Claus per entendre la polèmica sobre les ‘macrogranges’

Les polèmiques crítiques del ministre de Consum, Alberto Garzón, contra les conegudes com a «macrogranges» han obert el debat sobre els efectes d’aquestes explotacions ramaderes intensives en el medi ambient, el benestar dels animals o la qualitat de la carn.

En una entrevista amb ‘The Guardian’, Garzón va acusar la ramaderia industrial de produir «una carn de pitjor qualitat» amb pràctiques de «maltractament animal» i amb «un impacte ecològic descomunal», afirmacions que han suscitat dubtes en la societat espanyola sobre aquest tipus de ramaderia i han provocat una forta reacció en aquest sector productiu i en l’esfera política.

El terme ‘macrogranja’ no figura en cap normativa ni té definició oficial, però s’utilitza per organitzacions ecologistes per descriure instal·lacions de ramaderia industrial o intensiva on es cria gran nombre d’animals estabulats i alimentats per pinsos per obtenir la màxima producció de carn, llet o ous al més baix cost i en el menor temps possible.

A més, a Espanya no hi ha dades oficials globals que permetin conèixer el nombre d’explotacions ramaderes de tot tipus que allotgen des de centenars a milers d’animals.

Així, el ministre de Consum utilitza com a exemple granges amb 4.000, 5.000 o 10.000 caps de bestiar, però al sector boví només destaca amb un nombre de cinc xifres el projecte per a l’explotació de 23.520 vaques lleteres al municipi sorià de Noviercas.

El Ministeri d’Agricultura comptabilitza 115 explotacions amb més de 626 vaques lleteres i, entre les destinades a la cria de vedells, 3.730 amb més de 100 nodrisses, però no hi ha dades específiques sobre les granges bovines de més dimensió, perquè estan exemptes per ara d’informar sobre les seves emissions contaminants.

Sí que estan obligades a això en canvi les explotacions actives del sector porcí i avícola. D’aquesta manera, l’inventari del Ministeri per a la Transició Ecològica denominat Registre Estatal d’Emissions i Fonts Contaminants revela que hi ha més de 2.400 granges amb més de 2.000 places per a porcs d’engreixament de 30 quilos i 550 amb més de 40.000 places per a ocells de corral.

Espanya és el país de la UE on els ciutadans tenen més carn a la seva disposició, amb 98,79 quilos a l’any per habitant, segons les últimes dades de la FAO.

I, almenys en el sector porcí, durant els últims 13 anys s’ha registrat a Espanya un important descens del nombre de granges petites, al mateix temps que augmentava la quantitat de grans explotacions ramaderes.

Amb dades del Ministeri d’Agricultura, el nombre d’explotacions porcines reduïdes va caure un 30% durant l’última dècada, mentre el de les més grans creixia un 3%.

¿I quin és el seu impacte en el medi ambient? El sector agroramader va ser el 2020 el tercer amb més pes en l’emissió de gasos amb efecte hivernacle a Espanya, amb un 14,1% del total, per darrere del 27,7% corresponent al transport i el 21,4% de la indústria.

Una activitat agroramadera que va augmentar al llarg de l’any aquestes emissions l’1,2%, principalment com a conseqüència del creixement de les cabanes ramaderes, «responsables del 64,8% de les emissions d’aquest sector», degut sobretot a les procedents de la gestió de fems, com explica un informe de Transició Ecològica.

La ramaderia aviària i porcina intensiva és la responsable d’un 38% del metà i d’un 24% de l’òxid nitrós emès a Espanya, dos gasos amb efecte hivernacle amb un potencial d’escalfament global 21 i 310 vegades superior al del CO₂, respectivament, segons la Directiva de la UE sobre nitrats. A més, el metà va ser el segon gas amb més pes en el total d’emissions espanyoles el 2020, un 14,3% del total.

Per controlar l’impacte ambiental de la ramaderia, Espanya utilitza un Registre Estatal on figuren les més de 3.700 explotacions de mida gran que informen de les seves emissions, però que inclou només granges de porcs i aus de corral, perquè les de bestiar boví encara no estan obligades a facilitar aquesta informació.

El cas és que la Comissió Europea va anunciar al desembre que portarà Espanya davant el Tribunal de Justícia de la UE per no haver adoptat prou mesures per combatre la contaminació per nitrats, després d’advertir des del 2018 que aquest país incomplia la Directiva del 1991 sobre la matèria.

Aquesta Directiva, del 1991, obliga els Estats membres a adoptar mesures per evitar que els nitrats de fonts agrícoles contaminin les aigües subterrànies i superficials, així com a establir programes d’acció que previnguin i redueixin aquest tipus de contaminació.

Espanya supera, així mateix, el sostre fixat per a les emissions d’amoníac (NH3), un contaminant atmosfèric generat en un 96% per les activitats agrícoles i ramaderes i que, segons adverteix la Comissió Europea, danya la salut humana i el medi ambient perquè contribueix «al procés d’acidificació del sòl, l’eutrofització de les aigües i la contaminació per ozó troposfèric».

Amb dades de Transició Ecològica, Espanya va superar en un 34% el sostre de 353 quilotones d’amoníac vigent el 2019, a l’emetre aquell any a l’atmosfera 474,4 quilotones, i la xifra ha continuat creixent des d’aleshores un 2,7%.

El ministeri confirma que l’augment d’aquestes emissions registrat des del 2013 està vinculat a l’«increment de la cabana ramadera» i a l’ús de fertilitzants.

Respecte a les acusacions de maltractament, el Consell General de Col·legis Veterinaris assegura que la ramaderia industrial compleix les normatives europees i nacionals de benestar animal, tant a la granja com en el transport i l’escorxador, tot i que organitzacions ecologistes denuncien que fomenta l’aglomeració extrema i la cosificació dels animals i empara fins i tot tractes cruels.

La gestió d’explotacions porcines intensives amb requisits de benestar animal està regulada en un reial decret del 2020 que limita a més el nombre màxim de caps a 750 mares i 4.000 places d’esquer. Un altre decret més recent, del 2021, estableix els criteris corresponents a les granges avícoles.

Per a les explotacions bovines, el Govern ultima també un decret que fixarà condicions d’allotjament i alimentació per evitar el maltractament animal i limitarà la capacitat de les noves granges –no de les ja existents– a 725 vaques de munyiment o 1.400 vedells d’esquer.

Malgrat l’entramat de normatives nacionals i europees per garantir el benestar animal, Greenpeace afirma que a les granges porcines és molt elevat el nombre d’incompliments, molt escasses les inspeccions i molt poques les instal·lacions sancionades. Fins i tot qüestiona la mateixa legislació per estar «feta a mida de la indústria» i permetre «que els animals visquin en condicions penoses».

Quant a la qualitat de la carn procedent d’animals criats en granges industrials espanyoles, és sotmesa a rigorosos controls, tot i que no existeixen sistemes que permetin comparar-la de forma objectiva amb la de la ramaderia extensiva.

Els veterinaris recorden que compleix rigorosos controls sanitaris durant tota la cadena de producció i distribució. I el comissari europeu d’Agricultura, Janusz Wojciechowski, remarca que no és de menor qualitat que la de la resta de la UE.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

Però ¿és pitjor que la d’animals criats en explotacions de ramaderia extensiva? El cert és que no hi ha mètodes d’avaluació objectius que permetin mesurar la qualitat de la carn en funció de la seva procedència, si bé l’organització de consumidors Facua adverteix que sí que és pitjor per factors com la immobilització forçosa dels animals, la seva alimentació i els fàrmacs que se’ls administren.

Complir els requisits de consum, la reglamentació tecnicosanitària i la normativa d’etiquetatge significa simplement complir un requisit mínim de qualitat, però la carn d’«un animal amuntegat» és «molt més grassa» i també és pitjor pel tipus d’alimentació, assenyalen fonts de Facua, que demanen, així mateix, protocols més estrictes sobre els fàrmacs que poden rebre.