Giró denuncia davant els empresaris el centralisme amb els fons europeus

El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha denunciat que Catalunya amb prou feines va rebre l’any passat el 7,8% dels fons europeus Next Generation. Després d’assegurar que l’infrafinançament i les baixes inversions de l’Estat, el centralisme i la «hipercapitalitat madrilenya» són els problemes que s’arrosseguen des de fa dècades, Giró, durant la seva intervenció en la Reunió Cercle d’Economia, ha recolzat el futur de Catalunya en tres pilars, un d’aquests «la transformació tan necessària com inajornable del model energètic», ja que «a Catalunya no hem fet els deures».

Els altres objectius que ha descrit com a prioritaris per als pròxims 15 anys, en un discurs amb un caràcter menys independentista que el que va fer l’any passat en aquest mateix fòrum, són l’aposta pel talent, a través de la recerca i el desenvolupament (R+D) i la necessitat que des del Govern s’estableixi un entorn «atractiu i estimulant» per a la inversió i l’emprenedoria, mitjançant «facilitats administratives».

Giró ha admès el retard català en la transició verda, igual com va fer el president Pere Aragonès en el discurs d’obertura de dimecres, i ha afirmat que «la transició no només és necessària sinó urgent. Serà difícil, llarga i no precisament barata, però és inevitable i com més la demorem més la patirem».

Ha recordat que en l’actualitat «menys del 5,5% de l’energia primària» consumida a Catalunya procedeix de fonts renovables. Al conjunt d’Espanya ja supera el 20% i al conjunt de la Unió Europea (UE), s’acosta al 19%. Giró ha reconegut que en aquest punt «Catalunya no ha fet els deures. I ara va amb retard».

Al seu judici, la falta de matèries primeres per part de Catalunya, com en altres països, com els Països Baixos o Dinamarca, requereix potenciar el talent, «l’únic recurs que no és perible». I això s’ha de fer mitjançant l’aposta per l’R+D.

El conseller d’Economia ha afirmat que el Govern ha «de demostrar, amb els fets, que les empreses són un element prioritari» de la seva estratègia. Ha admès que des de la política serà necessària la determinació i el coratge, i reordenar prioritats en alguns àmbits com la política industrial i energètica i la recerca.

Segons el seu parer, davant aquest «dilema històric», hi haurà gent que «expressarà la seva por, la seva oposició o el seu malestar». I des de la política s’haurà de fer un exercici «no sempre fàcil» d’«escoltar els que callen. Posar l’oïda per entendre què diuen els que no diuen res. Perquè no poden, perquè no volen o perquè no se senten interpel·lats».

Durant el seu discurs, ha recorregut a les denúncies sobre el dèficit fiscal que ja va denunciar Ramon Trias Fargas fa 37 anys i fins i tot el Cercle el 1974. Giró ha retret l’actitud de l’Estat i ha assegurat que «després de dècades i dècades de xocar contra un mur de pedra no veig que s’hagi avançat, «l’únic recurs que no ha obert cap esquerda en aquest mur».

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Un altre retret del conseller d’Economia ha sigut respecte als fons europeus, que ha qualificat de centralistes. I a més ha explicat que Catalunya està rebent menys diners dels que li correspon: només 1.900 milions el 2021 sobre un total de 24.200.

Giró ha recorregut fins i tot a la CEOE, que va afirmar recentment que la manera de gestionar de l’Estat redueix la capacitat d’adaptar les convocatòries a la realitat de cada territori. I fins i tot el qüestiona l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef). «No estem parlant, aquí tampoc, d’una reivindicació sobiranista. Estem parlant, estrictament, de justícia i eficiència», ha dit.