La CEOE esclata contra la pujada de les quotes empresarials i allunya el pacte de rendes

Malestar en la gran patronal CEOE amb la pujada de les bases màximes de cotització que ha inclòs el Govern en els Pressupostos Generals de l’Estat. Des de l’organització empresarial dirigida per Antonio Garamendi han qualificat d’«inadmissible» l’increment d’entorn el 8,5% –la inflació prevista– que incorpora l’avantprojecte de comptes públics i que provocarà que les companyies hagin de pagar més a la Seguretat Social. I anticipen que la decisió no facilita ni l’actual negociació en curs per al tercer bloc de reformes de les pensions ni un consens entorn del pacte de rendes que va plantejar al seu dia l’Executiu per contenir la inflació.

«En un context en què el Govern insisteix els agents socials per acordar un pacte de rendes, no s’entén que el propi Executiu prengui decisions unilaterals en aspectes que afecten l’acord de forma substancial», ha criticat la CEOE en un comunicat aquest divendres.

Els empresaris carreguen contra l’Executiu per una decisió que consideren que ha pres «de manera unilateral i a l’esquena del diàleg social» i que incrementarà els seus costos laborals. Les companyies ja hauran d’assumir un increment molt reduït, del 0,6%, de les seves quotes per a l’any que ve en concepte del nou Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI). I l’any que ve se sumarà a l’increment d’entorn un 8,5% a l’augmentar-se les bases màximes.

Una espècia de «miniguardiola» de les pensions amb què el Govern confia a recaptar uns 26.000 milions d’euros en 10 anys per ajudar a pagar les prestacions dels ‘baby boomers’ davant un escenari d’envelliment demogràfic. El 2023 es preveu que la tresoreria general recapti 2.793 milions d’euros, segons figura en el llibre groc publicat dijous pel Ministeri d’Hisenda.

A aquest increment –ja previst i sobre el qual la patronal va votar en contra– se suma l’augment de bases de cotització, que permetran, entre d’altres, que la pensió màxima passi de 2.819 a 3.059,2 euros al mes. El deslímit de les bases màximes és una de les dues potes de l’actual negociació en matèria de pensions, junt amb l’augment dels anys cotitzats per un treballador per calcular la seva pensió final.

La patronal se sent enganyada

La CEOE es considera enganyada per la inclusió del Govern d’aquesta pujada –al mateix nivell que la resta de pensions– en l’avantprojecte de Pressupostos Generals. «Existeix una taula específica amb interlocutors socials per tractar aquest tema que es va reunir dilluns per última vegada i no se’ns va comentar res sobre aquest tema, de manera que la decisió adoptada és impresentable i devalua el diàleg social», han manifestat en un comunicat.

Notícies relacionades

La recaptació creixerà el 7,7% gràcies a les pujades a empreses i patrimonis alts

Foment celebra la inversió per a Catalunya però exigeix que s’executi

La idea traslladada pel ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, és negociar un deslímit progressiu de les bases màximes de cotització, a més d’un augment no proporcional de la pensió màxima. En aquest punt l’Executiu busca recaptar més diners mitjançant el sou dels treballadors que més ingressen per disposar de més diners a la caixa i apuntalar la viabilitat del sistema públic de pensions.

Les diverses negociacions en el si del diàleg social no passen actualment pel seu millor moment i les eleccions en la CEOE previstes per al 23 de novembre no faciliten la situació a la direcció actual. De moment, l’únic candidat que ha fet el pas públicament és l’actual president, Antonio Garamendi, que durant el seu mandat ha tingut divisions internes en qüestions de pes –com el suport a la reforma laboral–.