L’escola tanca el segon trimestre amb dues escoles bressol confinades i el 98,7% dels alumnes a l’aula

El segon trimestre tanca amb només dos centres confinats. Es tracta de dues escoles bressol amb 21 alumnes. Els grups confinats en són 930 d’un total de 72.000 (l’1,29%), cosa que afecta poc més de 21.000 estudiants (l’1,47% del total). La xifra és molt similar a la dels primers compassos del curs. La constància ha sigut la principal tònica d’aquests sis mesos, amb un comportament molt similar al de la pandèmia, això és, quan creixia en el conjunt de la societat, feia el mateix a l’entorn escolar uns dies després. I viceversa. Josep González-Cambray, director general de Centres Públics del Departament d’Educació, considera que el balanç és positiu. En aquest trimestre, assenyala, fins i tot s’han trobat menys casos que en el primer. «Crec que és un bon moment per reconèixer que això ha sigut un èxit compartit i col·lectiu. S’ha demostrat que les escoles són un entorn segur que ha sabut adaptar-se, no sense dificultats, a les necessitats de la pandèmia».

L’estadística

De moment, més del 90% dels docents han anat al col·le diàriament sense tenir un sol dia de confinament. Mateixa situació per a 9 de cada 10 alumnes. El pic màxim de nanos a casa es va produir el 31 d’octubre, quan el 5,69% dels estudiants catalans (81.920) eren a casa per un cas positiu detectat a la seva aula. En el segon trimestre, el dia amb més afectació es va registrar el 23 de gener, amb 61.843 estudiants sense poder anar a l’escola (4,29% del total). La xifra de professors tancats s’ha mantingut estable, però és d’esperar que es redueixi de manera dràstica, ja que ja són 120.000 (d’un total de 150.000) els professionals vinculats a l’educació vacunats a Catalunya

Núria Sabaté, directora de l’escola Marià Fortuny de Reus, un centre de màxima complexitat pel tipus d’alumnat a qui dona servei, comparteix cert alleujament «perquè les coses han anat millor del que pensava». «Els alumnes ho han portat molt bé i han interioritzat els nous hàbits d’higiene gairebé millor que els grans, les famílies ens ho han posat fàcil i el professorat ha estat a l’altura». El comportament cívic, sumat al compromís dels docents, sembla haver sigut la clau de pas que ha permès que la immensa majoria d’escoles hagin pogut desenvolupar el seu programa pedagògic amb relativa normalitat. A l’iniciar el curs, aquesta escola de Reus, i moltes altres de repartides pel territori, es van trobar amb famílies, moltes d’ètnia gitana, que es negaven a portar els nens al col·le per por del contagi. «El suflé va baixar, es van adonar que no era perillós i van començar a venir amb total normalitat. S’ha fet molta feina de tutoria i a més cada aula té un mòbil des del qual enviem informació als pares perquè comprovin que l’entorn és segur».

¿Rostre a la vista?

La mascareta està sent un dels destorbs més importants del curs. Els professors es passen hores parlant, i amb la protecció es veuen obligats a apujar la veu i fins i tot a repetir més les coses perquè s’entenguin bé. Malgrat que ja s’ha vacunat 120.000 docents, la conselleria en cap cas es planteja eliminar-la de l’equació abans que acabi el curs. «En parlarem amb Salut de cara al setembre, tot està obert i tot és possible», afirma González-Cambray. Per a l’inici del curs 2022-2023 s’espera que ja hagin arribat els 300.000 dispositius electrònics per a nens de famílies vulnerables que se suposava que havien d’estar repartits abans de començar el 2021. De fet, Educació assegura que estaran tots entregats abans del maig. Els 71.000 dels docents, en canvi, ja estan en mans dels seus nous propietaris.

Mercè Castellà, exdirectora de l’escola Antoni Botey de Badalona, assenyala la mascareta com un dels elements de més desgast per al professorat. Ja jubilada, però amb 40 anys d’experiència a les espatlles, manté estret contacte amb els seus excompanys, i els veu «cansats però molt compromesos». «Tot això –assenyala– ha coincidit amb un moment en què l’educació començava a ser més flexible. La Covid també ha afectat els nous mètodes pedagògics, i quan això passi és important recuperar-los, «tornar a obrir l’ensenyament». «El que cal fer –reclama– és deixar treballar en pau els professors. En 40 anys vaig haver d’aguantar 10 reformes educatives...».

Vacances necessàries

Sobre el cansament, la Núria celebra l’arribada d’aquesta setmana de vacances, «molt necessària per poder agafar una mica d’energia». Perquè si en el primer trimestre l’estrès se centrava en la higiene, l’entrega i recollida esglaonada o la vigilància de la mascareta, en aquest segon ha tocat tot el que té a veure amb el fet de muscular pedagògicament una escola amb majoria d’alumnes d’origen magribí, que ni de bon tros són un problema, però sí un desafiament. «Estem molt orgullosos dels nostres alumnes», repeteix.

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

González-Cambray aplaudeix la capacitat d’adaptació de les escoles. Comparteix que el cansament és generalitzat i anima a una última empenta en la presa decisions. En aquest sentit, considera que la pandèmia «ha apoderat» les escoles, els ha donat més autonomia i confiança a l’hora de decidir quin és el millor camí a seguir.

A la tornada del Nadal, un grup de científics va reclamar que es retardés la tornada a l’escola. Educació s’hi va negar. Potser sol·liciten el mateix després de la Setmana Santa. La resposta seria, previsiblement, la mateixa. I així, fins a acabar el primer curs de l’era Covid.