El Govern central ultima el pla del magatzem nuclear de la clausurada Vandellòs 1

El Ministeri per a la Transició Ecològica, comandat per la vicepresidenta Sara Aagesen, ultima l’obertura del procés d’audiència pública del projecte de construcció del futur magatzem de la central catalana i també del seu estudi d’impacte ambiental. La imminent publicació en el BOE de l’inici de la consulta pública donarà formalment el tret de sortida al llarg procés per aixecar les noves instal·lacions que acolliran els residus radioactius.

Una vegada que el projecte aconsegueixi l’informe favorable del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i l’Executiu aprovi la declaració d’impacte ambiental, podrà activar-se –en principi el 2026– la licitació formal de les obres de construcció del magatzem. La previsió que maneja l’Executiu és que els treballs de construcció s’allarguin durant 18 mesos i el nou magatzem estigui operatiu a finals del 2027, amb l’objectiu d’iniciar la repatriació dels residus radioactius guardats a França ja el 2028.

Els residus portats des de França es mantindran al magatzem temporal als voltants de l’antic reactor de Vandellòs 1 durant gairebé mig segle, fins que el 2073 estigui ja operatiu el cementiri nuclear definitiu –denominat magatzem geològic profund, AGP (per les seves sigles en castellà)–, que guardarà tots els residus nuclears de les centrals espanyoles per sempre. Les instal·lacions que es construiran a la central de Tarragona comptaran amb tres edificis (el mateix magatzem dels contenidors de residus i dos edificis auxiliars). Des del Govern s’assegura que encara no té una estimació exacta del cost d’aixecar el magatzem temporal, i que no la tindrà fins que no s’avanci prou en el disseny i el desenvolupament de l’enginyeria de detall.

L’antic reactor accidentat de Vandellòs 1 va ser desmantellat parcialment entre finals dels 90 i els primers 2000, ara està cobert per un sarcòfag de formigó en estat de latència i així seguirà fins que s’iniciïn els treballs per desmantellar-lo totalment el 2030, que s’allargaran durant 15 anys. Espanya està obligada a portar de tornada els residus nuclears que va enviar a França després de l’accident, però fa anys que acumula retards i no compleix el compromís firmat.

Inicialment estava previst repatriar els residus el 2010, després el 2015 i l’últim termini era a mitjans del 2017… Però els retards que va anar acumulant l’antic projecte de construir un sol magatzem temporal centralitzat a Villar de Cañas (Conca) per a tots els residus nuclears d’alta activitat va anar postergant aquest trasllat, fins que el Govern de Pedro Sánchez va donar carpetada definitiva al pla de tenir una única sitja al país.

El nou Pla General de Residus Radioactius (PGRR), aprovat per l’Executiu de manera definitiva fa poc més d’un any, contempla ara la construcció de set magatzems temporals, un per a cada reactor del país. I entre aquests, es troba el magatzem per a Vandellòs 1, amb l’objectiu que estigui operatiu el 2027 i així iniciar la repatriació dels residus des de França l’any següent.

Fiança milionària

Notícies relacionades

Alfonso Cabello (Proexca): «Els sectors audiovisual, tecnològic i aeroespacial consoliden les Canàries com a nou motor d'expansió empresarial»

Consum sanciona Airbnb amb 64 milions d’euros per anunciar habitatges turístics sense llicència

Per la mateixa tipologia dels residus generats per Vandellòs 1, el combustible s’enviava a França per ser reprocessat. Els costos totals pel condicionament dels residus a França (reprocessat, densificació, transport, emmagatzematge i els mateixos contenidors) ascendeixen ja a 809 milions d’euros. Madrid i París han hagut d’anar ampliant i modificant els contractes perquè els residus radioactius seguissin a les instal·lacions del grup Orano (antiga Areva) a La Hague, a Normandia, pels retards per poder repatriar-los.

Uns ajornaments que han fet que Espanya hagi de pagar penalitzacions milionàries per incomplir el seu compromís de repatriació i per anar ampliant el temps en què França guarda els residus. Fa gairebé vuit anys, des de l’1 de juliol del 2017, que Enresa paga una sanció a la companyia francesa Orano per no repatriar a Espanya a temps els residus de Vandellòs. Espanya ja ha pagat en aquest temps 218 milions d’euros per aquestes penalitzacions, i seguirà abonant-les tres o quatre anys més. La indemnització es va ajustant i elevant-se anualment, i l’any passat ascendia ja a 84.000 euros al dia. Es tracta d’una mena de fiança que serà tornada a Espanya una vegada que els residus tornin a Tarragona.