La firma energètica de la Generalitat aspira almenys a duplicar el seu pressupost de 25 milions el 2024

L’Energètica, la firma constituïda per la Generalitat, aspira almenys a duplicar l’any que ve el pressupost de 25 milions d’euros amb què ha començat a operar el 2023, tot i que fins i tot apunta als 100 milions, segons estima el director general de la companyia, Daniel Pérez. Un dels seus objectius és afegir-se a projectes renovables amb autorització administrativa, que són en la seva totalitat horts solars de petits promotors, amb la compra de la totalitat o la participació en el capital. Actualment hi ha més de 40 projectes de menys de 5MW amb autorització administrativa a Catalunya.

Per començar, L’Energètica passarà a comptar amb les participacions de la societat pública Avançsa als parcs eòlics Pebesa, de 4 megawatts (MW) al Baix Ebre, amb el 25%; i Trucafort, de 29 MW, amb el 9,65%, 29 MW, en el Priorat; i contractarà una trentena de persones entre febrer i setembre d’aquest any. A més ha constituït un consell assessor amb una vintena d’experts, presidit per Mar Reguant.

Centrals hidràuliques

Una altra de les ‘herències’ que rebrà L’Energètica són les centrals hidroelèctriques de conques internes, que són aquelles en les quals té competències la Generalitat i la concessió de les quals venci o reverteixi al sector públic per incompliments, ha explicat Pérez, que procedeix de l’energètica catalana Holaluz. De tota manera, la concessió de la major part de les 350 existents venç el 2061 i només podria accedir actualment a la de la Colònia Llaudet o Can Trinxet; i moltes d’aquestes instal·lacions potser ja no poden utilitzar-se al seu venciment per canvis en el cabal.

Tot i que la rendibilitat econòmica guiarà les actuacions de la companyia, per la seva naturalesa pública tindrà en compte altres variables com la social o territorial, segons Pérez. Una de les metes de la companyia presidida per l’exdiputat d’ERC, Ferran Civit, és aconseguir els projectes d’autoconsum en teulades d’edificis públics, la potència teòrica dels quals ascendeix a 329 milions de MW, tot i que podria ser inferior ja que no a tots els immobles es pot instal·lar tota la potència. I en aquesta línia de visió social preveuen que un percentatge de l’energia generada sigui per a persones i famílies vulnerables a dos quilòmetres al voltant, que és el límit fixat per estendre l’autoconsum per part del Ministeri de Transició Ecològica.

Comercialitzadora

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Un altre repte de la companyia és aconseguir la llicència com a comercialitzadora i començar a fer proves en nous centres de la Generalitat que encara no tinguin contractes de subministrament. Al ser de caràcter públic no requereix concurs, tot i que com a contrapartida els ingressos procedents del sector privat no poden superar el 20% del total. El seu principal objectiu serà cobrir la demanda de la Generalitat i potser d’ajuntaments de més enllà de l’àrea metropolitana, una zona en la qual s’ha fet forta l’energètica de l’ajuntament de la capital catalana, Barcelona Energia.

L’empresa pública també preveu assegurar prou línies de crèdit amb l’Institut Català de Finances (ICF) i altres mecanismes per assumir 2.800 punts de subministrament que es liciten en contractació centralitzada el 2024. Un altre dels seus objectius és convertir-se en agents del mercat per poder comprar i vendre energia.