El Suprem declara inaplicable el bo social elèctric per falta de transparència

El Tribunal Suprem ha declarat inaplicable el règim de finançament del bo social fixat el 2013 en la llei del sector elèctric per ser incompatible amb la directiva europea que estableix que les obligacions de servei públic s’hauran de definir clarament, ser transparents, no discriminatòries i controlables, així com garantir a les empreses elèctriques l’accés, en igualtat de condicions, als consumidors nacionals.

La Sala Tercera estima el recurs contenciós-administratiu interposat per Viesgo Infraetructuras Energéticas, (abans E.ON Espanya) contra el reial decret que desenvolupava el mètode per fixar els percentatges de repartiment de les quantitats a finançar relatives al bo social. L’article 45.4 de la llei del sector elèctric establia que el bo social «serà assumit per les matrius dels grups de societats o, en el seu cas, societats que desenvolupin simultàniament les activitats de producció, distribució i comercialització d’energia elèctrica».

El tribunal considera que «no sembla prou justificació la breu indicació que, per tractar-se d’una activitat regulada, desenvolupada en règim de monopoli legal i exclusivitat, al transportista únic no li resultaria possible recuperar del mercat l’eventual cost que hagués d’assumir en l’esmentat concepte».

Recaure només en certs agents

Així mateix, afirma que «ha de considerar-se mancada de claredat i de transparència així com discriminatòria, sense justificació, la decisió que entre els agents que intervenen en els altres tres sectors del sistema elèctric –generació, distribució i comercialització– el cost del finançament del bo social es faci recaure únicament sobre les entitats o grups empresarials que desenvolupin simultàniament les tres activitats i que tinguin el caràcter de grups verticalment integrats, quedant en canvi eximides d’aquesta càrrega totes aquelles societats o grups empresarials l’activitat dels quals se centri en només un o fins i tot dos d’aquests sectors d’activitat».

La Sala observa que no queda degudament justificat que el finançament del bo social es faci recaure sobre determinats agents del sistema elèctric, alguns d’ells amb molt escàs pes específic en el conjunt del sector, eximint, en canvi, de l’esmentada càrrega altres entitats o grups empresarials que poden estar en millors condicions per assumir aquell cost, sigui pel seu volum de negocis, per la seva importància relativa en alguns sectors d’activitat o perquè desenvolupen simultàniament i de manera integrada dues d’aquelles activitats.

Pels seus efectes

La sentència admet que aquest article ja no està en vigor, perquè la llei va ser substituïda per una altra el 2016 i el 2018, però entén que s’ha de pronunciar, perquè durant el temps que va ser aplicada va tenir efectes. Per això declara el dret de Viesgo Infraestructuras Energéticas a ser indemnitzada per les quantitats abonades en concepte de bo social en aplicació de l’esmentat reial decret, i que se li tornin totes les quantitats pagades per aquest concepte més els interessos legals corresponents des de la data en què es va fer el pagament fins a la del seu reintegrament.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

El Suprem ja va declarar, arran d’un altre recurs d’aquesta mateixa empresa que el reial decret del 2014, que desenvolupava la metodologia per a la fixació dels percentatges de repartiment de les quantitats a finançar relatives al bo social, eren incompatibles amb la normativa europea. La decisió va ser recorreguda per l’Administració General de l’Estat al Constitucional, que el 2019 va anul·lar la sentència i va declarar vulnerat el dret a un procés públic amb totes les garanties.

La Sala va plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que, en sentència dictada l’octubre d’aquest any, va resoldre que la normativa europea s’oposa que el cost d’una obligació de servei públic, com el bo social, recaigui únicament en les matrius dels grups de societats o, en el seu cas, societats que desenvolupin simultàniament les activitats de producció, distribució i comercialització d’energia elèctrica, ja que aquest criteri condueix a una diferència de tracte entre les diferents societats que operen en aquest mercat, que no està justificada.