Bettina Gallego Tolkmitt: "El triomf no es mesura en resultats financers, sinó en contribució social"

Durant més de catorze anys, Bettina Gallego Tolkmitt va desenvolupar la seva carrera en l’elit de la banca d’inversió internacional com a gestora de fons en alguns dels centres financers més grans d’Europa. Avui, la seva agenda professional transcorre en un territori diferent, el del lideratge institucional conscient.

-¿Alguna vegada s’ha preguntat quin el propòsit de la seva vida?

Indagar i intentar respondre’s és fonamental, no només per transcendir més enllà de la rutina, sinó també per poder afrontar els reptes que se’ns presentin. Sempre m’he qüestionat, ¿per què m’ha tocat ser «jo»? ¿És casualitat o hi ha una raó al darrere? Suposo que primer havia de sentir-me satisfeta en el pla material, demostrar-me a mi mateixa i als altres que aconseguia l’èxit en plans més convencionals, per després estar preparada per llançar-me a la recerca del sentit de la vida.

-Crec que solia encantar-li la seva professió.

Vaig tenir la immensa fortuna de ser elegida per cursar un màster a Wharton, als Estats Units. Després, vaig poder començar la meva carrera a JP Morgan i continuar-la a Goldman Sachs, a Londres. Van ser experiències meravelloses. Tot i així, després de més de catorze anys com a gestora de fons en banca d’inversió, un dia tot va canviar.

-Va ser durant una conferència que va impartir a la Borsa de Barcelona sobre macroeconomia i recomanacions d’inversions. ¿Què va passar?

Alguna cosa al meu interior va fer clic. Vaig veure que realment volia explicar-los a aquells directius una cosa diferent, que realment els valgués per a les seves vides. Després de molts cursos de coaching, viatges d’indagació (inclosos deu a l’Índia i el Nepal), el Camí de Santiago, meditació, retirs de silenci i de treballar en el cultiu de nous hàbits, vaig aconseguir estar en pau amb mi mateixa i vaig descobrir per fi la classe d’impacte que esperava generar. Volia unir el món empresarial amb l’espiritual portant a les corporacions la saviesa ancestral.

-Això és molt valent. ¿No li va resultar complicat llançar-se a aquesta aventura amb una hipoteca i fills a càrrec?

Sempre és difícil deixar-ho tot i reinventar-se, però quan un té clara la direcció que desitja seguir... Cal realitzar alguns ajustos quant a despeses, desprendre’s d’algunes propietats i construir un coixí fins a produir ingressos treballant d’una cosa que ens ompli més.

-Recentment, ha publicat la segona edició d’Éxito con sentido, distingit amb el segell Talento de l’editorial Caligrama (Penguin Random House) ¿De què tracta el llibre?

És una aventura de transformació. T’insta a reflexionar sobre la teva vida, t’inspira en el teu propi procés i et guia en els canvis necessaris per aconseguir els teus propòsits. L’objectiu és que no siguis la mateixa persona al acabar-lo. Vaig llegir una ressenya d’un lector que deia: “Éxito con sentido m’ha fet recapacitar sobre la meva vida professional i personal, m’ha donat claus i eines per estar motivat i créixer, m’ha fet preguntar-me quina és la meva missió... El millor és que és una aventura apassionant amb viatges d’exploració (fins i tot cap a la frontera amb el Tibet amb Jesús Calleja) alhora que un manual per transformar-te pas a pas”.

-¿Què és per a vostè l’èxit?

Fa poc un amic em va explicar que estava preocupat perquè veia que els seus companys tenien més èxit que ell. Jo li vaig respondre: defineix l’èxit. ¿Creus que ells tenen temps per disfrutar amb els seus fills? ¿Quina deu haver sigut l’última vegada que han pogut desconnectar en les seves vacances? ¿Què aporten al món? Per a mi l’èxit és estabilitat, llibertat, equilibri, aprenentatge, desenvolupament, contribució...

-Vostè parla d’"executius amb ànima" i "lideratge amb valors", expliqui’ns en què consisteixen aquests dos conceptes

Un líder amb principis, que posa el seu cor en tot el que fa, que guia i inspira, i que ho fa amb les necessitats humanes i el benefici de la societat sempre en ment.

Notícies relacionades

Quan els beneficis es converteixen en una estratègia d’‘engagement’

Blanc sobre negre

-¿Com es troba la pau interior? ¿Quines serien les recomanacions que ens podria deixar?

Una vegada em van preguntar què era la seguretat, i em va sortir contestar: «no dependre de res extern, ja que és efímer». Assolim la veritable sensació de tranquil·litat quan acceptem les coses com són, sense afeccions ni rebutjos, fent el que està a la nostra mà i confiant que el resultat serà l’adequat per al nostre creixement o evolució. L’anhelat ens passarà quan estiguem preparats. Mentrestant, es poden fer coses que ens connectin amb la nostra essència, com ioga, meditació, arts marcials o, simplement, passejar per la natura.