Mercat laboral

Els sous baixos s’intensifiquen entre els joves, mentre que disminueixen entre els veterans

  • L’INE considera un sou baix aquell que està per sota dels dos terços del salari brut per hora mitjà, el que vindrien a ser menys de 1.100 euros bruts al mes

Els sous baixos s’intensifiquen entre els joves, mentre que disminueixen entre els veterans
2
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quatre de cada deu joves menors de 25 anys a Espanya cobren salaris baixos. És a dir, ingressen nòmines dos terços inferiors al salari mitjà en el conjunt del mercat laboral, cosa que vindria a ser menys de 1.100 euros bruts al mes; segons la definició de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això si tenen una feina a jornada completa. La desigualtat salarial entre les capes més novelles del mercat laboral espanyol tornava a repuntar a les portes de la crisi del coronavirus, tal com constata l’última enquesta de qualitat de vida publicada per l’INE aquest dimecres. Si després de l’esclat de la crisi financera aquesta tendència als salaris baixos va arribar a la meitat dels joves que aconseguien retenir una ocupació, durant la posterior recuperació va tornar a baixar i el 2019 començava a traçar el camí invers i es plantava en aquest 39,1%. I ho feia malgrat que el 2019 el Govern va aprovar una intensa pujada del salari mínim interprofessional a 900 euros (en 14 pagues o 1.050 euros en 12 pagues).

Els joves no surten ben parats de la redistribució de rendes que s’ha produït en l’última dècada, des de l’última crisi econòmica fins a les portes de l’actual. La comparativa mostra que els més veterans cada vegada cobren menys ‘salaris pobres’ mentre aquests es tornen més freqüents entre els més joves. I és que els sous baixos són 2,6 vegades més freqüents entre els joves que entre la mitjana de la població treballadora espanyola i quatre vegades més freqüents que entre els empleats sèniors d’entre 50 i 64 anys. Les dades constaten que entre els novells una mica més experimentats, d’entre 25 i 34 anys, les males remuneracions també s’han tornat més freqüents. Si bé el 2008 els cobraven el 20,1% d’ells, el 2019 l’esmentat percentatge ascendia a 21,8%. A la resta de franges, les que comprenen una heterogènia massa de treballadors d’entre 35 i 65 anys, la proporció de treballadors amb baixos sous ha baixat de manera unànime.

Notícies relacionades

Joves i treballadors poc qualificats són els que surten més mal parats durant l’última dècada pel que fa a baixos sous. Doncs si aquestes remuneracions de ‘baix cost’ s’han mantingut iguals entre els graduats universitaris (6,4%), entre aquells amb estudis bàsics (22,2%) i de secundària (16,7%) la freqüència d’aquests sous ‘low cost’ ha augmentat entre tres i quatre punts respecte a la situació de fa una dècada.

A nivell territorial, l’evolució dels salaris més baixos ha sigut majoritàriament positiva, tendint-se a fer-se més residual la seva freqüència. En 12 de les 17 comunitats autònomes hi havia menys treballadors amb baixos salaris el 2019 que una dècada abans. A Catalunya la millora de les condicions ha sigut substancial i, a falta de mesurar l’efecte de l’actual crisi del coronavirus, l’esmentada proporció entre el conjunt de la població treballadora va passar del 15,4% del 2008 a l’11% del 2019. Els baixos salaris només han augmentat a Andalusia (18,2%), Astúries (16,3%), Extremadura (28%), Múrcia (23,1%) i La Rioja (16,4%).