«La falta de recursos és el nostre combat diari»

Reduir la ceguesa evitable al món és la diana principal de la fundació Ulls del Món. Per a això va néixer el 2001 per iniciativa de Rafael Ribó -actual síndic de greuges- i Borja Corcóstegui -oftalmòleg expert en retina i cofundador i director mèdic de l'IMO (Institut de Microcirurgia Ocular)-. En la visita de tots dos als camps de refugiats sahrauís d'Algèria van constatar la necessitat de prestar atenció a la salut ocular de la població local. Ulls del Món envia professionals a diferents països, i ajuda a perfeccionar les seves tècniques a oftalmòlegs locals, com Sylla Fatoumata (Bamako, 1970), que ha vingut a fer-ho a Barcelona.

-¿Què s'emporta de la seva experiència aquí?

-Tot. He après el que és inimaginable. La primera setmana vaig estar amb la doctora Noguer, que havia estat a l'Institut d'Oftalmologia Tropical de l'Àfrica (IOTA), a Mali. Després vaig passar quatre setmanes a l'IMO i les últimes tres setmanes he estat a l'Hospital de Sant Joan de Déu. He assistit a intervencions, i tècnicament m'emporto un gran aprenentatge per millorar certes operacions. Comparar els mètodes de la pràctica aquí em fa prendre nota d'alguns trucs que em beneficiaran.

-¿Quines són les principals necessitats en salut ocular al seu país, Mali?

-Per un costat, necessitem formar més professionals. Som només dos oftalmòlegs pediàtrics per a 16 milions d'habitants, i el 50% de la població és menor de 20 anys. I el nostre segon gran problema és la falta de recursos materials, als centres d'atenció i en les famílies. El 70% d'aquestes no poden costejar-se les operacions dels seus fills. Aquí, a Espanya, potser no tothom n'és conscient, però teniu una sort enorme.

-¿Com resolen les emergències al seu país?

-En situacions extremes, els serveis socials hi intervenen, però el seu pressupost només arriba per a poquíssims malalts. No hi ha res més frustrant que veure uns pares tornar a casa amb el seu fill sense haver-lo pogut operar. La salut és responsabilitat de l'Estat, per això animem les famílies a crear associacions i que siguin elles les que pressionin el Ministeri de Salut. La falta de recursos és el nostre combat diari.

-La labor d'entitats com Ulls del Món, llavors, deu ser considerada un puntal d'esperança per vostès.

-Totalment. Amb el projecte Ulls de Mali

-creat per Ulls del Món l'any 2009 a la regió de Mopti, al nord de Mali- ja han enviat diversos especialistes al IOTA, ajuden a operar de cataractes indigents i, en oftalmologia pediàtrica, també ens recolzen. El problema en aquests moments és que la inseguretat al meu país frena la possibilitat que oftalmòlegs d'Europa vinguin a ajudar-nos. I és una llàstima, perquè d'aquesta manera avancem molt, perquè mentre aprenem operem molta més gent, però ara venir és perillós.

-¿Quines són les principals afectacions oculars pediàtriques que atén?

-Sobretot veig conjuntivitis, cataractes, glaucoma i estrabisme. Aquestes són les més freqüents. Però, desgraciadament, encara hi ha molts menors els quals ens porten massa tard i ja no podem fer res per ells, com passa en alguns casos de càncer ocular. Per això amb Ulls del Món també fem campanyes de sensibilització de les famílies i professors, per detectar com més aviat millor anomalies als ulls dels nens i nenes.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-¿Tan difícils de detectar són?

-Bé, al meu país comptem també amb el llast de les creences populars. Certes malalties es perceben com a càstig i no com a malaltia, i no arriben a urgències, o hi arriben tard. Per exemple, taques blanques als ulls del nen, que pot ser càncer, diuen que és per culpa del nadó, que es va atrevir a obrir els ulls a l'úter.