L’allau de noves renovables triplica ja els objectius del Govern per al 2030 i col·lapsa l’Administració

Espanya es prepara per a un autèntic boom d’instal·lació de noves plantes d’energies renovables durant la pròxima dècada. El full de ruta del Govern per impulsar la descarbonització del sector energètic contempla la posada en funcionament d’uns 60.000 megawatts (MW) de noves renovables fins al 2030, pràcticament triplicant les energies verdes al llarg d’una dècada.

No obstant, el sector continua desbordant totes les previsions i actualment les sol·licituds per connectar a la xarxa elèctrica noves instal·lacions renovables gairebé tripliquen tota la nova potència verda prevista pel Govern fins al 2030 en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC). I d’aquestes peticions presentades, les que ja han aconseguit el permís d’accés a la xarxa més que dupliquen els objectius del camí oficial d’expansió de les energies netes.

Els promotors de plantes renovables han cursat sol·licituds per connectar-se a la xarxa per a una potència de més de 176.000 MW, segons el registre de Red Eléctrica de España (REE) amb dades fins al 31 de desembre del 2021. De tota aquesta allau de sol·licituds, 147.100 MW ja compten amb permís d’accés aprovat per REE, encarregada de concedir una de les llicències per endollar les plantes a la xarxa. I uns altres 29.000 MW han presentat la seva sol·licitud però encara estan en estudi.

Administració desbordada

El gran problema és que una part substancial de les sol·licituds no compten amb un projecte real per construir una planta energètica i durant els últims anys s’ha anat alimentant una bombolla especulativa de revenda de permisos d’accés a la xarxa. El Govern ha anat adoptant mesures per mirar de punxar aquesta bombolla i anat expulsant les sol·licituds sense projectes al darrere.

Però l’allau de projectes renovables continua sent tal que ha acabat per col·lapsar les Administracions encarregades de concedir els permisos i provocant enormes retards en la tramitació (el Ministeri per a la Transició Ecològica en el cas de grans projectes de més de 50 MW i les comunitats autònomes, per a les plantes de menor potència). Uns retards que amenaçaven d’expulsar projectes que sí que comptaven amb un pla de construcció real per incomplir els terminis legals d’obtenció d’autoritzacions intermèdies.

A finals de desembre, el Govern va aprovar in extremis una ampliació de nou mesos dels terminis perquè els promotors renovables obtinguin alguns dels permisos intermedis (la declaració d’impacte ambiental i l’autorització administrativa prèvia), evitant que centenars de projectes decaiguessin pel retard de les administracions, i que els promotors poguessin perdre els avals presentats per obtenir les llicències i els permisos d’accés a la xarxa aconseguits.

Amb l’objectiu d’impulsar projectes renovables realment viables i expulsar els merament especulatius, el Govern va imposar als promotors l’obligació d’anar complint fites intermèdies i anar aconseguint autoritzacions en un termini màxim de cinc anys des de l’obtenció del permís d’accés a la xarxa. Molts projectes estaven a punt d’incomplir aquells terminis i en la majoria dels casos la causa era el retard en la tramitació per part de les Administracions. Per salvar aquests projectes el Ministeri per a la Transició Ecològica ha obert la mà i ha retardat fins al gener del 2023 el compliment d’algunes d’aquestes fites.

Falta de recursos a les Comunitats

«És enormement frustrant veure que les Administracions Públiques no estan prou dotades per atendre l’allau de sol·licituds», es queixava la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquesta mateixa setmana. Les comunitats autònomes van reconèixer la seva incapacitat per assumir l’allau de sol·licituds rebudes i van ser els governs regionals els que van sol·licitar per unanimitat al Govern ampliar els terminis en l’última reunió de la Conferència Sectorial d’Energia.

«Cal resoldre les sol·licituds bé i aviat. Els retards generen angoixa al promotor, però també genera tensió al territori, on no se sap què passarà», explicava Ribera durant la seva intervenció durant la 19a Jornada d’Energia organitzada per IESE i Deloitte. «Vam haver d’ampliar els terminis perquè les Administracions Públiques no estaven donant resposta».

Contra l’especulació

Al sector de les energies netes va proliferar durant anys l’especulació amb els permisos de connexió a la xarxa elèctrica, que s’havien convertit ja en un actiu amb els quals les empreses feien negoci i pels que es paguen quantitats desenraonades en la revenda malgrat que REE els concedeix gratuïtament.

El Govern ha alertat que el creixement exponencial de projectes renovables estava impulsat en molts casos per empreses especialitzades en les primeres fases d’obtenció dels permisos d’accés i autoritzacions administratives, venent els projectes just abans de la fase de construcció a empreses energètiques o a fons d’inversió per a la seva construcció i explotació posterior o revenent simplement el permís d’accés a la xarxa.

Notícies relacionades

Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats

BBVA, reconeguda com a Millor Banca Privada d’Espanya per la revista ‘Global Finance’

Els últims anys, el Govern ha mirat d’acabar amb aquesta especulació disparant la quantia dels avals que s’exigeixen per sol·licitar la connexió a la xarxa i establint l’obligació de complir fites intermèdies per assegurar-se que la sol·licitud la recolza un projecte real. Ara el Ministeri per a la Transició Ecològica prepara directament el llançament de subhastes dels accessos a la xarxa per a nous projectes renovables, en els quals pesaran criteris econòmics, però també d’ocupació, socials i ambientals.

La vicepresidenta Ribera s’ha compromès a llançar la primera d’aquestes subhastes abans de l’estiu, per a la qual cosa s’ultima una ordre ministerial amb els criteris específics per a l’organització de la licitació, que es traurà en audiència pública i s’aprovarà aquest primer trimestre.