Una tornada al col·le entre la il·lusió i la por de l'imprevisible

Hi ha dubtes sobre la utilitat d’informar diàriament la ciutadania sobre l’avanç del coronavirus. Números que al final un ja no sap si són bons o dolents. Ara ens hem de preparar per afegir-hi la xifra d’escoles que aniran enviant grups a casa. Perquè ara ja no es parla de classes, sinó de grups estables i estancs que mantindran distància amb la resta de nuclis per evitar que un positiu obligui a tancar tota una escola. Ja hi ha quarantenes a Valladolid, Laredo, Baracaldo, Terol, Pamplona, Tudela, Barcelona, València; per citar-ne alguns exemples. També a Madrid, on la princesa Elionor ha iniciat un tancament de 14 dies a la Zarzuela després de detectar-se un contagiat entre els seus companys de quart de l’ESO. Comença el curs més imprevisible de la història moderna. L’any en què l’educació mirarà d’obrir-se pas a batzegades.

Que sigui imprevisible no implica que s’hagi d’improvisar. És el sentiment de molts docents després de comprovar com el Govern català ha anat modificant criteris sanitaris. Que una cosa és fer-ho amb setmanes d’antelació i una altra molt diferent és anunciar-ho pocs dies abans de l’obertura de les escoles. Una trentena de centres han firmat un manifest en què expressen el seu «malestar per la falta de mesures i la improvisació» i exigeixen claredat per poder fer la seva tasca amb total confiança. «Estem intentant mantenir les coses clares en un moment gens fàcil per poder transmetre als nostres alumnes una confiança que també trontolla en nosaltres mateixos». 

Dècada de retallades

En l’entrevista feta per aquest diari al conseller d’Educació no trobaran una pluja de titulars. Perquè sembla que al juny Josep Bargalló va prendre la decisió d’assumir amb molta calma mediàtica aquest llarg riu tranquil. No per a presència, amb rodes de premsa constants, sinó pel to.  Coses de l’experiència. Va començar parlant d’una «emergència educativa» que agafava el relleu de la urgència sanitària (com si aquesta última hagués amainat) i va transitar cap al blindatge de les escoles, que a finals de juliol havien de presentar el seu full de ruta, la seva nova organització d’espais i treballadors per fer front a les exigències de la pandèmia. El karma dels últims dies ha sigut que l’escola «és el lloc més segur per als nens al marge de casa seva». Queden, no obstant, massa qüestions pendents. Com les extraescolars, les sortides culturals, les colònies i les competicions esportives. També els dubtes sobre l’efectivitat dels grups bombolla o el paper que jugarà en la mobilitat escolar el transport públic, que segueix en nivells molt baixos en benefici del vehicle privat. I a la rebotiga, el treball dels directors de les escoles, grans o petites, públiques o privades, rurals o urbanes, religioses o laiques, d’alta complexitat o de classe alta. Una tasca que té per objectiu guanyar la complicitat dels pares, sempre tan exigents amb tot el que té a veure amb els seus petits. I sempre tan crus als grups de WhatsApp. Per acabar, la majoria de professionals de l’educació, les prop de 130.000 persones sobre qui recau el sistema i que arrosseguen una dècada de retallades que ha dificultat la seva tasca i ha minat el seu estat d’ànim. 

Notícies relacionades

César Bona: «¿A qui l'importen els continguts escolars?»

Activista i pensador

El secretari de Salut Pública del Govern, Josep Maria Argimon, ha assegurat aquest dissabte a Catalunya Ràdio que els mestres no són un col·lectiu de risc contra la Covid-19 i no ha descartat, com en el cas de França, reduir la quarantena escolar de 14 a set dies. Ara per ara, la seva postura és més prudent i advocaria, inicialment, per un pas intermedi de 10 dies sense col·le. Dijous Argimon ja feia referència a la tornada a l’escola i deia que la situació és d’«estabilitat tensa», ja que la gràfica de nous contagiats a Catalunya segueix per sota dels 1.500 casos diaris diagnosticats per PCR. Però relaxar-se seria dolent, més encara amb 1,6 milions de nens i joves que tornen als més de 5.500 centres educatius repartits per tot el territori. La Comunitat de Madrid, per exemple, ho té bastant més cru, amb més de 4.000 nous positius cada dia. 

Treball d’equip

«Estem cansats i encara no hem començat», compartia fa un parell de dies amb aquest diari la directora d’una escola de Tarragona. «El pitjor és no saber, perquè creiem que ho tenim tot organitzat però és molt difícil controlar els nens», deia la responsable d’un altre centre, aquest situat en un barri complicat de Badalona. La Covid, per cert, s’ha acarnissat especialment amb els alumnes més vulnerables. No només perquè s’ha demostrat que s’atreveix més amb els veïnats més desfavorits, sinó també per la dificultat de mantenir-se agafats a l’educació digital en temps de confinament. «No ens podem permetre tornar a enviar-los a casa perquè el mal podria començar a ser irreversible». Famílies, profes, alumnes i gestors; un autèntic treball d’equip.