L’IPC va baixar el 8,4% a l’abril després del 9,8% del març

La inflació a l’abril es va situar en una taxa anual del 8,4%, després d’un lleuger descens de l’índex de preus de consum (IPC) del 0,1% a l’abril respecte al març, segons l’indicador avançat de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta evolució suposa un descens important respecte al 9,8% del març, mes en què el nivell general de preus podria haver tocat sostre, tot i que continua situat en les cotes més elevades en més de tres dècades.

De tota manera, l’alça dels preus ha contagiat el conjunt de l’economia, ja que la inflació subjacent, la que exclou les variables més volàtils, com l’energia o els aliments no elaborats, ha escalat un punt a l’abril, fins al 4,4%, el nivell més elevat des del desembre del 1995, si ho confirma a mitjans de maig l’INE, quan es publicarà la dada definitiva del mes.

Llum i carburants

El retrocés en la taxa general s’ha degut a una certa moderació dels preus de l’electricitat i dels carburants respecte als rècords registrats al març. En canvi, en el costat contrari sobresurten els preus dels aliments i les begudes no alcohòliques, amb un increment més marcat aquest mes que l’abril del 2021, segons l’INE. 

El mes passat, la taxa interanual d’inflació va arribar al 9,8%, el nivell més elevat en gairebé 40 anys. L’energia va tornar a ser una de les variables que més estirar els preus, però també ho van ser els aliments.

El que va començar com una etapa dominada per uns preus de l’energia molt elevats s’ha traslladat al conjunt de l’economia, com reflecteix la inflació subjacent.

Aquesta evolució, que resta poder adquisitiu als ingressos de les famílies i l’estalvi, ha tensionat la relació entre la patronal i els sindicats, que exigeixen adequar els salaris al cost de la vida. Això dificulta el pacte de rendes que promou l’Executiu per no només moderar l’alça dels salaris, sinó també la dels marges i beneficis empresarials.

Notícies relacionades

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Vaclav Smil: "És criminal que es malgasti el 40% dels aliments"

L’efecte es nota també en els lloguers, que solen estar vinculats a l’IPC anual. Per això el Govern ha forçat, en el pla de xoc per pal·liar els efectes de la guerra, que el Congrés ha de convalidar aquest dijous, un límit del 2% en la pujada dels lloguers.

També significa un sobrecost elevat en les pensions, que es revisen d’acord amb l’IPC i per a aquest any es van fixar en el 2,5%. Els pronòstics per a aquest any no són gaire encoratjadors. El Banc d’Espanya calcula que la inflació mitjana el 2022 serà del 7,5%; l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), del 6,2%, i el Fons Monetari Internacional (FMI), del 5,3%. El sobrecost es calcula en uns 13.500 milions d’euros (la nòmina mensual s’acosta als 11.000 milions), com a conseqüència del diferencial entre l’increment per al 2022, del 2,5%, i la inflació mitjana en la qual acabarà l’any.