La nevera dels ertos i la incògnita del desglaç

Després de la declaració del primer estat d’alarma, rara era la persona que no estigués o tingués un conegut en erto. Una espècie d’unicorn màgic apartat del mercat laboral i els seus vaivens, ja que dos de cada deu assalariats a Espanya van arribar a estar en un expedient de suspensió durant aquesta pandèmia. Un pic, el de 3,5 milions d’afectats, que actualment està estabilitzat entorn dels 750.000 suspesos; amb els seus vaivens fruit del fet de relaxar o endurir restriccions per part de les administracions.

Expedient de regulació temporal d’ocupació (erto). Molts s’han atribuït la paternitat de l’eina, específicament redissenyada entre Govern, patronal i sindicats per a l’actual crisi de la Covid. El seu origen ja es remunta a la primera versió de l’Estatut dels Treballadors (publicada el 1980, amb Adolfo Suárez com a president) que en el seu article 47 ja contempla «Suspensió del contracte per causes tecnològiques, econòmiques o derivades de força major».

Èxit consensuat   

L’èxit de l’actual format d’ertos, adaptat de manera exprés durant els primers dies d’estat d’alarma i modulat en les seves successives pròrrogues (actualment la quarta), és consens pràcticament unànime en el món econòmic. Almenys entre els treballadors indefinits, ja que aquesta eina no va evitar una escabetxada laboral entre treballadors temporals i fixos discontinus a l’inici de la pandèmia. El Banc d’Espanya, en un informe publicat la setmana passada, va considerar acreditada «una elevada efectivitat dels ertos a l’hora de facilitar la tornada a l’ocupació després de les mesures de confinament adoptades durant la primavera passada». 

Els ertos han sigut la nevera a la qual van anar a hibernar les empreses que van haver de parar al principi de la pandèmia i de la qual entren i surten les que no han pogut reobrir des d’aleshores. Poques firmes impedides en la seva activitat van decidir no recórrer a aquest recurs. Dues de les més sonades van ser Estrella Galicia o Chocolates Valor, que malgrat les restriccions van apostar per assumir la factura. D’altres, amb menys pedigree mediàtic, com la pime catalana especialitzada en tèxtil Arpe, tampoc van recórrer a l’erto i van apostar per reconvertir-se. Aquesta companyia familiar va passar a fabricar mascaretes i el 2020 va acabar sent un any rècord per als seus balanços. 

Notícies relacionades

Els exconsellers d’Economia insisteixen en els reptes "de fa 40 anys"

Espanya postula Móra la Nova per acollir una gigafactoria europea d’IA

Exemples a part, les empreses sense erto van ser les menys i l’ús de la nevera pública d’ocupació va ser recurrent. I l’electricitat d’aquesta està sent costejada en gran part per l’erari públic, que, a canvi de contenir una onada d’acomiadaments, està suposant un substancial esforç. Fins ara el Govern, entre prestacions per als treballadors i exoneracions per a les empreses, ha invertit prop de 22.289 milions d’euros des del març passat.

La incògnita del desglaç

Si bé pocs posen en dubte l’eficàcia dels ertos com a mantenidors de l’ocupació, els dubtes no escassegen en relació amb el dia després. ¿Què passarà amb aquests 750.000 treballadors que estan actualment en erto i que difícilment abandonaran definitivament aquest erto mentre segueixin les restriccions? No han faltat projeccions que aventuren una nombrosa destrucció d’ocupació quan aquesta nevera s’apagui, com l’Airef, que va vaticinar que el 30% dels afectats per erto saltaria a l’atur. O l’Escola de Gestors, que va afirmar que fins a 300.000 suspesos, acabarien a l’atur. De moment, les estadístiques no els acompanyen, ja que l’afiliació ha continuat creixent. La incògnita està en el moment en què el Govern desendolli definitivament la nevera i no quedi cap altra opció que el desglaç.