deute públic

Brussel·les captarà 150.000 milions anuals per finançar el pla de recuperació

  • La Comissió Europea adopta la seva estratègia per demanar 800.000 milions d’euros (a preus actuals) fins a l’any 2026

  • Apressa els Vint-i-set a concloure el procés de ratificació de la decisió de recursos propis necessària per emetre deute

  • El vicepresident del BCE, Luis de Guindos, adverteix contra «qualsevol retard innecessari» que pugui repercutir en els mercats

zentauroepp55431323 handout   15 october 2020  belgium  brussels  european commi201015193758

zentauroepp55431323 handout 15 october 2020 belgium brussels european commi201015193758 / DPA via Europa Press

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La Comissió Europea captarà uns 150.000 milions d’euros anuals fins a 2026 –en total 800.000 milions a preus actuals– per finançar el pla de recuperació amb què reflotar l’economia europea després de la crisi del coronavirus. Si, com espera Brussel·les, els Vint-i-set aconsegueixen concloure al juny el procés de ratificació de la decisió de recursos propis, imprescindible per impulsar l’emissió de deute, l’Executiu comunitari podria acudir als mercats a la recerca de diners des de juliol.

«Estarem preparats per acudir als mercats tan aviat com la decisió sigui ratificada pels vint-i-set estats membres», ha confirmat el comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, durant la presentació de l’estratègia de finançament que convertirà la UE en un dels emissors més grans en euros del món. Si els terminis es compleixen, els primers desemborsaments podrien arribar entre juliol i setembre i els països que presentin primer els seus plans tindran accés abans al prefinançament del 13%, tot i que, si hi ha molts països a la cua, «haurem de veure que el desemborsament es realitzi de manera proporcional», ha explicat.

Fins ara són 17 els estats membres, inclosa Espanya, que han ratificat la decisió. Falta que complimentin aquest crucial tràmit Estònia, Polònia, Hongria, Finlàndia, Àustria, Romania, Països baixos, Irlanda, Lituània i Alemanya, el Tribunal Constitucional dels quals ha paralitzat el procés després d’una demanda. Malgrat el revés alemany, la Comissió Europea confia que se superaran els obstacles. En aquest sentit, el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ha fet aquest dimecres una crida a evitar qualsevol «retard innecessari» perquè el temps apressa.

«Cal evitar qualsevol mena de retard o ajornament innecessari que pugui tenir impacte en els mercats», ha avisat. «Es tracta d’immunitzar l’economia i les societats europees per fer-les més resilients que mai», s’ha sumat Hahn sobre el que ha definit com el «motor que bombarà el combustible» per propulsar el pla de recuperació.

Bons d’entre 3 i 30 anys

Segons l’estratègia, la Comissió Europea (CE) preveu captar uns 800.000 milions d’euros en els mercats des de juliol d’aquest any fins a finals del 2026 amb emissions de deute per finançar el fons de recuperació europeu destinat a reimpulsar les economies dels països de la Unió Europea després de la pandèmia. Segons el pla, Brussel·les emetrà tant bons amb diferents terminis de venciment –d’entre 3 i 30 anys– com lentes amb venciments més curts, inferiors a 12 mesos. També realitzarà tant subhastes com operacions sindicades.

Notícies relacionades

Cada sis mesos, segons ha explicat Hahn, presentaran els seus plans de finançament als inversors, que també inclouran l’emissió de bons verds, destinats a finançar activitats beneficioses per al medi ambient. L’objectiu és emetre fins a 250.000 milions en bons verds per complir amb l’objectiu de destinar el 30% a projectes alineats amb el pacte verd europeu. La majoria dels diners captats, 723.800 milions, es destinaran a les transferències a fons perdut i els préstecs que es canalitzaran a través dels plans nacionals d’inversió i reformes.

Hahn també ha explicat que el termini per tornar el principal i els interessos del deute emès acabarà el 2058, per a la qual cosa necessitaran uns 15.000 milions anuals a partir del 2026. Per finançar aquest reemborsament, Brussel·les presentarà al juny una primera proposta sobre noves fonts d’ingressos, en principi a través de l’ampliació de l’esquema de comerç d’emissions, el nou mecanisme d’ajust de carboni en frontera o la taxa digital, tot i que Hahn augura una batalla i negociació llarga amb els estats membres.