El futur de l’aqüicultura fet present

D’aquesta manera la companyia se situa com a referent de la recerca aqüícola mundial, i s’alça a una posició privilegiada des de la qual poden obtenir resultats amb què millorar «la salut, la nutrició i el benestar» entre les diferents espècies cultivades, apostant en tot moment per la recerca d’altres de noves i la sostenibilitat.

N’hi hagi prou com a exemple que, des d’aquestes instal·lacions, assentades al municipi de Pontevedra d’O Grove, i inaugurades dilluns passat, es comercialitzaran l’estiu que ve els primers pops criats en captivitat, cosa que és una petita revolució dins de la gran aposta de present i futur que és l’aqüicultura.

I per al consumidor aquesta proposta «no pot ser més atractiva», ja que tindrà al seu abast un producte «de la màxima qualitat, saludable, sense paràsits, sense microplàstics, sense metalls pesants i a la producció del qual han primat matèries primeres d’origen natural», assegura el president de Nueva Pescanova, José María Benavent.

Serà «el primer pop de la història nascut de l’aqüicultura» i «un motiu d’orgull» per a la companyia, ja que suposa la consolidació d’un ambiciós projecte iniciat amb Lourditas, el primer pop nascut en captivitat. Aquell entranyable cefalòpode va créixer, va ser mare i ja té rebesnets que acaben de ser pares, de manera que s’ha consolidat un cicle reproductiu que s’ha completat per primera vegada en la història gràcies a la feina de biòlegs i/o investigadors com Jacobo Fernández, durant dècades un dels màxims exponents d’Insuíña i ara una de les cares més destacades del projecte Biomarine Center.

Un edifici construït pràcticament des de zero en què es van invertir 7,5 milions d’euros, que disposa d’un parc solar fotovoltaic per a autoconsum que evitarà l’emissió de CO2 equivalent a plantar més de 7.000 arbres i que s’aixeca en un lloc on fa quatre dècades funcionava una granja de pollastres.

Va ser llavors quan va néixer Insuíña, la piscifactoria pionera en el cultiu de turbot a Espanya que, sense saber-ho, es convertiria en l’embrió del Pescanova Biomarine Center, que s’estén sobre una superfície de 4.000 metres quadrats banyada per la cala d’O Grove.

«Un centre de recerca en aqüicultura de què traurem noves espècies i en el qual investigarem sobre la seva gestió, genètica, nutrició, benestar i impacte en el medi marí», insisteix el conseller delegat i el president de Nueva Pescanova.

Però el Biomarine Center és, també, «un centre de divulgació de la cultura del mar i l’aqüicultura; una instal·lació museística oberta al públic» que aspira a contribuir a «dignificar la pesca i l’aqüicultura, donant-los la importància que es mereixen». Tot això, insisteix Ignacio González, «entorn de dos eixos fonamentals com són la sostenibilitat i la digitalització».

Els mateixos que, acompanyats per la intel·ligència artificial i el ‘big data’, permeten a Nueva Pescanova continuar creixent i pensant en gran en un futur més pròxim. En aquest cas en concret d’aplicació a espècies com el llagostí, de manera que mitjançant una aliança amb Microsoft es pugui controlar el 100% dels seus processos d’obtenció i comercialització «per garantir la traçabilitat alimentària i millorar la salut i el benestar animal». Així ho destaca el president de Nueva Pescanova, que recorda que a Nicaragua, Guatemala i l’Equador, la seva companyia cultiva llagostí vannamei en «7.000 hectàrees de llacunes naturals, que equivalen a 15.000 camps de futbol».

En presumeix, com també, i sobretot, que «pops nascuts al Biomarine Center hagin pogut arribar a la seva maduresa biològica i reproduir-se amb èxit, fins al punt que ja tinguem una cinquena generació». Això demostra, argumenta Benavent, «no només la viabilitat científica» de les instal·lacions inaugurades a O Grove, sinó també «el seu formidable potencial productiu» i la seva capacitat per aconseguir-ho garantint la preservació mediambiental.

Galícia produeix el 20% del total del peix i marisc criats a Europa, i representa el 85% del total de la producció a Espanya.

Segons l’estudi ‘The future of Foods’ de Morgan Stanley, «el creixement de l’aqüicultura serà en la dècada del 2020 al 2030 d’un 5% anual compost, fins a arribar a un volum global de 300.000 milions de dòlars en valor».

Notícies relacionades

La inversió immobiliària creixerà un 10% el 2026 fins als 18.000 milions

L’any de l’habitatge, "un dret bàsic" que continua sense resoldre’s

Dit d’una altra manera, en l’actualitat, «el 50% dels productes del mar que consumim al món ja procedeix de l’aqüicultura, segons la FAO, i és un sector que dona feina a 2,5 milions de persones a tot el món». I això és només el principi, ja que aquestes xifres es multiplicaran sense fre un any rere l’altre, de manera que la producció global dels oceans el 2030 es limitarà a un 45%, «i això descarregarà el medi natural de la pressió a la qual es veu sotmès». 

José María Benavent recorda que les Nacions Unides «aposten pel desenvolupament de l’aqüicultura mitjançant la utilització de noves tecnologies i la promoció de la cooperació científica internacional». I Nueva Pescanova accepta el repte, «no només per descarregar de pressió els oceans, sinó també per contribuir a la seva recuperació i aportar solucions als interrogants sobre l’avenir alimentari de la humanitat».