Moviments empresarials

Les incògnites de l’opa a Naturgy

L’operació amb què IFM obté menys de la meitat del capital a què aspirava entra en una nova fase

Les incògnites de l’opa a Naturgy
4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Per què Naturgy és una empresa estratègica?

El Govern, que amb la crisi provocada per la pandèmia va imposar l’obligació que les compres de control de companyies espanyoles considerades estratègiques per part d’inversors estrangers s’haguessin de sotmetre a autorització, va tardar mesos a prendre una decisió. I ho va fer el 3 d’agost, amb una sèrie de condicions com assegurar que la companyia mantindrà la seu social a Espanya, així com la major part de la plantilla, i també les accions de la companyia a la borsa. Abans que l’Executiu prengués la seva decisió, el principal accionista de Naturgy, Criteria (La Caixa), es va encarregar de deixar clar que defensaria l’espanyolitat i el perfil industrial de la companyia. Y ¿per què l’empresa és estratègica? A més d’un acord històric amb Algèria, pel qual se subministra el 60% del gas que rep Espanya, Naturgy controla el 76,68% de la societat que va construir la infraestructura que porta el gas del Magrib (Metragaz), i el 77,2% de l’European-Magreb Pipeline (EMPL), que l’explota. A Medgaz, participa amb el 49% en una societat juntament amb la companyia pública algeriana Sonatrach, que té l’altre 51% i que, al seu torn, és accionista de la companyia espanyola amb el 3,85% del capital. A més d’energies renovables, té set cicles combinats (centrals que produeixen electricitat amb gas) amb una potència de 7 gigawatts (GW); el 34,5% de la central nuclear de Trillo (Guadalajara) i l’11,3% de la d’Almaraz (Càceres). La companyia distribueix gas natural a un total de 1.100 municipis de nou comunitats autònomes espanyoles, amb una quota de mercat del 69% i és el tercer operador del mercat elèctric espanyol, en què distribueix electricitat a 3,8 milions de clients i compta amb 151.495 quilòmetres de xarxa.

¿Per què tan pocs accionistes han venut?

Hi ha diverses explicacions per entendre per què IFM no ha aconseguit ni la meitat del capital a què aspirava (10,83% davant el 22,9%). Una de les principals, a més de l’oposició del consell d’administració, ha sigut el paper de La Caixa, principal accionista a través de Criteria, la seva societat de participacions. I en especial, del president tant de la Fundació La Caixa com de Criteria, Isidre Fainé, que va sortir en defensa del dividend de Naturgy quan des d’IFM van insinuar la possibilitat de suspendre’l. I a més, des de fa mesos, han exercit el rol de defensor de l’espanyolitat i el perfil industrial de la companyia energètica mitjançant la compra d’accions en el mercat amb el límit del 29,99% per evitar haver de llançar una opa. Del 24,4% ha passat al 26,7% actual, en què ha invertit més de 400 milions d’euros. El protagonisme adquirit per La Caixa i, en especial, pel seu president, hauria influït en molts petits accionistes, que han preferit seguir en una companyia que els dona regularment uns dividends atractius, segons alguns analistes. Després de l’embranzida dels títols de Naturgy que s’ha produït aquest dijous a l’haver-se conegut el resultat de l’opa, amb un augment de gairebé el 5%, fins al llindar dels 24 euros (l’oferta era a 22,07 euros per títol), és possible que l’entitat esperi uns dies per continuar comprant accions. En tot cas, des del principi ha volgut deixar clar que Naturgy la veu com una inversió estratègica. També s’ha temut des de fa mesos que IFM s’aliés amb els altres dos fons accionistes de referència (CVC i GIP), però si aquest acord existís –una cosa que alguns dels implicats neguen– «no podrien demostrar-ho o fer-ho evident ja que, altrament, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) podria investigar-ho», afirmen fonts del mercat.

¿Què pot fer ara IFM?

El fons IFM, que aspirava a obtenir el 22,9% de Naturgy ha decidit conformar-se amb el 10,83% i renunciar al mínim del 17% que s’havia autoimposat. Ara tindrà dret a un únic conseller en comptes dels dos a què aspirava. Haurà d’enviar una carta al consell de la companyia energètica i demanar el vocal que li correspon. En l’òrgan de govern de l’empresa, format per 12 membres, dos representen La Caixa (Criteria), dos el fons CVC i dos GIP; el president executiu, Francisco Reynés; i cinc independents. Tot i que La Caixa té dret a un tercer vocal, després d’ampliar la seva participació en el capital fins al 26,7%, s’ha de veure si ho sol·licita, ja que IFM no l’igualarà en el consell. En tot cas, en comptes d’ampliar el consell és probable que el representant d’IFM, que haurà de ser ratificat per una junta extraordinària d’accionistes, sigui a costa de sacrificar-ne un dels independents. I el seu poder serà limitat perquè les decisions de més calat dins el consell s’han de prendre per majoria reforçada (dos terços), cosa que no aconseguiria ni aliant-se amb els altres dos fons accionistes de referència, CVC i GIP, que tenen el 20% del capital cada un i que a l’anunciar IFM la seva opa van dir que no vendrien.