Contenció de rendes
Catalunya redueix de 10 a 5 el nombre de vivendes que convertiran un propietari en ‘gran tenidor’

El calendari que es va autoimposar la Generalitat de Catalunya per poder començar a tractar el mercat de vivenda català sota els paràmetres de la nova llei avança segons el previst. Si tot va bé, aquest mateix mes d’agost els 143 pobles i ciutats que el Govern va incloure en la seva llista de municipis tensionats començaran a ser-ho oficialment. I, en un gir d’última hora –i, de nou, sempre que el Govern central ho aprovi–, les persones que tinguin en propietat cinc o més vivendes passaran a ser considerats ‘grans tenidors’. És la meitat del que estableix el marc general dissenyat per al conjunt del país, que defineix un gran tenidor com un propietari de 10 o més vivendes.
El canvi ve arran de les aproximadament 50 al·legacions que s’han presentat a la memòria que va fer pública la conselleria de Territori quan va anunciar, al juny, les seves intencions de declarar com a tensionats aquests 143 municipis (pràcticament un centenar concentrats a Barcelona, la seva àrea metropolitana i les ciutats més grans de les comarques del Vallès). Segons ha explicat aquest dimecres la consellera a càrrec d’aquest departament, Ester Capella, l’organisme ha decidit tenir en compte dues d’aquestes: la que altera la definició de gran tenidor i una altra que deixa fora d’aquesta nomenclatura els promotors de vivenda social quan es tracti d’habitatge destinat a lloguer.
«Ja els vam explicar al juny que estàvem analitzant si aprofitàvem que la via estatal ho permet i hem detectat que aquesta opció posa al mercat de lloguer assequible molta més vivenda», ha justificat Capella, en relació amb la decisió de reduir de deu a cinc el nombre de vivendes que converteixen un propietari en gran tenidor
Una vegada acabat el termini per presentar al·legacions i decidits aquests dos canvis, ara la Generalitat remetrà tota aquesta informació a Madrid perquè el Ministeri de Transport i Agenda Urbana avali tant la memòria com l’índex de preus i que tot això (i, sobretot, «la contenció de rendes») pugui aplicar-se al més aviat possible a Catalunya. Si no hi hagués cap inconvenient, els càlculs de la Generalitat indiquen que aquest nou marc podria entrar en vigor el mateix mes d’agost.
«Hem seguit tots els passos que marca la llei, això no hauria de ser una revalorització, en el sentit de tornar a valorar tots els mecanismes que s’han tingut en compte», ha sostingut la consellera per justificar el seu optimisme quant que aquesta sigui una gestió àgil. «Catalunya porta avantatge en aquest tema perquè ja vam tenir una llei pròpia», ha afegit. De fet, Capella ha aprofitant per destacar-la com una llei «molt més completa» que la que s’aplicarà a partir d’ara: segons el seu parer, la norma estatal deixa espai a l’especulació i a eludir la norma.
«En qualsevol cas –ha insistit– hem fet tot el que marca la llei».
- Tecnologia Whatsapp ja et permet saber si el teu missatge ha sigut llegit per una persona diferent del destinatari original
- Sondeig de la Generalitat Enquesta CEO: El PSC es manté al capdavant i la caiguda de Junts impulsa a Aliança Catalana
- Una fàbrica de Badalona, acusada de "risc inacceptable" de càncer
- La història d'amor de l'exbisbe de Solsona, Xavier Novell, i Sílvia Caballol es convertirà en una sèrie de televisió
- Construcció i infraestructures José Elías trenca amb els germans Amodio i dimiteix com a vicepresident d'OHLA
- Tribunals El TSJC proposa l'indult parcial per a Laura Borràs perquè no ingressi a presó
- Tribunals Assassinat sense cadàver a Sant Andreu de la Barca: la fiscal reclama 15 anys de presó
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu
- Montero xifra en uns 200 milions el cost d’evitar que l’SMI tributi
- La família Serra llança una opa per excloure de borsa Catalana Occident