L’FP ja és la via més directa a l’ocupació que demanen les empreses

El mercat laboral mostra un fort desequilibri: té una base àmplia de persones sense titulació i un sostre de treballadors sobrequalificats. El resultat és que tres de cada quatre empreses a Espanya tenen dificultats per trobar els perfils que necessiten, segons l’últim estudi de ManpowerGroup sobre desajust de talent. L’escassetat és especialment crítica en perfils tècnics procedents de la formació professional de grau mitjà.

Només un de cada deu joves espanyols d’entre 25 i 34 anys ha completat l’FP de grau mitjà com a nivell màxim d’estudis, mentre que l’OCDE situa la mitjana europea en un de cada quatre. No obstant, l’FP va guanyant terreny: l’alumnat ha crescut un 32,6% des del curs 2017-2018, segons el Ministeri d’Educació.

Malgrat el creixent interès per l’FP, tots els agents diuen que queda molt a fer. Les empreses acumulen anys de falta de talent qualificat, un problema que va creixent per la jubilació d’una gran borsa de persones amb coneixements especialitzats. La diferència entre els que sortiran del mercat laboral i els que entraran en els pròxims deu anys és de més de dos milions de persones, segons es desprèn de l’estudi FPAnálisis, de l’Observatori de la Formació Professional de CaixaBank Dualiza, realitzat en col·laboració amb Orkestra-Instituto Vasco de Competitividad. Comunitats com Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria i Galícia són les més afectades pel desajust en el relleu.

"Aquest canvi demogràfic, sumat a la digitalització i la sostenibilitat, seran els grans vectors de canvi de l’economia, i l’FP serà clau per respondre-hi", adverteix l’investigador de CaixaBank Dualiza, Antonio Mondaca.

El 27% de les 12 milions d’oportunitats d’ocupació previstes fins al 2035 a Espanya requeriran titulats de formació professional (3,32 milions). La demanda serà especialment alta en la indústria, on els titulat representaran el 41% dels professionals, només igualada pel sector sanitari. Així mateix, una part important respondrà als nous reptes mediambientals. De les 502 ocupacions existents, 117 es consideren "ocupacions verdes prioritàries", de les quals 71 estan vinculades a l’FP, com assenyala l’Observatori. Es tracta d’una formació amb una alta ocupabilitat en sectors clau com la construcció i la mobilitat sostenibles, l’electrificació, la producció d’energies renovables i l’economia circular.

Part de l’augment d’alumnat d’FP es deu al creixement de la modalitat a distància, que representa el 25,6% de la matrícula en grau superior i el 13,5% en grau mitjà en el curs 2022-2023. En canvi, l’FP dual continua sent minoritària, amb només el 5% de l’alumnat (53.400 estudiants). Les empreses aposten per incentivar-la, ja que facilita l’adaptació al lloc, actualitza competències i ajuda a captar talent, segons destaca una enquesta de la Cambra de Comerç d’Espanya.

La nova llei d’ordenació i integració de l’FP ha impulsat que l’FP dual comenci des del primer curs, quan fins ara la formació en empreses es limitava al segon. Aquesta modalitat millora notablement la inserció laboral: en grau mitjà arriba al 74% als quatre anys, 7,3 punts més que l’FP tradicional. La nova llei, que delega en les empreses una part de la responsabilitat en la tasca de formar els nous professionals, permet portar a terme contractes de formació amb avantatges en cotitzacions, tot i que vuit de cada deu encara desconeix aquesta possibilitat, segons dades de la Cambra de Comerç.

Falta de talent

Per facilitar la seva implantació, l’Aliança per a l’FP Dual agrupa 1.600 membres entre organitzacions, empreses i centres de formació. La meitat corresponen a empreses que busquen incorporar personal. "Hi ha una necessitat imperiosa de talent, encara més quan els joves opten per matricular-se en el que està de moda o surt a la televisió, i no tant en el que necessita el mercat laboral", remarca Ignacio de Benito, codirector de l’Aliança, que coordina la Fundació Bertelsmann. "Les empreses més petites, que tenen més dificultat per poder captar els perfils que necessiten, veuen una gran oportunitat en l’FP dual, que permet incorporar joves des del primer any de la seva formació i després se’ls pot quedar", explica.

Les organitzacions més actives en l’aliança, entre les quals es troben CaixaBank Dualiza, Acciona, Agbar, Bosch i Nestlé, col·laboren també per donar a conèixer les diferents carreres professionals amb millors sortides i retribucions i així contribuir a reduir la "falta d’informació i orientació" que, segons Benito, condiciona les decisions de molts joves.

L’FP dual creix encara a ritme lent perquè els centres amb cicles formatius industrials "no tenen capacitat per formar tants estudiants com demanen les empreses", indica CaixaBank Dualiza. Per això, treballa amb les administracions i els centres de formació per accelerar la seva expansió.

Així, en col·laboració amb FPEmpresa, ha posat en marxa una convocatòria per recolzar aquells projectes de centres educatius i empreses que responguin a aquests nous reptes. Una de les iniciatives portada a terme a Tarragona i Zamora busca, precisament, formar especialistes tubers amb l’objectiu de pal·liar la creixent escassetat de professionals qualificats d’aquest perfil davant la falta de relleu generacional.

Una altra iniciativa innovadora és el projecte que involucra l’empresa Cosentino i l’IES Juan Rubio Ortiz (Almeria). Els alumnes de Mecatrònica Industrial en modalitat dual realitzen la seva formació en l’empresa i apliquen els seus coneixements en entorns reals, com la reconfiguració d’una màquina de control numèric.

Un referent en la formació dels seus professionals és l’Escola d’Aprenents de Seat, amb un origen que es remunta a 1957 i que va iniciar el seu programa d’FP dual com a tal l’any 2012. Ofereix quatre titulacions que estan relacionades amb automoció que responen a la seva necessitat interna, com mecatrònica industrial i automatització i robòtica. La companyia assegura que els alumnes "són part de l’equip des del primer dia: durant els dos primers anys, amb un contracte remunerat de formació en alternança i, en el tercer curs, ja amb contracte indefinit". En aquests moments acull 153 estudiants.

Desinterès pels cicles més ben pagats

Un dels grans reptes del mercat laboral actual és la baixa atracció que generen les formacions industrials i tecnològiques, malgrat ser les que presenten millors nivells d’ocupació i estar més ben remunerades. Les empreses amb més dificultats per contractar són les dels sectors de logística, transport, automoció i energia i subministraments. Les famílies professionals d’FP grau mitjà amb millors salaris al cap d’un any de titulació són Seguretat i Medi Ambient (26.700 euros), Maritimopesquera (22.200), Fabricació Mecànica (20.400) i Instal·lació i Manteniment (19.800). No obstant, també són les menys demandades. Juntes representen el 7% del total de titulats. En canvi, fins a un 5% es correspon a una sola família, la d’Imatge Personal, que, malgrat la seva popularitat, és la que registra els salaris més baixos (15.000 euros), segons dades de l’Observatori de CaixaBank Dualiza.

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

Davant l’interès més baix que generen les àrees industrials, sí que hi ha un millor encaix en el sector de la sanitat, el cinquè que presenta un millor salari base (19.400) i que arriba al 26% dels titulats, la meitat dels quals troba feina en un any.

En els cicles de grau superior, els deu amb pitjors salaris concentren el 27% dels titulats, amb casos com ara Estètica Integral, Pròtesi Dental i Administració i Finances.