La meitat de les escoles catalanes veten el mòbil a l'aula

Les coses han canviat molt en quatre anys, sobretot allò que té a veure amb la tecnologia i els hàbits adolescents, com per no actualitzar un document oficial que tracta sobre el mòbil i l’educació. El Consell Escolar de Catalunya va presentar el 2015 un informe sobre l’ús dels telèfons a les escoles. Eren 17 pàgines que traçaven algunes pinzellades generals sobre l’assumpte. Aquest document s’ha revisat ara i s’ha ampliat fins als 47 folis, posant més èmfasi en temes com la protecció de dades dels menors, una formació necessària del professorat, el paper fonamental de les famílies, el cyber-bullying o les addiccions. El moment no en absolut gratuït, ja que el Departament d’Educació, ferm defensor de l’ús de dispositius mòbils a les aules, posa en marxa aquest curs el programa mòbils.edu, amb un centenar de centres abonats, i amb molta feina per fer, ja que més de la meitat de les escoles tenen prohibit l’ús del mòbil a l’aula. 

Cal dir que, com dicta la normativa d’organització dels centres, aprovada el 2009, els directors d’escola són considerats una autoritat pública, cosa que dota a cada escola d’autonomia en decisions com, precisament, la manera d’integrar el mòbil a la rutina diària. Si és que el consideren convenient. El dictamen del Consell Escolar, sol·licitat a finals del 2018 pelconseller  Josep Bargallóconseller  , radiografia la societat contemporània demostrant l’augment de l’ús de la tecnologia per arribar a la conclusió que el «desenvolupament del pensament crític no es pot desenvolupar al marge del món on viuen els nostres joves». Però això, diuen els experts, no pot portar a «confondre ús amb competència». Aquí hi ha la clau: la idea és que els joves l’utilitzin «de manera moderada, crítica i constructiva, i amb una gestió ajustada de la seva identitat personal». Tot això gràcies a una una suma d’esforços entre docents, famílies i Administració.

Va per etapes

Per completar l’informe, el Consell Escolar ha realitzat una enquesta entre centres públics i privats de Catalunya. N’han respost 1.035 (d’un total aproximat de 5.400, així que la mostra és francament representativa), i el 52,5% tenen prohibit l’ús del telèfon mòbil a l’aula. Segons l’etapa educativa, no obstant, el percentatge varia moltíssim: un 92,5% de les escoles de secundària sí el permeten enfront del 7,56% a primària, cosa que demostra un salt metodològic abismal, i segons com, certa falta de coordinació entre les dues esferes. En aquest sentit, també crida l’atenció que, malgrat la llibertat de cada equip directiu, el 80% dels enquestats considera que els centres han de tenir reflectida a les normes d’organització i funcionament dels centres (NOFC) la directriu relacionada amb l’ús de dispositius mòbils. També queda de relleu que un de cada quatre centres acull un nivell baix de competència digital dels docents.  

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

A la nova anàlisi sobre els dispositius mòbils en entorns escolars, el Consell Escolar insisteix diverses vegades en el concepted’identitat, ja sigui digital, social o personal, recordant que el telèfon és una opció més que s’uneix a la paletad’oportunitats formatives que disposen els docents. «L’ús de la xarxa hauria de regir-se per normes que reconeguin i respectin la dignitat i la llibertat de les persones», aporta el document, alhora que aposta per crear «estudiants crítics» capaços de bussejar per internet i les xarxes socials amb rigor i capacitat de «detectar les manipulacions». Sobre el cyber-bullying, els experts insten a «donar a conèixer les eines disponibles per lluitar» contra aquesta xacra, «específicament el protocol de prevenció, detecció i intervenció, que té implicacions en el conjunt de la comunitat educativa, sobretot en el que es refereix a les famílies». 

Competència digital

Sobre protecció de dades, i després que en algunes escoles s’hagin sentit veus crítiques sobre el fet que els nens tinguin un compte electrònic associat a conegudes multinacionals d’internet, el Consell Escolar recomana que cada centre disposi d’un codi ètic. També demana assegurar-se que «es compleixi tota la part formal i legal, que els mestres tinguin clars els drets dels menors i que coneguin la llei». Tot això pretén que els joves assumeixin, una vegada acabada l’educació obligatòria, la competència digital, és a dir, que arribin a l’edat més o menys adulta conscients que el telèfon és un mitjà més, no un final.