Segons Infojobs

La crisi duplica la competència als portals d’ocupació, amb 71 persones per vacant

  • Un informe conjunt d’Infojobs i ESADE assenyala els treballadors poc qualificats com els qui més difícil tindran tornar a trobar feina

  • Les ofertes d’ocupació que inclouen el teletreball es multipliquen per sis l’últim any

foto 3651788

foto 3651788

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Davant l’equació de més atur i menys activitat econòmica, el resultat més probable és una competència més gran per trobar una nova feina. La pugna virtual als portals de recerca de feina s’ha agreujat des que va esclatar la pandèmia i deixa ràtios desesperançadores: a Infojobs, el portal que més ofertes mou a Espanya, hi ha de mitjana 71 persones per cada vacant disponible. Quan fa un any la proporció era de 41 a 1. Aquesta és una de les conclusions que reflecteix l’informe presentat aquest dijous de manera conjunta per Infojobs i ESADE. El coronavirus s’ha deixat notar en els fluxos d’oferta i demanda del mercat laboral, amb especial impacte entre els treballadors menys qualificats i amb una alça sense precedents en l’extensió del teletreball.

Les dades presentades aquest dijous constaten una caiguda sense precedents entre les ofertes recopilades per Infojobs. Concretament aquestes van caure el 46% el 2020 respecte a l’any anterior, passant de 2,8 milions d’ofertes circulant abans de la Covid a 1,5 milions des de la seva irrupció. La caiguda no ha sigut la mateixa entre tots els segments i aquells amb nivells formatius més baixos estan sent els més perjudicats. Fins al punt que el descens de les ofertes que no requereixen especialització o una qualificació mitjana s’han desplomat el 63%. I aquelles que no requereixen experiència prèvia també són les que més han caigut. És a dir, novells i poc qualificats són els que més perjudicats s’estan veient.

El director general d’Infojobs, Román Campa, no obstant, ha anticipat que els actuals nivells de contractació han repuntat i que actualment «estem en uns volums cada vegada més pròxims al 2019». Ara falta que aquest indicador es tradueixi en més afiliacions a la Seguretat Social en les venidores dades mensuals. Segons els últims, Espanya encara té pendent recuperar 326.000 d’ocupats per tornar als nivells anteriors al primer estat d’alarma. Entre les actuals vacants disponibles, les que busquen comercial o professional de vendes són, amb diferència, les més freqüentades; amb 311.666 vacants registrades durant el 2020, el doble que la segona més buscada.

Tornada als nivells de la Gran Recessió

Menys vacants per al mateix nombre de candidats agreuja la competència, que ha tornat als nivells registrats durant la Gran Recessió. De mitjana, durant el 2020 hi havia 74 candidats per cada oferta laboral, gairebé el doble que els 41 registrats el 2019. El repunt de la competència ha empès set anys enrere les estadístiques registrades per Infojobs, ja que des del 2013 no registrava una proporció de demandants d’ocupació més gran. En sectors com la venda al detall (380 candidats per oferta), l’administració d’empreses (182) o el disseny i les arts gràfiques (157) la competència és on més s’ha disparat. Mentre altres oficis, com la sanitat o l’educació, on la contractació pública ha augmentat, amb prou feines ha experimentat variacions.

Una altra dada que deixa l’informe d’Infojobs reflecteix problemes més estructurals i menys nous del mercat laboral espanyol: la mala connexió entre oferta i demanda. Ja que hi ha el doble d’universitaris registrats que vacants disponibles per a aquesta formació. El que reflecteix un problema de sobrequalificació que surt reiteradament a diferents informes publicats per diferents cases d’estudis.

Fals augment salarial

Notícies relacionades

L’informe d’Infojobs i ESADE també reflecteix un increment de les mitjanes salarials registrades a les diferents ofertes del portal d’ocupació. Una tendència que els mateixos autors reconeixen que obeeix a un biaix, en tant que la desaparició de les pitjors ofertes d’ocupació davant la contracció econòmica ha provocat que es mantinguin les que ofereixen millors condicions. El que deriva en un augment del salari mig durant el 2020, fins als 25.173 euros de mitjana a l’any; gairebé el 5% més que el 2019.

Els responsables de l’estudi també veuen un efecte arrossegament després de les últimes pujades del salari mínim interprofessional (SMI), que en els últims tres anys ha passat de 735,9 euros a 950 euros. La majoria de companyies continuen mostrant-se a favor de mantenir-se al camí dels augments, tot i que l’esmentat recolzament s’ha vist lleugerament damnificat per l’actual context de crisi. Doncs si el 2021, sis de cada deu empreses estan conformes amb l’augment del salari mínim, l’esmentat suport era de set de cada deu un any abans; segons constata l’estudi.

Temes:

Ocupació Atur