Discutida reforma a Vilanova i la Geltrú

El misteri de les caques de gos i les pintades vandàliques contra un tall de trànsit

La pacificació de l’entorn d’una escola ha generat una escatològica resposta rebutjada pels veïns, l’ajuntament i les famílies d’una escola pròxima

El misteri de les caques de gos i les pintades vandàliques contra un tall de trànsit
Es llegeix en minuts

El Capità Enciam solia dir que els petits canvis són poderosos, però és just admetre que també poden ser complicats. A Vilanova i la Geltrú, per exemple, al setembre l’ajuntament va decidir impulsar una vintena d’intervencions en l’entorn de centres educatius amb l’objectiu de millorar la seguretat dels alumnes. Això, és clar, incloïa talls de trànsit. Una de les escoles implicades és la Canigó, situada al carrer del mateix nom, de poc més de 200 metres de longitud, on també hi ha una escola bressol pública i la seu dels serveis educatius del Garraf. La decisió, no obstant, no ha agradat gens a un o uns quants veïns, que han decidit emprendre una oposició entre visceral i escatològica. Una actitud, tot sigui dit de passada, censurada sense fissures pels residents de la zona.

Missatge per a alguns dels partits que formen la coalició de govern a Vilanova i la Geltrú / AFA Escola Canigó

El 2 de novembre del 2020 es van instal·lar les pilones per tallar el pas als vehicles. Pocs dies després van desaparèixer. Les van tornar a col·locar i de nou van ser robades. Primer avís. Els cotxes tornaven a circular lliurement davant l’absència de la barrera. El 30 de novembre, segons el relat de l’associació de famílies, el consistori va posar elements més contundents i pesants per complicar el boicot. Allà va començar una nova estratègia d’oposició: pintades i danys als panys de l’escola. Els grafitis incloïen missatges contra alguns membres de l’ajuntament (el regidor de Mobilitat, Antoni Palacios, per exemple), però també esvàstiques pels terres, paraules com ‘nazis’ o ‘fatxes’ i, a pocs metres de l’entrada de l’escola, un penis amb els testicles corresponents d’aproximadament un metre i mig de longitud. També en jocs pintats a terra van aparèixer atributs masculins de diferents mides.

Penis dibuixat al costat de l’entrada de l’Escola Canigó / AFA Escola Canigó

A partir del 24 de desembre, amb els nens ja disfrutant de les vacances de Nadal, va començar una tercera ofensiva que va afegir caques de gos a la contesa. Apareixien de manera reiterada a la porta principal del centre educatiu. El 16 d’abril, a més, van aparèixer excrements als aparcaments de bici, tant a terra com escampats a consciència al llarg de la barra de ferro. L’AFA, segons explica la seva presidenta, Jane Ewart, ha posat tots aquests fets en coneixement de la policia i dels Mossos d’Esquadra, però de moment no hi ha hagut sort en les indagacions. Van intentar posar una demanda per assetjament, però al no tenir culpable, poc o res es podia fer. El que sí que hi ha és la corresponent denúncia per cada pintada apareguda, per cada caca trobada. No són pocs els infants que han entrat a l’escola o que han arribat a casa amb tifes a les sabates. Segons aquesta representant de les famílies, alguns dels alumnes «han arribat a tenir por d’anar a l’escola».

Enric Garriga, regidor de Participació, admet que potser hi va haver certa precipitació, però que la situació requeria mesures urgents. La Covid havia traspassat de dins a fora tota l’entrega i recollida de criatures, i això imposava ‘netejar’ el carrer d’obstacles. Sobre les pintades i els excrements, és una actitud que li costa definir perquè la considera «totalment passada de voltes». «Ens ha sorprès molt per l’agressivitat de les accions, però creiem que quan tinguem a la fi un acord, aquesta persona ja no tindrà arguments per actuar d’aquesta manera». Han intentat, explica el regidor en conversa amb aquest diari, que el to i l’incivisme d’aquest veí «no governés» les seves decisions.

La bona oposició

L’ajuntament, amb un govern en què conviuen quatre partits (el PSC va guanyar les eleccions però no va poder sumar), ha mantingut reunions amb els centres educatius de l’entorn i amb les associacions de veïns per mirar d’arribar a un punt intermedi. I aquí és on queda clar, després d’escoltar l’àudio d’una mica més d’una hora de l’última trobada, al carrer i amb tots els interessats, que l’actitud incívica d’aquest veí o d’aquests veïns de cap manera representa la comunitat. Hi ha una oposició comprensible, de recel davant els canvis, de negativa davant la intenció d’eliminar una cosa que sempre s’havia donat per descomptada: que la ciutat hagi de cedir als propietaris de cotxes 12 metres quadrats d’espai públic per estacionar una màquina que es passa el 95% de la vida útil parada.

Una de les moltes tifes de gos que les famílies solen trobar a l’entrada de l’escola / AFA Escola Canigó

Pere Soler és el president d’escala d’un dels edificis de l’entorn. Es queixa que el tall del carrer es va fer sense gairebé informació (una observació molt similar es va sentir amb la superilla del Poblenou, a Barcelona, el 2016), que al crear un cul de sac els vehicles havien d’entrar de cul per poder descarregar i que algunes finques no disposen d’aparcament privat. Molts veïns van penjar pancartes censurant l’absència de diàleg. I no té dubtes que tots «rebutgen» les pintades. Sobre les caques, que també repudia, apunta que els seus fills ja van créixer aquí i que al Canigó sempre el van anomenar el «carrer del cagalló». O sigui, que ha plogut sobre mullat. Sobre l’autoria no en té cap indici i no descarta que sigui algú d’una altra zona de Vilanova que aprofita l’ocasió.

Fora aparcament

En la reunió del 14 d’abril, els tècnics del consistori van deixar clar que l’aparcament «és incompatible amb altres usos de l’espai públic», però que la intenció, a diferència de Barcelona, on, van dir, «es fa de manera sistemàtica», no és eliminar tot l’estacionament de la ciutat. Una veïna es va queixar que es miri més pels infants de l’escola que pels residents. Un altre va insistir en la falta de diàleg. I van ser diversos els que van compartir la inquietud sobre on deixar el cotxe.

El carrer del Canigó espera la proposta definitiva que equilibri els interessos d’uns i d’altres. Sembla, segons avança Garriga, que vencerà l’opció de deixar un sol carril per a veïns i vehicles autoritzats mentre que la resta de la via, sense cotxes estacionats, serà considerada vorera. Durant l’entrada i sortida de l’escola, no obstant, la circulació es tallarà al 100%. «Es tracta que tothom cedeixi una mica», va resumir un dels tècnics de l’ajuntament durant la reunió del dia 14. En resum, un debat, el de l’ús compartit de l’espai públic, que s’està reproduint a totes les ciutats, més encara arran del coronavirus.

L’aparcament de bicis, amb caca de gos escampada per tota l’estructura / AFA Escola Canigó

Notícies relacionades

La Jane, no obstant, no s’oblida «del delinqüent que viu en aquesta zona» i que ha aconseguit, es queixa, «que els infants més grans tinguin la sensació que algú va contra ells». Per això reclama «més vigilància» i que s’investigui fins a trobar-lo. «Ha d’estar per aquí», conclou.

Missatge per al regidor de Mobilitat, a la mateixa paret de l’Escola Canigó / AFA Escola Canigó