María Lladró: «Un salvavides per aL sistema»

Arribat el segle XXI, molts ens hem fet conscients de les conseqüències no desitjades del capitalisme i també del comunisme com a grans concepcions econòmiques. I en aquest antagonisme entre el capital i el públic (el comú) es desfan les esperances d’una ciutadania que no veu la sortida d’aquesta situació. L’economia hauria de permetre’ns viure amb certa comoditat, cert ordre i certa coherència, però no és així, al revés, cada dia estem més estressats i veiem menys solucions. Pot haver-n’hi, si hi creiem.

El capitalisme genera valor però, en la seva pitjor versió, exacerba la cobdícia pel benefici, ho fa esprement recursos naturals, humans i promovent el pur consumisme. I amb l’especulació financera, no diguem, i no s’atura, continua ambicionant més i més. D’altra banda, el comunisme no genera valor, la rotunda evidència del seu fracàs és palpable: el monopoli de l’estat ho ofega tot. Malgrat les conseqüències no desitjades dels dos sistemes i tot i que la seva formulació fos positiva inicialment, els defensors d’un i un altre continuen defensant l’indefensable: la veritat objectiva no els interessa. Siguem clars: el focus en el capital i el focus en el públic no donen més de si, i la idea de barrejar capitalisme salvatge amb estats enormes té el més dolent de cada sistema. El que es requereix és una reacció química, que humanitzi el nou sistema.

En un món d’innovacions contínues ¿potser no es pot innovar també en el sistema econòmic? ¿O tot es redueix a la IA i a la tecnologia? Proposar la generació de valor, el valor, com a nou eix, ofereix una esperança possible: ja no espremem el benefici a costa del planeta i les persones perquè aquestes no estan al servei del primer, el valor és sistèmic. Quan posem el valor com a eix, no creem macroestats perquè la llibertat i la justícia no hi sobreviuen. Quan pensem en el valor de les coses, recolzem els agricultors perquè el camp és valuós i imprescindible; cap milionari tecnològic menja dòlars per esmorzar. Quan pensem en valor ens inquieta la pèssima gestió del temps en l’àmbit públic. Valor és senzillesa en tràmits administratius, recobrant la vida que se’ns en va en burocràcia mal concebuda. Valor és prohibir tanta violència en l’oci perquè no es pot parlar de cooperació i societats pacífiques quan la infància i la joventut s’alimenta de models violents per emular. Valor és exercir el govern amb responsabilitat callada, amb compte i bona lletra.

Deia que posar el focus en el valor, valuisme, ofereix una esperança possible. Caure en bonismes com l’amor o la justícia social perjudiquen el funcionament del sistema, no són variables econòmiques sobre les quals articular el sistema. Però el terme aportar valor ja està present quan es vol anar més enllà del benefici i està ben considerat. Disposar d’una paraula, una inspiració, una guia, és un punt a favor. Després de pensar-ho durant molt temps, no veig cap altra idea capaç de transformar el sistema econòmic global. Es parla de canvi climàtic, dels texans que consumeixen quantitats ingents d’aigua per ser produïts, de l’obsolescència programada i no passa res, perquè les lleis i el pensament continuen prioritzant el capital. Els objectius de desenvolupament sostenible s’executen sense encert i sense aconseguir-ho, perquè es manté el paradigma que atorga confort al no exigir l’esforç que es requeriria.

Notícies relacionades

Illa aprovarà els pressupostos en el Govern aquest divendres malgrat no comptar amb el suport d’ERC

Fins a 200 euros al mes per cada fill: així seria la nova ajuda universal que prepara el Govern

¿I com canviar el focus? Amb convicció i pensament net, perquè res és dit i fet i perquè la ment torna sistemàticament al que coneix. L’habitatge, per posar un exemple: fem el diagnòstic sense mentides ni excuses, comencem pel principi, dissenyem a llarg termini, impulsem la cooperació, passem a l’acció i anem avaluant. No obstant, neguem haver-lo desatès, començar pel principi suposa massa feina, el llarg termini no dona vots per a les pròximes eleccions i per guanyar-les millor no col·laborar, millor polaritzar per blindar el vot dels nostres.

El nostre problema són els nostres valors caducs, i la nostra esperança promoure un canvi de pensament. El valor és un eix salvavides, llançar-lo a l’aigua és el primer, el segon és voler agafar-s’hi.