Nova fiscalitat

Els patrimonis catalans a partir de 20 milions hauran de pagar un plus a l’Estat

El mecanisme del nou impost estatal per a patrimonis a partir de 3 milions provocarà una tributació addicional als contribuents de Catalunya amb més nivell de riquesa

Els patrimonis catalans a partir de 20 milions hauran de pagar un plus a l’Estat

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

El nou impost per a patrimonis a partir de 3 milions d’euros que està impulsant el Govern espanyol a fi de reposar aquesta tributació en comunitats com Madrid i Andalusia (on ha sigut desmantellada) tindrà efectes col·laterals en altres comunitats com Catalunya. Els actuals contribuents catalans de l’impost de patrimoni, a més de pagar el tribut autonòmic, hauran d’abonar un plus a l’Estat si declaren bases a partir de 20 milions d’euros.

Per a aquest cas, la diferència és relativament menor: un contribuent català amb un patrimoni net de 20 milions, a més de pagar una quota a la Generalitat de 434.963 euros haurà d’afegir 18.400 euros més a l’Estat, fins a completar el resultat de 453.363 euros que es deriva del nou impost que s’està tramitant al Congrés dels Diputats. La diferència va creixent a mesura que augmenta el patrimoni net (resultat de descomptar els deutes contrets). Per a un exemple d’un patrimoni net de 40 milions, a la quota de 984.963,93 euros resultant d’aplicar l’impost català, el contribuent haurà de sumar-hi 168.400,14 euros més per a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), fins a completar els 1.153.364 euros que es deriven de l’aplicació del nou impost.

Segons l’anàlisi realitzada pel Registre d’Economistes Fiscals (Reaf) del Consell General d’Economistes, els contribuents de les comunitats amb un tipus marginal del seu impost de patrimoni inferior al 3,5% que s’ha disposat per al nou tribut estatal estan abocats a haver de completar la seva tributació amb una quantitat complementària. El REAF ha constatat, amb supòsits pràctics, que els patrimonis relativament petits només hauran de pagar pel nou impost sobre la riquesa a Andalusia i Madrid, mentre que els patrimonis mitjans també hauran de pagar a Galícia i, si el patrimoni és una mica més elevat, es veuran afectats contribuents d’altres Comunitats (Astúries, Cantàbria, Catalunya i Regió de Múrcia), perquè tenen un marginal màxim inferior a 3,5%.

El mecanisme del nou impost

En el cas de Catalunya, l’impost autonòmic sobre patrimoni inclou un mínim exempt de 500.000 euros i una tarifa amb una escala de tipus que inclou un màxim del 2,75%, aplicable a bases liquidables a partir de 10.695.996 euros.

El nou impost estatal per a patrimonis a partir de 3 milions d’euros, batejat pel Govern com a impost temporal de solidaritat de les grans fortunes, inclou un mínim exempt de 700.000 euros i una tarifa de tres trams que fixa un tipus de l’1,7% (per a bases entre 3 i 5,34 milions), un altra del 2,1% (entre 5,34 i 10,69 milions) i un tipus màxim del 3,5% que s’aplica al tram a partir de 10,69 milions.

Notícies relacionades

El Govern central explica que per evitar una doble imposició, de la quota que resulti d’aplicar el nou impost estatal es descomptarà la que resulti de l’impost autonòmic. L’objectiu és que no paguin més els contribuents de comunitats on no s’ha rebaixat l’impost autonòmic, segons ha explicat en repetides ocasions la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. En sentit contrari, es persegueix que reposar una tributació mínima sobre patrimoni en comunitats com Madrid i Andalusia, on els seus governs autonòmics l’han fet desaparèixer, o en altres com a Galícia, el govern de la qual l’ha reduït a la meitat.

Els exemples del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (Reaf) demostren ara que els contribuents de comunitats com Catalunya, Cantàbria, Astúries i Múrcia –on sí que hi ha l’impost sobre patrimoni però s’ha rebaixat el tipus marginal màxim– patiran efectes col·laterals en forma d’una tributació més elevada per a les bases imposables més elevades.