Exteriors obre la via de la connexió de gas amb França malgrat el rebuig de Ribera

El conflicte de la UE i de l’OTAN  amb Rússia, per la seva amenaça d’envair Ucraïna, ha revifat el desig espanyol d’una connexió transfronterera amb França per enviar gas algerià o d’altres mercats. El Ministeri d’Exteriors acaricia la idea. Creu que la dependència que Europa té del gas rus pot revitalitzar aquest projecte. Però el Ministeri de Transició Ecològica, que dirigeix la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, no ho contempla.

El Govern assumeix que la situació a l’est d’Europa és «tensa» i «volàtil», però creu que «tots els actors estan apostant pel diàleg i per la diplomàcia». Aquest és el camí escollit per desactivar el conflicte. Si fracassés, i Rússia acaba per atacar Ucraïna, el següent moviment de la UE seria l’aprovació de sancions econòmiques. En aquest clima de tensió no es descarta que Vladímir Putin pugui arribar a tallar el subministrament de gas a Europa.

Segons fonts diplomàtiques, això col·loca en un lloc de rellevància Espanya. El nostre país rep aquest combustible directament d’Algèria a través del gasoducte submarí Medgaz, i a més compta amb set plantes per regasificar gas liquat, comprat a altres països i transportat amb barco fins als ports espanyols. «Si a algun país el preocupa la dependència gasística de Rússia, l’alternativa real i evident és Espanya». «Només falta la connexió amb la resta d’Europa».

La reclamació d’enllaçar amb França

L’enllaç amb França és una «reclamació històrica» per part d’Espanya però mai ha arribat a quallar. El projecte Midcat, que connectava la península Ibèrica amb el país gal, a través de Catalunya, ni tan sols va rebre l’aval dels organismes reguladors. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i la Comissió de Régulation de l’Energie (CRE) van tombar la proposta d’Enagás i la gala Teréga pel seu alt cost i falta de rendibilitat. Però ara, segons fonts diplomàtiques, «les interconnexions energètiques preocupen més països, no només Espanya i Portugal».

El 40% del gas que es consumeix a Europa és rus. En el cas d’Alemanya, aquest percentatge arriba al 60%. Dins de la UE, alemanys i francesos són els més partidaris de mantenir una bona relació amb Rússia. El president Emmanuel Macron va viatjar aquest dilluns a Moscou i el canceller alemany, Olaf Scholz, està previst que ho faci la setmana vinent. Aquest dimarts, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, s’ha desplaçat a Kíev per reunir-se amb el seu homòleg ucraïnès, Dimitro Kuleba, dins de la «diplomàcia d’alta intensitat» que, asseguren des del ministeri, està desplegant el nostre país, perquè «la veu d’Espanya se senti amb força». Albares anirà després a Brussel·les per mantenir trobades amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, i amb l’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell.

Però, tot i que Exteriors sembla veure una finestra d’oportunitat per a Espanya en el debat obert a Europa sobre la dependència energètica russa, el Ministeri de Transició Energètica no té en el seu horitzó la interconnexió amb França. «No hi ha novetat sobre el Midcat», asseguren des d’aquest departament. «No és un projecte que pugui resoldre’s a temps per a l’emergència actual», destaquen.

Proposta oblidada a la UE

Altres fonts governamentals, expertes en energia, assenyalen que aquesta proposta «està oblidada» i va ser rebutjada pels reguladors. «El gas és una tecnologia de transició amb una corba de demanda descendent a mitjà termini», remarquen. A més, recorden, la connexió transfronterera amb França ha quedat fora de la llista de projectes prioritaris de la UE.

Fonts diplomàtiques reconeixen que en aquest tema es barregen dues coses: l’interès per buscar una alternativa al gas rus, per si Putin decidís tallar el subministrament, i els compromisos de transició energètica arribats a Europa. Però tot el que afecta el gas també és «geopolítica». Des del Ministeri de Transició Ecològica també puntualitzen que Espanya «sempre ha col·laborat amb tots els seus aliats en tot allò en què pugui contribuir a benestar i seguretat energètica».

Notícies relacionades

Abu Dhabi negocia comprar l’hotelera de gran luxe Millennium

El desafiament de Masana

De fet, el nostre país ja ha autoritzat la petició del Marroc de reconvertir a les plantes espanyoles el gas liquat que compri als mercats internacionals, que arribaria en barcos metaners i s’enviaria després a través del gasoducte del Magrib. D’aquesta manera Espanya ajuda a solucionar els problemes energètics del regne alauita, provocats per la ruptura de relacions diplomàtiques amb Algèria i l’anunci posterior que no continuaria proporcionant gas a Rabat.

Recentment, en una conferència de premsa l’ambaixador de Rússia a Madrid, Iuri Kortxagin, va insistir en la postura de Moscou sobre que no té intenció d’atacar Ucraïna i que no existeix una amenaça d’invasió imminent. Kortxagin va apuntar que els EUA, que és el segon proveïdor de gas d’Espanya, tenen un «interès econòmic a enviar gas a Europa». «Europa és sobirana, si volen comprar gas en altres mercats que els facin», va concloure.