Els consumidors compren cada vegada més frescos al supermercat

"Fa 10 anys que el canal tradicional (xarcuteries, peixateries, carnisseries, fruiteries... botigues de barri en general) està perdent pes", assegurava fa unes setmanes la directora de compres i mitjans de Kantar Worldpanel, Mayte González. D’acord amb la informació que té la companyia, el producte fresc adquirit en un establiment especialitzat suposa un 17% de la compra, quan una dècada enrere era gairebé una quarta part (24%). "Això és pràcticament el que ha crescut també en el canal dinàmic, en superfícies com hipermercats o supermercats", completa l’experta, que dona gran importància a aquesta tendència perquè el producte fresc s’emporta gairebé sis de cada 10 euros del pressupost destinat a alimentació en una llar.

De fet, actualment es compten gairebé un 10% més de cistells al supermercat amb producte fresc. "Els cistells mitjans i grans estan adquirint més importància, i això ve molt vinculat al canal, perquè estem acudint a canals que ens permeten, per la varietat de productes que tenen i la varietat de referències, omplir més la nostra cistella i fer-la més completa", rematava González.

No només això, sinó que a més, el consumidor s’ha bolcat encara més en les marques que li són més recurrents, amb Mercadona al capdavant. Les dades de Kantar apunten que fa aquesta mateixa dècada, el 70% de la despesa es concentrava en tres cadenes, a tot estirar, i ara aquest percentatge ha pujat al 75%. "L’ensenya preferida de cada llar avui és més preferida i hi destinem més despesa que fa 10 anys", resumeix.

"Els grans operadors estan imitant o intentant aproximar-se el màxim a la venda que es dona al mercat o a la botiga de proximitat", reflexiona el president del Gremi Provincial de Detallistes de Fruites i Hortalisses de Barcelona, Constantino Mora. "Evidentment, això ens repercuteix", admet, no obstant, resta pes al problema. Segons el seu punt de vista, aquest és un sector molt cíclic, que ja ha viscut moments de lluita amb la gran superfície i que ara es troba en un moment relativament bo quant a la seva relació amb el consumidor. "Ens estem posant les piles", assegura Mora, que parla d’horaris més d’acord amb una societat que cada vegada té menys temps per anar a comprar i d’una especialització contra la qual no pot lluitar el gran supermercat. "Els nostres negocis solen ser familiars i molt especialitzats, i això ens salva de la resta", remata.

Tampoc el Gremi de Carnissers de Catalunya se sent del tot identificat amb el retrat que esculpeixen les dades de Kantar. El president d’aquesta unió d’empreses, Antoni Gálvez, defensa que aquest tipus de negocis han fet un esforç colossal per modernitzar-se i adaptar-se a la demanda de comoditat del client: comandes per Whatsapp, entrega a domicili, botigues amb aplicació... Gálvez posa la seva carnisseria com a exemple, on una tercera part dels dependents es dedica exclusivament a atendre comandes fetes amb temps.

"El que ha canviat és que els preus s’han disparat i els sous han pujat, però no al mateix ritme, així que el client busca un producte més barat, però que continuï sent de confiança", explica aquest empresari. "La gent sap el que vol, ens hem tornat més exigents, preferim dos trossos bons de carn que quatre de dubtosa procedència", assegura el carnisser, que remarca que els grans problemes del sector no són la falta de públic, sinó la burocràcia i la falta de relleu. "No trobem gent que vulgui venir a treballar a una carnisseria –denuncia–. La resta és solucionable", conclou.

Advertència de les pimes

Notícies relacionades

Illa contraposa davant els empresaris el seu Govern al d’Ayuso

Martí Carnicer dirigirà el grup d’experts per al finançament singular

Sigui realista o no, un escenari d’hipotètica desaparició del petit negoci és de les coses que més preocupen a Pimec Comerç, la vertical de comerç dins de la patronal catalana. El seu president, Antoni Torres, s’ha proposat com a objectiu de "legislatura" divulgar l’impacte que el tancament d’aquestes empreses provoquen en una ciutat. "Pregunta a un municipi que no tingui cap comerç [segons les seves dades, el 10% a Catalunya]", adverteix Torres, que pensa tant en l’impacte mediambiental (haver d’agafar el cotxe per a tot, més ús de plàstic per la gran quantitat d’envasos...), com en l’accés a alimentació saludable.

"¿Què volem? ¿Menjar sa per tenir menys malalties cardiovasculars i que la nostra expectativa de vida sigui millor o una vida més còmoda? No passa res, però ho pagarem en qualitat de vida ben aviat", assegura Torres. El seu argument final és l’aperitiu que va suposar la covid. "Hi ha moltes ciutats europees que avui són autèntics deserts. Ens hem de preguntar, ¿és això el que m’agrada quan surto de casa?", reivindica.