Anar al contingut

SITUACIÓ LÍMIT A L'ENSENYAMENT SUPERIOR

Universitats públiques catalanes: 240 milions ja o caiguda del sistema

Els rectors avisen que a les facultats ja es detecta un «descens de la producció científica»

Dimecres es veuran amb el conseller Aragonès per intentar recuperar la inversió prèvia a la crisi

Carlos Márquez Daniel

Universitats públiques catalanes: 240 milions ja o caiguda del sistema

ALVARO MONGE

El paranimf de la Universitat de Barcelona es lloga per 6.000 euros al dia. Esdeveniments, rodatges o el que calgui, sempre dins d’un ordre. Té wifi, equip de so i pantalla i tota mena de mobiliari històric, finestrals, pintures i elements ornamentals. I capacitat per a gairebé 500 persones. Això sí, hi fa una mica de calor i el projector dispensa una imatge una mica borrosa. Són coses de l’estretor pressupostària que arrossega la universitat pública catalana, que aquest dimarts ha reunit els seus vuit rectors precisament en aquesta sala per posar el crit al cel davant de la falta de finançament de l’ensenyament superior. Dimecres es veuran amb el vicepresident Pere Aragonès (ERC), el guardià dels diners de la Generalitat, així que això ha sigut, a més d’un crit de socors, un clar missatge d’unitat abans de sortir al fang

«Tampoc tenim diners per a una pantalla de leds, això no és el camp del Barça». Joan Elias, rector de la UB i president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), semblava que improvisava quan es referia a les carències de l’acte. Però no. Fa setmanes, mesos, que adverteix que la situació a les facultats que depenen de l’erari públic és «crítica», que el moment de no retorn està a prop. Per a la crisi climàtica, aquest esglaó se situa al 2030. Per a la universitat, el precipici és molt més a prop. Perquè les plantilles envelleixen, els joves investigadors no tenen oportunitats, perquè el talent s’afarta i marxa, perquè els edificis cauen a trossos, perquè les aules necessiten renovar material. Tot això es tradueix en uns 240 milions  (100 per a manteniment) que els rectors esperen que el Govern destini als seus negociats. Ara en reben 766 i imploren tornar als 908 milions del 2009, quan tot va canviar.

Elias, durant la seva intervenció en l’acte / ÁLVARO MONGE

I ja posats a compartir desitjos, també volen que el pressupost per a universitats escali fins als 1.300 milions el 2022. Tot, sota la sospita –«ho sé de bones fonts», va dir fa uns dies Elias– que el Departament d’Economia i Hisenda no té previst incrementar la partida ni un sol euro. «Nosaltres diem ‘prou’, som una part essencial del país, l’1,7% del PIB, donem feina a unes 60.000 persones i, tot i que no acostumem a aixecar la veu i no ens agrada fer soroll, hem de denunciar la situació crítica en què ens trobem», ha resumit el representant de la UB, acompanyat en la zona noble del paranimf pels seus col·legues de la Universitat Rovira i Virgili (Maria José Figueras), la Universitat de Lleida (Jaume Puy), la Politècnica de Catalunya (Francesc Torres), l’Autònoma de Barcelona (Margarita Arboix), la Pompeu Fabra (Jaume Casals), la Universitat de Girona (Quim Salvi) i l’Oberta de Catalunya (Josep A. Planell).

«Ecosistema del coneixement»

L’acte de reivindicació l’ha precedit, al matí, l’obertura del curs universitari de la UB, que ha comptat amb la presència de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón (PDECat). En aquest esdeveniment, la representant del Govern ha assegurat que les universitats «són una peça central en l’ecosistema del coneixement català». Chacón ha xifrat l’augment de finançament necessari en 70 milions d’euros anuals en els pròxims cinc anys i 100 més que es destinarien a la detecció, l’ajuda i l’acompanyament dels centres d’investigació. ¿Quadra això amb la sospita de creixement zero en els comptes del 2020? Són les coses competencials: el com el gestiona Chacón, el quant el decideix Aragonès, amb l’extra de pertànyer a partits diferents d’un mateix poder executiu. Tot això en un clima preelectoral i a les portes de la sentència del Suprem sobre el judici del procés

Aplaudiments dels rectors després dels discursos / ÁLVARO MONGE

La rectora de la URV s’ha encarregat de llegir el manifest que l’ACUP ja va fer públic al juliol, que resumeix quina és la situació i de quina manera, al seu parer, es pot resoldre. Al marge de la qüestió monetària, els responsables de les universitats públiques exigeixen una «reducció progressiva de les taxes universitàries fins a una rebaixa del 30%». Aquest percentatge ja s’ha debatut i aprovat diverses vegades al Parlament, però aquestes resolucions són tan aplaudides com poc vinculants. L’última vegada va ser al juny amb tots els grups a favor excepte, lògicament, el Govern. Elias ha lamentat que els costos de les retallades «s’hagin transferit a les famílies catalanes»

Després de l’acte s’ha format un petit grup de rectors en el qual aquest diari ha intentat recollir una mica quin pot ser el full de ruta a partir d’aquesta enèsima rebequeria dialèctica d’un col·lectiu que engloba prop de 200.000 estudiants. Hi ha unanimitat en què una vaga o un atur de la universitat no és el camí. De moment. «Si fa falta, ho farem, però no estem en aquest punt», ha detallat Figueras. Sembla clar que la paraula, tot i que cada vegada més contundent, continuarà sent l’arma per intentar convèncer el Govern. Ja ho van aconseguir una mica després del manifest de juliol i la posterior reunió que van mantenir amb Quim Torra i Chacón. A través de Twitter, el president assegurava aquell mateix dia que la universitat és «una prioritat social» per a la Generalitat.

Aquest dimarts es podrà calibrar fins a quin punt això és cert. El punt de partida és inquietant: Catalunya és la cinquena comunitat que menys PIB destina a l’ensenyament públic superior. Ja ho va dir la rectora Arboix al juny: «El país que es nega a potenciar l’ensenyament superior es nega al progrés».