Estimacions de Brussel·les

La Comissió Europea rebaixa al 4% el creixement d’Espanya el 2022

Segons les previsions econòmiques de primavera, el país no recuperarà el seu nivell de creixement prepandèmia fins a mitjans del 2023

La Comissió Europea rebaixa al 4% el creixement d’Espanya el 2022

Mariscal / Efe

5
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Les perspectives per a l’economia europea a principis d’any eren d’una expansió «sòlida» i «prolongada». La invasió russa d’Ucraïna va fer saltar pels aires aquests pronòstics amb repercussions negatives per al conjunt de l’eurozona, inclosa Espanya, que creixerà molt menys del que esperava. Segons les noves previsions de primavera presentades aquest dilluns per la Comissió Europea, l’economia espanyola creixerà un 4% el 2021 i un 3,4% el 2023 cosa que suposa una tisorada d’1,6 punts i un punt respectivament respecte a la dada anunciada per Brussel·les a principis de febrer, amb una inflació que se situarà de mitjana aquest any en el 6,3%. Tot i que les inversions del programa Next Generation EU i la recuperació del sector del turisme ajudaran a apuntar el creixement, Espanya no recuperarà el seu nivell prepandèmia fins a mitjans del 2023.

«L’economia espanyola mantenia l’impuls a principis del 2022, però les interrupcions del subministrament i l’escalada de les pressions inflacionistes en el context de la guerra han frenat l’activitat econòmica des de finals de febrer», explica la Comissió Europea al document de previsions publicat aquest dilluns. El resultat va ser un creixement raquític, del 0,3% en el primer trimestre de l’any, frenat per la forta contracció del consum privat, al qual ha seguit una nova desacceleració en el segon trimestre amb una estimació de creixement del 0,1%. Aquest panorama ha portat l’Executiu comunitari a recórrer a la tisora i reduir la previsió de creixement al 4% el 2022 i 3,4% el 2023, cosa que farà que Espanya no recuperi els seus nivells de creixement prepandèmia fins a mitjans del 2023.

Les noves dades continuen retallant la previsió anunciada pel Govern central a finals d’abril, quan van reduir al 4,3% la previsió per a aquest any i al 3,5% la del pròxim. Tot i així, constaten de nou que Espanya continuarà creixent per sobre de la mitjana de l’eurozona amb un creixement que serà del 2,7% el 2022 i el 2,3% el 2023, per davant també dels Països Baixos (3,3% i 1,6%), França (3,1% i 1,8%), Itàlia (2,4% i 1,9%) i Alemanya (1,6% i 2,4%).

Turisme, el motor

Segons l’anàlisi dels tècnics comunitaris, la reactivació de l’activitat turística continuarà sent el principal motor del creixement, que s’accelerarà a partir del tercer trimestre de l’any gràcies a les inversions del programa de recuperació i una certa reactivació del consum privat, recolzat per la solidesa del mercat laboral i l’estalvi acumulat durant la pandèmia. Les llars es veuran llastades, no obstant, pel deteriorament del poder adquisitiu en un context d’elevada i per la disminució dels salaris reals, i el consum privat es mantindrà per sota del seu nivell prepandèmia durant el 2022 i el 2023.

A tot això s’hi ha de sumar la situació d’incertesa creada pels elevats preus de l’energia, que han afectat de forma generalitzada tots els països de l’eurozona però que han augmentat molt més ràpid a Espanya. «Una nova escalada de preus podria afectar amb especial duresa l’activitat en sectors com el transport, la construcció i la indústria electrointensiva» i «les decisions de consum i inversió es podrien posposar fins que desapareguin les actuals pertorbacions», afirma la Comissió en el seu dictamen, que afegeix un altre element de risc que amenaça encara més el consum privat, i particularment les rendes més baixes: l’impacte persistent de la inflació sobre el poder adquisitiu de les llars.

Inflació al 6,3% aquest any

Brussel·les confia que la inflació començarà a disminuir lentament a mitjans d’any, recolzada per les mesures impulsades pel Govern de Pedro Sánchez, com els descomptes als carburants i la limitació dels preus del gas majorista. Tot i així, es preveu que la inflació anual augmenti del 3% el 2021 al 6,3% el 2022. El 2023, s’espera que caigui de nou a l’1,8%. La inflació subjacent –que exclou els preus de l’energia– es mantindrà elevada i assolirà el 3,9% el 2022 per disminuir al 2,7% el 2023.

Quant a l’ocupació, el panorama dibuixat per Brussel·les augura una millora i una reducció de la taxa d’atur (del 14,8% el 2021 al 13,0% el 2023), que va assolir a finals de l’any passat el seu nivell més baix des del 2008 gràcies a la resiliència aconseguida amb els expedients de regulació d’ocupació. L’anàlisi augura noves retallades en la taxa d’atur gràcies a la contínua creació d’ocupació i a la disponibilitat del «mecanisme RED», acabat de crear, per recolzar les empreses i els treballadors en transició. A més, s’accelerarà el creixement dels salaris tot i que a un ritme més lent que el dels preus, cosa que es traduirà en una pèrdua del poder adquisitiu de les llars i en una disminució del seu coeficient d’estalvi en el futur.

Menys dèficit i deute

Notícies relacionades

El nou examen de la situació econòmica espanyola també confirma que Espanya va tancar l’any passat amb un saldo de les administracions públiques millor del previst i que la recuperació de l’activitat econòmica i el bon comportament dels ingressos van impulsar la reducció del dèficit públic del 10,3% del PIB al 6,9%. Per a aquest 2022, les autoritats espanyoles continuaran reduint la bretxa en les finances públiques gràcies al creixement econòmic sostingut i a la contínua fortalesa dels ingressos, en particular pels impostos sobre la producció i les importacions.

En el capítol de despeses, no obstant, les mesures per pal·liar les conseqüències de la guerra de Rússia pesaran sobre el dèficit públic, que es preveu que sigui del 4,9% el 2022 per caure al 4,4% el 2023. Això reflecteix el dinamisme del creixement econòmic i la moderació de les despeses, que compensen el retorn gradual dels ingressos a les seves elasticitats tradicionals tot i que, segons alerta la Comissió, la indexació de les pensions podria disparar la despesa si es mantenen les pressions inflacionistes. Les previsions també auguren una reducció gradual del deute públic fins al 113,7% el 2023.