CARTES DEL LECTOR

Barça, Franco i els serveis d'atenció al client que no contesten, en les 10 cartes destacades del dia

"El blaugrana va ser el primer club que va erigir a l'entrada del seu estadi un monument als caiguts per Déu i per Espanya", afirma un lector

40 aniversari de la mort de Franco. Portades de premsa.

40 aniversari de la mort de Franco. Portades de premsa.

3
Es llegeix en minuts

El record del franquisme als 40 anys de la mort del 'caudillo' ha estat present en diverses de les cartes que els lectors han enviat a Entre Tots dijous, en uns casos per denunciar les celebracions en el seu honor, i en altres, per recordar la història del Barça i la seva vinculació, per algun lector discutida, amb el catalanisme i la identitat catalana. Les deficiències dels serveis d'atenció al client, on sembla que és impossible que atenguin el client, ha sigut un altre dels temes del dia. 

1. Jaume Pujadas, administratiu de Figueres, en la seva carta ‘No a les misses en honor de Franco’ critica la voluntat de celebrar misses pel dictador com la que estava planejada a Figueres: “La llibertat d'expressió és una de les virtuts de les societats democràtiques modernes, on tothom és lliure d'expressar les seves idees i celebrar el que vulgui sempre que no perjudiqui els altres. Però la llibertat d'expressió no pot encobrir segons quines coses i s'han de condemnar les expressions antidemocràtiques”.

2. Joaquim Vandellós, estudiant de Tarragona, en la seva carta ‘Barça i catalanisme polític no són sinònimscatalanisme polític' diu: “Amb els anys, el Barça es converteix en símbol de la resistència antifranquista. Però no sempre va ser així: va ser el primer club que va erigir a l'entrada del seu estadi un monument als 'caídos por Dios i por España'. I no hi va haver problema per trobar catalans afins al règim per dirigir el club, que va concedir dues medalles a Franco”. 

3. Robert Cros, jubilat de l’Hospitalet, en la seva carta ‘El Barça té un passat franquista justificat’, rebat a Joaquim Vandellós sobre el passat franquista del Barça: “Quan s'és dirigent o directiu d'una entitat de les dimensions del Barça, vulguem o no, els polítics de torn acostumen a instrumentalitzar l'entitat com a estendard de les seves idees”.

4. Amaia Torras, fotògrafa de Nulles, sosté a ‘Ja no sabem què menjar’: “L'OMS hauria de controlar la producció i alimentació dels animals que consumim” .

5. Amanda Padilla, administrativa de Sabadell, s'acomiada de la seva mascota a ‘Adéu al meu gat Neo’: “Hi ha qui no entén l'amor que es pot sentir cap a una mascota, però la realitat és que és possible estimar fins i tot l'animal amb la mateixa intensitat que a les persones”.

6. Carme Alemany, administrativa de Barcelona, en la seva carta ‘Els meus problemes amb atenció al client d'Endesa’ denuncia: “Per aconseguir el que vols, que t'escolti una persona, has d'escoltar en català i en castellà que la trucada pot ser gravada i pitjar no sé quants botons”.

7. Elena Marin, estudiant de Barcelona, a ‘L'ull per ull no és la solució al terrorisme’terrorisme, afirma: “S'hauria d'optar per provar altres mètodes de solució que no impliquin armes sinó paraules. […]  Si el que es vol és acabar amb els morts, amb els refugiats i amb el pànic mundial, cal deixar de banda els interessos polítics i anunciar un alto el foc".

8. Noel Brufau, cambrer resident a Bristol, en la seva carta ‘La hipocresia de Facebook’ afirma sobre el seguiment massiu al filtre tricolor a la xarxa social: “Tothom volia formar part d'aquesta campanya, però jo em pregunto: ¿Què comporta l'aplicació d'aquest filtre? ¿Et fa més bona persona posar-te'l? Gran part d'aquest preocupat col·lectiu s'ha unit a la causa per quedar bé de cara a la galeria”.

9. José Luis Martínez Jordán, empleat de metal·lúrgia de l’Hosptitalet de Llobregat,  explica a ‘Càstig desproporcionat d'Hisenda’,Hisenda la seva experiència amb l'Agència Tributària: “Vaig presentar el que em demanaven, vaig pagar al gestor (que ja és una despesa) i davant la meva sorpresa vaig rebre un avís d'una multa de 300 euros perquè estava fora de termini”.

Notícies relacionades

10. Jordi Gracia Vila, desocupat de Barcelona, sosté a ‘L'anhel de llibertat frena la socialdemocràcia sobiranista catalana’ que “la CUP no demana un president i unes polítiques anticapitalistes sinó socialdemòcrates. És com si des de l'esquerra d'Esquerra s'estigués fent una funció que històricament pertocava a ERC, la d'explicar els factors socials juntament amb els nacionals".

Llegeix més cartes i publica la teva a Entre Tots.Entre Tots.