Entrevista

Josep González-Cambray: «El curs començarà 100% presencial, estigui com estigui la pandèmia»

El conseller d’Educació defensa que la concertada tingui «les mateixes condicions» que la pública i aposta per una selectivitat menys memorística

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Josep González-Cambray (Lleida, 1972) era un dels homes forts de l’anterior etapa del Departament d’Educació. Exercia com a director general de Centres Públics i encapçalava el Consorci d’Educació de Barcelona, així que ja sap el que és torejar a la plaça de la Covid. Ara, com a conseller, es posa al capdavant de la conselleria, una de les que té, segurament, més debats oberts.

-¿Què li va dir Josep Bargalló quan li va passar la cartera d’Educació? Que actués de manera implicada i donant resposta als reptes de l’ensenyament, tenint en compte que comencem una nova etapa educativa.

-¿Què té de diferent? Hem tingut les escoles obertes durant tot el curs, i toca posar en pràctica tot el que ens ha ensenyat la Covid. Ara coneixem millor les famílies, sabem que tenim més alumnes vulnerables i els que ja ho eren ara ho són més.

-¿Podria posar xifres a aquesta vulnerabilitat? Un indicador són les beques menjador, i s’han incrementat d’una manera molt important.

-En les rodes de premsa del curs passat apareixia sempre un cartell en què es llegia ‘Escoles obertes i segures’. ¿Què dirà el cartell del curs vinent? ‘Fem equip, som educació’. Hem après que l’acompanyament emocional a l’alumnat és vital i hem accelerat el pla de transformació digital. Ara hem de ser capaços d’ensenyar de manera competencial. Els coneixements són importants però hem d’aprendre a ser i a conviure, i per això ens fan falta currículums més competencials. Hem enviat un qüestionari a tots els docents per preguntar què podem millorar. Vull donar-los totes les eines perquè puguin fer la seva feina de la millor manera possible.

-¿I què li demanen els mestres? Hem rebut més de 50.000 respostes, és la primera vegada que es fa. Ara durant l’estiu interpretarem i buidarem les dades per prendre decisions alineades amb els equips directius i el professorat.

«El primer dia que puguem treure la mascareta de les aules ho farem. És convenient que a classe es puguin veure les cares al més aviat possible»

-¿Canviaria alguna cosa del curs passat? Ja ho crec... Les decisions es prenen en funció del moment en què estàs. No hauríem tancat les escoles a finals del curs 19-20. Va ser una situació d’estat d’alarma, però no vam tenir cap més opció. Si haguéssim pogut decidir des de Catalunya, no les hauríem tancat. Després s’ha demostrat que no han funcionat com a amplificadores del virus, sinó com a mur de contenció.

-¿Quines mesures sanitàries es mantenen de cara al curs vinent? Anirem prenent decisions amb Salut a mesura que avancin les setmanes i en funció de la situació epidemiològica i de la vacunació. Es mantenen els grups estables de convivència, i a partir d’aquí flexibilitzem algunes mesures, com no prendre la temperatura a l’entrada o que al pati diferents grups es puguin relacionar.

-¿La mascareta és discutible? La mascareta no afecta l’organització dels centres. El primer dia que la puguem treure la traurem, perquè pedagògicament ens afecta. És convenient que a les aules ens puguem veure les cares al més aviat possible.

-¿L’hi ha demanat al conseller Argimon? Sempre hem avançat de la mà amb Salut. El que tenim clar és que les escoles obriran el 13 de setembre, estigui com estigui la situació epidemiològica i amb classes 100% presencials. I obriran perquè és l’única manera de garantir l’equitat educativa i la igualtat d’oportunitats.

-L’educació competencial de primària es dilueix en el salt a secundària. ¿Es planteja una reforma de l’ESO? Impulsarem una transformació educativa competencial en tots els centres educatius del país. En el curs 2022-2023 ja farem canvis curriculars, també en el primer curs de batxillerat. Amb l’objectiu que donin resposta a la realitat en què vivim.

«Transformarem el batxillerat i ho farem de la mà d’una selectivitat menys memorística»

-¿Com casa això amb una selectivitat que bàsicament premia els coneixements? El batxillerat no només ha de servir per passar un examen. Ha de donar una formació més flexible i adaptada a les necessitats de cada estudiant. El 2023-2024 actuarem a segon de batxillerat. I la idea és alinear-ho amb una selectivitat més competencial i menys memorística. Ja els hem començat a parlar amb la nova consellera d’Universitats.

-¿Què li agradaria incorporar als futurs pressupostos d’Educació? Destacaria dues coses: reduir les ràtios a les escoles i instituts i avançar cap a la gratuïtat del 0-3. Disposem de 950 escoles bressol municipals i 42 més que són de la conselleria. I després hi ha unes 650 escoles bressol privades. Hem de dotar de més recursos els consistoris quant a l’oferta 0-3 per cobrir l’aportació de les famílies.

-¿Volen que les escoles bressol privades passin a ser concertades? Estem veient quina fórmula fer servir. No tant el concert, sinó una subvenció de places perquè les famílies vulnerables puguin accedir a l’oferta privada.

-¿Tenen previst retirar barracons de cara al curs vinent? Ara n’hi ha prop de 1.050... Treballem perquè en set anys puguem retirar els barracons que no són temporals. Per al curs que ve hem decidit no retirar cap barracó, perquè seguim en pandèmia i amb aquests espais podem fer desdoblaments i tenir grups més reduïts. La xifra, per tant, serà una mica superior, per després anar-se reduint.

-¿Alguna altra escola concertada els ha demanat incorporar-se a la xarxa pública de cara el curs que ve? Des que ens dotem d’aquest decret llei hem anat rebent sol·licituds. Però han de complir tres condicions: donar resposta a les necessitats d’escolarització, que l’edifici estigui en bones condicions i que hi hagi una certa eficiència econòmica. Per al curs següent hi haurà cinc canvis més de titularitat i el curs passat en vam fer uns altres tres.

-Ha promès reforçar el finançament de l’escola concertada, una afirmació que no ha caigut massa bé... Estic convençut del que vaig dir. Hem de millorar el finançament de l’escola pública i també la de la concertada. Ho hem de fer perquè en la lluita contra la segregació hem de ser capaços de fer una distribució equilibrada de l’alumnat vulnerable. L’horitzó és que la concertada i la pública tinguin les mateixes condicions i regles de joc. Comencem amb l’acompanyament als alumnes més vulnerables però la idea és continuar avançant per cobrir tot l’ensenyament lectiu.

«L’horitzó és que la concertada i la pública tinguin les mateixes condicions i regles de joc»

-¿Aquest horitzó té data? ¿Està quantificat quant costaria? No en té perquè va en funció de com puguem acordar els diferents escenaris pressupostaris. No està quantificat, s’hi està treballant. Però sí que hi ha un informe del Síndic sobre el cost de la plaça educativa.

Notícies relacionades

-¿Potser la gent continua relacionant escola concertada amb escola elitista? Podria ser, però no reflecteix la realitat. Molta escola concertada fa una funció social. No es pot generalitzar.

-¿Quants professors interins tenim actualment? Quan vam arribar el 2018 hi havia un 35% d’interins, però hem convocat 20.000 places per estabilitzar la plantilla en cinc anys. Al final del 2021 ja estarem en un 20%. A l’acabar el 2023 estarem en el 10% d’interins.