La pujada del gas crispa les comunitats de veïns: «Retallem en calefacció i la gent teletreballa amb abric»

Un canvi regulador i l’augment dels preus del gas estan desencadenant el pànic a les comunitats de veïns que comparteixen caldera.

La problemàtica és independent dels comptadors individuals, que seran obligatoris a partir del 2023, tot i que aquests fossin els primers sospitosos quan van començar a arribar les factures desenraonades.

Però la realitat és una mica més complexa. D’una banda, les companyies estan rescindint els contractes que tenien amb les comunitats –amb preus fixos pactats a un any, habitualment– per aplicar pujades o passar a preus variables, dependents dels del mercat.

D’una altra, les noves tarifes del gas que van entrar en vigor el mes d’octubre passat consideren consumidors industrials les grans comunitats de veïns. I una part important de la factura (l’anomenat «terme fix») se’ls ha multiplicat per deu.

«Si et fixes en la factura, paguem 3.960 euros mensuals de terme fix. Això abans eren uns 350 euros al mes», explica Miguel Galve, antic president i actual vocal en un edifici de Saragossa. «Com que van canviar la llei, van passar a considerar-nos gran consumidor i ens va pujar el fix».

La regulació, tant l’anterior com l’actual, divideix els consumidors en trams segons el seu consum anual. I just en el dels que consumin més d’1,5 milions de kWh a l’any (les comunitats amb pisos grans i amb molts pisos, a més de les empreses) el preu del terme fix s’ha multiplicat. Tot i que depèn de cada contracte, on abans aquest tipus de clients pagaven uns uns 80 euros al mes ara en paguen gairebé 1.200. La nova regulació rebaixa altres costos, però a l’haver apujat el preu del gas no es noten.

La factura que mostra Galve ascendeix a 125.600 euros, impostos inclosos i a dividir entre tots els veïns, i correspon al mes de gener. L’any passat van ser 49.000 euros.

L’edifici té 520 pisos. Els últims anys han pagat una mitjana de 230.000 euros anuals de gas. La seva previsió per al 2022 és de 625.000 euros, cosa que fa que, de mitjana, un veí passi de pagar 37 euros al mes a pagar-ne 100.

Me pasan la propuesta de cuál será nuestro gasto en calefacción si consumimos lo mismo en la comunidad de vecinos este año, respecto al anterior con los precios a futuro de gas…y vamos a pasar de pagar 218.249€ a 624.914€.. x3 prácticamente va a salir la factura 🤪 vaya locura pic.twitter.com/3G2kfO5bl0

— MiguelGalve.com (@miguelgalve) 26 de octubre de 2021

Esther Benoliel és presidenta d’una comunitat de veïns a Madrid. Gairebé tot l’immoble és seu o de la seva família i tant ella com la seva germana hi viuen. Aquest és el seu primer hivern amb comptadors individuals. «A la meva germana li van arribar mil euros rodons de factura. A mi, 861. La meva casa és molt gran, però l’any passat vaig pagar 180 euros», explica.

A l’edifici de l’Esther hi havia una caldera comunitària de carbó que fa anys va ser substituïda per una de gas natural. Abans de posar comptadors, dividien la factura entre tots en funció dels metres de cada pis. Ara que els tenen instal·lats, tot el consum està informatitzat i cada veí rep la seva factura en funció del que ha consumit.

«En un primer moment vam culpar-ne els comptadors. Però vam trucar a l’administrador i ens va dir que el consum no havia pujat tant», continua.

Com a l’edifici de Saragossa, el que va passar en aquest cas va ser que va augmentar la tarifa fixa a causa de la nova normativa i que l’empresa subministradora va apujar el preu del gas. La factura va pujar per a tothom, tot i que haguessin consumit més o menys el mateix que fa un any.

«Jo sempre he sigut descuidada amb la calefacció. La deixava encesa perquè el gas no era car. Ara la meva casa és un iglú: tinc tots els radiadors tancats», continua Benoliel.

«Moltes empreses han resolt els contractes», explica Pablo Ruiz, portaveu del Col·legi Professional d’Administradors de Finques de Madrid (CAF). «Nosaltres vam pactar els preus i teníem comunitats negociades a 0,036 €/kWh. Però el gas ha arribat a estar a 0,18 €/kWh. Les grans companyies no han pogut aguantar aquests preus i han dit: si vols seguir amb mi, has d’anar a preu indexat. Allà et repercuteixen el preu del mercat».

Inquilins gelats

Davant del mateix problema, cada comunitat ha optat per diferents solucions. No sense friccions.

A l’edifici de Saragossa, explica Galve, de moment han optat per pujar les quotes mensuals i per girar derrames als propietaris. Aviat instal·laran comptadors individuals (la llei els obliga) i, a partir d’aquí, que cada veí «pagui el tram variable en funció del seu consum. L’obra és una altra estocada, d’uns 600.000 euros, però es recupera en menys de quatre anys. I a més estem obligats a fer-la». Quan la situació i els preus del gas s’estabilitzin, intentaran que la companyia subministradora els ofereixi un preu fix de nou.

Expliquen que alguns veïns no podran pagar les factures. «Quan ens vam assabentar de la pujada de preus, els propietaris ho van entendre perquè és una cosa que està sortint als mitjans. Tenim impagats a la comunitat i això farà que pugin les quantitats que deuen aquestes persones. I pot ser que es generi algun nou morós. Però cal tenir en compte que, al ser calefacció central, no se li pot tallar el subministrament si no paga: van acumulant deute i quan és considerable s’intenta arribar a un acord o es posa una demanda judicial», diu.

En el cas de l’edifici madrileny, la seva presidenta ha optat per reduir les hores que encén la caldera. Abans la tenia de 8 del matí a 11 de la nit; ara, d’1 del migdia a 8 del vespre.

«Els veïns s’estan queixant al porter el que no està escrit. Però a mesura que veuen les factures, es queden callats», indica.

El problema de les calderes comunitàries és que s’encenen a la mateixa hora per a tothom, tot i que cada veí tingui unes preferències diferents.

«Ara la gent treballa molt a casa i se’m queixen. Tinc una inquilina que guanya moltíssims diners i em diu: ‘Esther, estic teletreballant amb l’abric a casa. A mi m’és igual, jo ho pago’. Però això no funciona, perquè la caldera és per a tothom i aquests són els horaris que hem establert. Esperem que no ens vingui cap altra Filomena».

Mercat lliure i regulat

Tot i que als consumidors amb caldera individual els convingui revisar el seu contracte per veure si l’empresa ha apujat el preu respecte a l’any passat, el problema de les comunitats és més profund. No només perquè la tarifa fixa ja se’ls ha multiplicat, sinó perquè al ser grans consumidors no poden passar-se al mercat regulat.

«Com passa amb l’electricitat, a Espanya hi ha un mercat lliure i un de regulat de gas. Al regulat, conegut com a Tarifa d’Últim Recurs (TUR), només poden accedir els petits consumidors particulars, que consumeixen un màxim de 50.000 kWh anuals», expliquen des del Col·legi Professional d’Administradors de Finques (CAF) de Madrid, on van donar la veu d’alarma sobre aquest tema al desembre.

El mercat regulat, els preus del qual estan fixats pel Govern, és minoritari. Només un 20% dels usuaris de gas natural a Espanya s’acullen a aquestes tarifes, segons dades recollides per ‘Cinco Días’. No obstant, les tarifes del mercat lliure són més cares: fins a un 78% superiors segons la mateixa publicació i fins i tot un 103% segons l’organització de consumidors Facua.

Notícies relacionades

Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats

BBVA, reconeguda com a Millor Banca Privada d’Espanya per la revista ‘Global Finance’

Si un usuari amb caldera individual compara el preu que paga pel seu consum amb el del TUR i vol canviar-se, pot fer-ho sense problema. Però en el cas de les comunitats de veïns, no.

«Les comunitats amb sales de calderes tenen un consum superior als 50.000 kWh anuals, així que només poden contractar el subministrament de gas al mercat lliure», continuen des del CAF. Per això els administradors de finques reclamen al Govern que les comunitats puguin acollir-se al mercat regulat i optar així a tarifes més competitives.