Educació avala les extraescolars malgrat el risc per als grups bombolla

L’inevitable rares vegades succeeix, és l’inesperat el que sol passar. Amb aquesta frase de l’economista John Maynard Keynes es pot explicar el que li cau al damunt al món de l’educació, tan envoltat d’opinions, actors secundaris, imprevistos, sanguinaris grups de Whatsapp i girs de guió. El curs comença el 14 de setembre i, tal com ha repetit aquest dilluns el conseller Josep Bargalló, «el més important és l’estancabilitat i l’estabilitat dels grups estables de convivència». Hi haurà qui vegi en aquesta afirmació un pedaç dialèctic a aquest 30% de nuclis de l’escola pública que tindran més de 20 alumnes per classe, el límit recomanat. Però el titular d’Educació insisteix que un no s’ha d’obsessionar amb la xifra, sinó amb la «higiene i la ventilació». Entre les parets de l’escola tot té una certa aroma de blindatge, tot i que el risc zero no existeix. Diu el conseller que l’escola serà «el lloc més segur per a un nen fora de casa seva», ja que en cap altre lloc s’aplicaran tantes mesures de «seguretat, prevenció, traçabilitat i control de seguiment» de la pandèmia. El que passi a partir de les cinc de la tarda, amb les extraescolars, és el que pot donar la raó a Keynes. O no; és el que tenen els imprevistos. 

Grup bombolla al matí, karate a la tarda. L’exemple l’ha posat el mateix Bargalló quan li han preguntat per l’oferta educativa i lúdica que transcendeix a l’àmbit de l’ensenyament obligatori. Ha recordat que es tracta d’activitats que no organitza la conselleria i que estan en mans de les ampes, les mateixes escoles o els ajuntaments, a més d’infinitat d’empreses privades que fa sis mesos que es llepen les ferides del confinament. «S’han de portar a terme amb les màximes garanties de seguretat». Però, precisament en el karate, ¿com es pot aconseguir que els xavals practiquin les tècniques superiors (ate waza, gràcies Google) i inferiors (geri waza) mantenint el metre i mig de separació? Posem per cas el bàsquet..., ¿una pilota per nen? ¿Juguen amb guants? En l’esport professional es dispensen proves PCR com qui pren un calmant muscular, però a nivell infantil és impossible mantenir un control personal semblant de la pandèmia.  

Protocol a la vista

Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac) assegura que divendres passat van assistir a una reunió amb responsables de la conselleria en la qual se’ls va anunciar que el Govern «està preparant un protocol i unes normes per regular les extraescolars». «Com que solen començar a l’octubre, primer volen centrar-se a garantir que les classes siguin presencials per després posar-se amb aquests temes. Però és cert que, tal com es planteja el tema dels grups bombolla, les activitats no lectives trenquen amb la teoria de l’estancabilitat». La Fapac defensa que es mantingui aquesta oferta, però a la vegada reclama posar unes regles de joc clares i realistes. Educació puntualitza Tascón: no és una normativa d’extraescolars, sinó un protocol per a les excursions i les colònies. 

Des de la Fundació Pere Tarrés, Sònia Recasens, directora de programes educatius i socials, afirma que els dubtes en l’educació «són encara més grans quan es parla d’extraescolars». «De moment –assenyala– es tracta d’esperar i observar, perquè ara hi ha molts més dubtes que certeses. Ara la demanda serà menor i la intuïció em diu que a partir de gener, si les coses es mantenen estables, les escoles començaran a animar-se més». És a dir, un primer trimestre amb extraescolars al ralentí. Com a mostra de per on poden anar les coses, aquesta entitat va organitzar casals d’estiu als quals van assistir 21.000 xavals. Van tenir nou contagiats, dels quals només cinc eren nens. Això sí: grups de màxim 10 persones, espais molt amplis i majoria d’activitats a l’aire lliure. 

Tertúlies agitades

El de les extraescolars és un dels ‘hits’ de les tertúlies agitades de pares i mares. Perquè, entre altres coses, estem davant un ventall d’activitats que, a més de complementar la formació dels fills, ajuden la conciliació familiar i professional. I cal ser pràctics: no es tracta de tenir el nen col·locat, però aquestes dues o tres tardes que el reculls a les set i no a les cinc poden marcar la diferència entre tenir un contracte laboral o no tenir-lo. Bargalló ha defensat el paper de les extraescolars, fins al punt d’afirmar: «No ens podem permetre un curs sense les extraescolars». Pel que tenen de beneficiós per als nens i joves. L’ideal seria que el mateix grup bombolla de l’aula compartís després la classe d’anglès, la lliçó d’escacs, l’entrenament de futbol o la sessió de ball. Així es va expressar la ministra Isabel Celaá fa escassos dies, una recomanació que sobre el terreny es donarà en comptadíssimes ocasions. Sens dubte hi haurà barreja, i tant dins com fora del centre educatiu.   

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

El pla educatiu aprovat el 3 de juliol pel Govern, amb el beneplàcit de Protecció Civil, té un apartat destinat a les extraescolars. Són, no obstant, recomanacions, agrupades per disciplines. Perquè no és un àmbit exclusiu del negociat de Bargalló. Compta també el que digui Salut, Esports. O el mateix Govern. En aquest manual s’insta a reservar una superfície de 2,5 metres quadrats per nen, una cosa que no sembla difícil en robòtica, pintura, música, o ceràmica, fins i tot en el tennis, però que resultarà una mica més complicat al teatre, l’atletisme, la natació, les arts marcials, l’hoquei i el futbol. El pla d’actuació parla també del rentat de mans, de l’ús de vestuaris i de la desinfecció d’elements comuns. Es troba a faltar una visió més realista, ja que evitar el contacte és pràcticament impossible. I continuen en l’aire algunes preguntes que es respondran amb l’experiència. Per exemple: 

¿I què passa si un nen amb extraescolars dona positiu? El seu grup bombolla haurà de fer quarantena, així com el seu tutor, ¿però també els seus companys d’escacs, judo, natació sincronitzada o handbol? Segons Bargalló, els gestors Covid (els professionals que rastregen els contactes) seran els encarregats de prendre aquesta decisió. És a dir, ni que sí ni que no. Depèn.