui -oftalmòleg expert en retina i cofundador i director mèdic de l'IMO (Institut de Microcirurgia Ocular)-. En la visita de tots dos als camps de refugiats sahrauís d'Algèria van constatar la necessitat de prestar atenció a la salut ocular de la població local. Ulls del Món envia professionals a diferents països, i ajuda a perfeccionar les seves tècniques a oftalmòlegs locals, com Sylla Fatoumata (Bamako, 1970), que ha vingut a fer-ho a Barcelona.

-¿Què s'emporta de la seva experiència aquí?

-Tot. He après el que és inimaginable. La primera setmana vaig estar amb la doctora Noguer, que havia estat a l'Institut d'Oftalmologia Tropical de l'Àfrica (IOTA), a Mali. Després vaig passar quatre setmanes a l'IMO i les últimes tres setmanes he estat a l'Hospital de Sant Joan de Déu. He assistit a intervencions, i tècnicament m'emporto un gran aprenentatge per millorar certes operacions. Comparar els mètodes de la pràctica aquí em fa prendre nota d'alguns trucs que em beneficiaran.

-¿Quines són les principals necessitats en salut ocular al seu país, Mali?

-Per un costat, necessitem formar més professionals. Som només dos oftalmòlegs pediàtrics per a 16 milions d'habitants, i el 50% de la població és menor de 20 anys. I el nostre segon gran problema és la falta de recursos materials, als centres d'atenció i en les famílies. El 70% d'aquestes no poden costejar-se les operacions dels seus fills. Aquí, a Espanya, potser no tothom n'és conscient, però teniu una sort enorme.

-¿Com resolen les emergències al seu país?

-En situacions extremes, els serveis socials hi intervenen, però el seu pressupost només arriba per a poquíssims malalts. No hi ha res més frustrant que veure uns pares tornar a casa amb el seu fill sense haver-lo pogut operar. La salut és responsabilitat de l'Estat, per això animem les famílies a crear associacions i que siguin elles les que pressionin el Ministeri de Salut. La falta de recursos és el nostre combat diari.

-La labor d'entitats com Ulls del Món, llavors, deu ser considerada un puntal d'esperança per vostès.

-Totalment. Amb el projecte Ulls de Mali

-creat per Ulls del Món l'any 2009 a la regió de Mopti, al nord de Mali- ja han enviat diversos especialistes al IOTA, ajuden a operar de cataractes indigents i, en oftalmologia pediàtrica, també ens recolzen. El problema en aquests moments és que la inseguretat al meu país frena la possibilitat que oftalmòlegs d'Europa vinguin a ajudar-nos. I és una llàstima, perquè d'aquesta manera avancem molt, perquè mentre aprenem operem molta més gent, però ara venir és perillós.

-¿Quines són les principals afectacions oculars pediàtriques que atén?

-Sobretot veig conjuntivitis, cataractes, glaucoma i estrabisme. Aquestes són les més freqüents. Però, desgraciadament, encara hi ha molts menors els quals ens porten massa tard i ja no podem fer res per ells, com passa en alguns casos de càncer ocular. Per això amb Ulls del Món també fem campanyes de sensibilització de les famílies i professors, per detectar com més aviat millor anomalies als ulls dels nens i nenes.

-¿Tan difícils de detectar són?

-Bé, al meu país comptem també amb el llast de les creences populars. Certes malalties es perceben com a càstig i no com a malaltia, i no arriben a urgències, o hi arriben tard. Per exemple, taques blanques als ulls del nen, que pot ser càncer, diuen que és per culpa del nadó, que es va atrevir a obrir els ulls a l'úter.