El jutge del cas Celsa va exercir com a advocat d’un dels fons als quals entrega la propietat de la siderúrgica

Les resolucions en les quals Lobato apareix com a ponent, i que aquest diari ha consultat, tenen data del 2019 i 2020, i pertanyen a l’etapa en la qual el jutge encara treballava per al prestigiós bufet DLA Piper, al qual va arribar el març del 2009 després d’una dilatada experiència professional que va arrencar el 1983 al llicenciar-se en Dret a la Complutense de Madrid. La primera menció, del novembre del 2019, es pot trobar en un recurs d’apel·lació d’un conglomerat de fons, entre els quals hi ha l’alemany, contra Sacyr i Cintra per la construcció de l’autopista de peatge R-4 de Madrid. La segona, del juliol del 2020, és un altre recurs d’apel·lació, amb el mateix fons en la part apel·lant, en un procés contra el concurs de creditors d’Aeropistas, declarat el gener del 2014. La tercera vegada que el seu nom s’associa al de Deustche Bank AG London Branch, i altres fons –que no estan en la causa contra Celsa– com Goldman Sachs o JPMorgan, es produeix en un altre recurs, en aquest cas, del 30 de setembre del 2020, contra CaixaBank i l’Institut de Crèdit Oficial. Lobato, consultat per aquest diari sobre la seva vinculació amb l’inversor, remet qualsevol assumpte relacionat amb Celsa a la sentència i la seva fonamentació jurídica.

Aquesta relació, coneguda o no, no va evitar que Lobato assumís el cas Celsa. Un advocat especialista en mercantil consultat per aquest diari considera que el jutge s’hauria d’haver inhibit quan el tema va arribar a la seva taula. «Aquesta vinculació professional anterior, i a més tan recent, l’inhabilitava per assumir el procés, ja que és impossible que sigui imparcial amb tots els prejudicis que va acumular durant anys. Podria fins i tot derivar en la nul·litat de tot el procediment», assenyala aquest expert. En la llei orgànica del poder judicial, en el seu article 219, que defineix les «causes d’abstenció i recusació», es pot llegir el fragment següent sobre les raons per baixar del cas: «Haver sigut defensor o representant d’alguna de les parts, emès dictamen sobre el plet o causa com a lletrat, o haver-hi intervingut com a fiscal, pèrit o testimoni».

Negre des del principi

La llei concursal va entrar en vigor el 26 de setembre del 2022 amb l’objectiu d’agilitzar els procediments concursals i assegurar la continuïtat de les empreses que són viables però es troben en dificultats financeres. Aquest diari ha parlat amb diferents persones que han viscut de prop el procés judicial. Hi ha coincidència que la resolució no va ser cap sorpresa: «Ja en les actuacions prèvies es podia veure clarament quina seria la seva decisió final».

Va ser el mateix 26 de setembre del 2022 que la part demandant va sol·licitar al jutge la designació d’un expert independent, una nova figura que en aquest cas va recaure en els professionals de Lexaudit, que havien de portar a terme la valoració de Celsa. Era l’escollit dels mateixos fons. La siderúrgica va impugnar l’elecció, que finalment va ser ratificada per l’Audiència de Barcelona el 26 de juny del 2023. El judici es va celebrar entre el 3 i l’11 de juliol. Aquesta firma va donar a l’empresa de la família Rubiralta un valor d’entre 2.400 i 2.800 milions d’euros, molt similar i fins i tot inferior a la taxació presentada pels fons i elaborada per Deloitte, que estimava un rang d’entre 2.677 i 2.851 milions d’euros. I a anys llum de la xifra oferta per Lazard, que va aportar la pericial en nom de la propietat (entre 5.797 i 6.688 milions d’euros).

Situació poc habitual

La valoració ha sigut clau en el conflicte. Es dona el cas, tal com va publicar el diari digital ‘El Economista’, que els fons van prometre a Lexaudit que s’encarregaria d’executar el pla financer, sempre que el jutge els donés la raó, com així va passar. Així doncs, aquests auditors, i la resta de col·laboradors, s’embutxacarien 25,9 milions d’euros, segons aquesta publicació, en concepte d’«assessorament i formalització del pla de reestructuració». Un expert en aquest tipus d’operacions assegura que aquests imports «són habituals en procediments d’una mida tan important». «El que no és tan normal –prossegueix–, és que el mateix auditor continuï després col·laborant amb una de les parts actores interessades. És legal, però és lleig».

La defensa de Celsa va tenir sobre la taula l’opció de recusar el jutge Lobato en l’albor del procés. No ho van fer, tot i que sí que coneixien la seva participació en conferències organitzades per FIDE, entitat de la qual és secretari i en la qual compartia taula amb professionals del gremi legal, entre ells, representants de fons d’inversió o els bufets que els defensaven. No obstant, tenint en compte la seva actitud durant el judici, el cert és que algunes de les persones que van estar en les vistes admeten que el jutge «arribava molt llegit i amb tota la informació al cap».

La Fundación para la Investigación sobre el Derecho y la Empresa (FIDE) és un ‘think tank’ juridicoeconòmic, amb seu a Madrid, que cada any organitza desenes de fòrums i conferències. Va néixer el 2007 i, a més de divulgació, també ofereix formació. Es finança, en part, amb aportacions dels bufets. Ho confirma el fundador d’un veterà despatx de Madrid, que defineix l’entitat com a «progressista liberal».

Sentència «aplaudida»

A principis de setembre, quan es va donar a conèixer la sentència del cas Celsa, FIDE va compartir una nota de premsa en la qual valorava la resolució del titular del Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona. «Ha sigut aplaudida pels professionals de l’àmbit jurídic, econòmic i financer. Aporta seguretat jurídica al mercat del crèdit, tant per als bancs nacionals, que, davant els impagaments han d’acudir al mercat secundari, com per als inversors en aquest tipus de mercats», diu el document, firmat per la presidenta de l’entitat, Cristina Jiménez Savurido, advocada i dona del jutge Lobato. Entre les entitats col·laboradores de FIDE –fan «aportacions econòmiques, intel·lectuals i personals», segons recull la seva web– estan els dos despatxos de segell nacional que van defensar els fons, Cuatrecasas i Gómez-Acebo&Pombo (despatx on Lobato va treballar entre el 1996 i el 1999); no així Cortés Abogados, el bufet que s’asseia al banc de l’empresa que presideix Francesc Rubiralta.

Un soci veterà d’un fons d’inversió nacional que ha seguit de prop el cas, sense cap vinculació amb les parts, afirma que la sentència «va ser clarament de part». «Teòricament, formo part del costat guanyador, però admeto que costa creure que la decisió del jutge hagi sigut tan ferma, tan àgil i tan a favor dels creditors. I també resulta inquietant que tingui tanta fe que els fons respectin el pla d’empresa o els llocs de treball». Afegeix la seva veu un empresari català, que es confessa «sorprès, preocupat i indefens» davant el resultat: «¿Com és possible que no sigui recurrible? En un país on fins i tot els casos més petits permeten elevar la sentència a altres instàncies, ens trobem que un sol jutge, ell sol, et pot arrabassar amb la seva firma la feina de dècades».

¿Consens o hostilitat?

Una opinió similar, tot i que des d’un punt de vista jurídic, va aportar Carlos Nieto, magistrat del Jutjat Mercantil número 16 de Madrid. En unes jornades celebrades a finals de juny a Vitòria, va compartir les seves opinions sota el títol ‘Planes no consensuales u hostiles’. Són 23 pàgines que, dos mesos abans de la resolució del jutge Lobato, eren tot un adveniment del que estava per venir. Consultat per aquest diari, Nieto remet a aquest escrit. Vegem-ho.

Apel·la clarament a la possibilitat d’esgotar la mediació i la negociació: «Sembla que estiguem assistint a l’enfrontament de deutors i creditors en dos bàndols, que lluny d’intentar negociar amistosament una reestructuració de deute amb la finalitat de salvar empreses viables, mantenir els seus llocs de treball i conservar la seva activitat en benefici de l’economia i de l’interès general, bàsicament pareix que persegueixin anul·lar-se i mantenir o prendre respectivament el control de la societat en crisi».

A Alemanya, impossible

Notícies relacionades

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

Beatriz Calvo (Nunsys): "Canàries és un autèntic hub tecnològic i empresarial"

El magistrat fins i tot posa en dubte la base legal. «¿Hi ha la possibilitat de considerar que tota aquesta estratègia dels plans hostils i/o competidors s’estigui construint sobre uns fonaments greument defectuosos?». Assenyala l’exemple alemany, on, assegura, «la possibilitat d’aprovar plans de reestructuració a l’esquena del deutor i sense comptar amb el seu consentiment és del tot punt impossible».

La sentència, no obstant, va per altres camins: «En un món globalitzat, en el marc d’una moderna economia competitiva sense barreres artificials d’entrada, ni atàvics proteccionismes que emmascaren privilegis injustificats, el mercat és i ha de ser l’únic àrbitre de la supervivència econòmica». Tot, prossegueix pàgines després, a mercè de «la incertesa». «L’episòdica emergència dels ‘cignes negres’, esdeveniments inesperats i impredictibles que impacten sobre la realitat i l’alteren profundament». El jutge Lobato sembla donar per bona la teoria exposada per l’economista Nassim Nicholas Taleb en el seu llibre ‘El cisne negro’, sobre fets improbables que acaben tenint un gran impacte. Com la seva sentència, que el Govern encara pot desempatar.