Condemnen un banc per pactar amb un client que no demanaria la clàusula terra

Un jutge de Palma ha condemnat un banc i ha anul·lat l’acord per escrit que va firmar amb un client, pel qual aquest renunciava a reclamar els diners que havia abonat de més per la clàusula terra que figurava en l’escriptura de la seva hipoteca. El banc va arribar a un acord amb aquest client en què, a canvi de no aplicar-li més aquesta clàusula que va ser declarada il·legal pels tribunals europeus, es garantia no només la indemnització que havia d’abonar sinó també una demanda judicial.

Fa ja més de set anys que els tribunals van establir que l’anomenada clàusula terra era abusiva i que, per tant, era il·legal. Aquesta clàusula venia imposada per l’entitat bancària, que establia un límit, tant mínim com màxim, en les hipoteques variables. Aquesta clàusula el que va provocar és que aquests clients no poguessin beneficiar-se de la baixada dels interessos bancaris.

Aquesta sentència dels tribunals va tenir enormes conseqüències econòmiques, perquè representava que els bancs havien cobrat més diners del que els corresponia pels interessos que imposaven als seus clients. I per això, a més de declarar la nul·litat de l’esmentada clàusula, els jutges van condemnar els bancs a tornar aquests diners cobrats de forma indeguda. No obstant, no tots els bancs van complir la decisió judicial. És cert que a partir d’aquell moment les financeres van deixar d’aplicar l’esmentada clàusula, cosa que suposava que de cop al client li baixava la quota mensual de la seva hipoteca, però no tots es van mostrar disposats a tornar els diners que havien cobrat indegudament. Algunes entitats van optar per firmar acords particulars amb els clients. Amb aquests contractes s’establia que es deixava d’aplicar la clàusula del préstec, però a canvi d’això el client renunciava a tota futura reclamació.

Aquesta sentència del jutge de Palma que considera que aquest tipus d’acord particular entre el banc i el client és irregular respon a la demanda que va presentar el lletrat Miguel Forteza Rey. L’advocat va denunciar l’abusivitat d’aquest contracte que va firmar el seu client, malgrat que l’havia subscrit lliurement. El jutge ha analitzat en profunditat el document firmat i un dels termes que més li crida l’atenció és que el banc insisteix que totes les clàusules de la hipoteca són vàlides, malgrat que ja s’havia declarat la nul·litat de la clàusula terra. L’entitat, malgrat que insisteix en la validesa d’aquest condicionant, accepta que no l’aplicarà.

El magistrat considera que el client es va limitar a acceptar els termes de l’acord que el banc li va posar sobre la taula, sense cap possibilitat d’influir en la redacció d’aquest contracte. És a dir, va ser un document redactat per la mateixa entitat, sense atorgar al consumidor la possibilitat de negociar l’esmentat acord. Per això, el jutge critica la posició de domini que va mantenir el prestamista davant el seu client, sense que en realitat en cap moment existís una negociació individual, com exigeix la llei que regula aquest tipus d’acords.

És cert, i així ho recorda la sentència, que en un moment determinat un client pot renunciar al dret a reclamar una indemnització al banc que li ha deixat els diners per comprar una vivenda, sempre que ho faci de forma lliure i, sobretot, amb tota la informació al seu abast. Però aquest no és el cas d’aquest client, com així ho va demostrar l’advocat, ja que no coneixia que no només el banc no li podia aplicar mai més la clàusula terra sinó que també tenia dret a recuperar tots els diners que havia pagat de més, que en la sentència no s’especifica.

Negociació individual

El magistrat ressalta en la seva sentència que no es pot acceptar una clàusula inclosa en el document d’un contracte quan no ha existit una negociació individual amb el client. És a dir, no és vàlid aquest tipus de documents quan el consumidor no pot influir en la seva redacció. I en aquest sentit, es recorda una sentència del Tribunal Europeu, que va qüestionar aquest tipus de documents sobre acords de finançament que es redacten per utilitzar-los de forma generalitzada.

Entrant en el fons de la demanda que es va plantejar al jutjat de Palma, el magistrat recorda que s’ha de tenir molt en compte la informació que facilita el professional de banca al seu client, aconsellant-li un determinat acord. Es pot donar, com així ha ocorregut en aquest cas, una situació de desequilibri entre les parts que estan negociant, que sobretot perjudica el client i no el banc.

Notícies relacionades

Restablerts els trens AVE entre Madrid i Barcelona per un incendi pròxim a la via

Tous fitxa la seva nova consellera delegada a Parfois, que deixa les regnes en mans d’un exMango

Sota aquest argument, el jutge arriba a la conclusió que el client no va tenir al seu abast tota la informació que mereixia a l’hora de firmar aquest acord amb el banc, ja que altrament és difícil d’entendre que renunciï al cobrament d’unes quantitats econòmiques que havia pagat de més en cada quota de la hipoteca de casa seva. I per al jutge també és important ressaltar que el client no només renunciava a reclamar els diners de la clàusula terra sinó també d’un altre de tipus de reclamació que li podia correspondre per la il·legalitat d’algunes clàusules que apareixien en l’escriptura del préstec.

Aquesta decisió judicial, per la qual s’anul·la l’acord, permetrà al client reclamar la quantitat econòmica que li correspon pels interessos que va pagar a l’imposar-li el banc la il·legal clàusula terra de la hipoteca.