L’‘ocupació desencaixada’: universitaris que no treballen del que han estudiat

Quatre de cada deu graduats en estudis d’arts i humanitats treballen en llocs de treball que no tenen res a veure amb el que han estudiat; un problema que afecta tres de cada deu diplomats en ciències i ciències socials i jurídiques i dos de cada deu d’aquests provenen de les enginyeries o l’arquitectura. És el fenomen conegut com a ‘ocupació desencaixada’, un problema «de gran importància a Espanya» segons la Fundació Iseak –especialitzada en l’anàlisi del mercat laboral– que proposa com a solucions més informació als estudiants a l’hora d’elegir carrera, alinear el contingut dels graus amb el que demana el mercat laboral i, sobretot, canviar un model de finançament universitari que afavoreix l’oferta d’un gran nombre de graus sobre la qualitat de l’educació.

L’anàlisi, en col·laboració amb la Universitat Internacional d’Andalusia, s’ha elaborat analitzant més de 30.000 casos de diplomats universitaris, i les ocupacions que exerceixen cinc anys després d’acabar els seus estudis. El desajust detectat entre oferta i demanda laboral, conclou l’informe, pot tenir conseqüències pernicioses per al conjunt de l’economia, «en gran manera a causa de les pèrdues potencials de productivitat, o l’impacte negatiu sobre els salaris o la satisfacció laboral».

Els resultats de l’estudi mostren que els titulats en medicina i infermeria són els que estan més ben situats per exercir una ocupació conforme amb el contingut dels seus estudis (tenen només un 3% de probabilitat d’acabar en una feina desencaixada) mentre que –a més dels titulats en arts i humanitats– els que ho tenen pitjor són els que han estudiat ciències socials i del comportament, medi ambient, tècniques audiovisuals i mitjans de comunicació i viatges, turisme i oci: les seves probabilitats d’acabar en una ocupació no-alineada amb la seva carrera són iguals o superiors al 41%.

Notícies relacionades

Abu Dhabi negocia comprar l’hotelera de gran luxe Millennium

El desafiament de Masana

A més del risc d’ocupació desencaixada, l’informe constata que els mals tradicionals que afligeixen els joves al mercat laboral espanyol continuen molt vius: la probabilitat que tinguin una feina temporal al cap de cinc anys d’acabar els seus estudis se situa en el 40% (un problema especialment agut en el cas de la infermeria, ciències de la vida o medi ambient) i la probabilitat de tenir un salari per sota dels 1.500 euros mensuals és del 50% (sobretot en psicologia, activitats físiques i esportives, medi ambient o periodisme i documentació).

A les seves conclusions, la Fundació ISEAK proposa dues línies d’actuació principals: una d’elles, alinear el contingut dels estudis amb les demandes del mercat de treball, amb mecanismes com avaluacions d’impacte per saber si els graus s’afecten positivament a la inserció laboral o a la qualitat de l’ocupació dels titulats; però també «modificar el model actual de finançament a les universitats, que incentiva l’augment d’oferta de graus sense que aquesta vagi acompanyada d’una memòria rigorosa i exhaustiva sobre el seu impacte».