Finances públiques

L’Airef preveu un dèficit autonòmic del 0,8% el 2021

L’Autoritat Fiscal avisa del risc d’un desajust més gran el 2022, per la liquidació negativa corresponent al 2020

rosas55760907 cristina herrero airef congreso201105102257

rosas55760907 cristina herrero airef congreso201105102257 / J J Guillen

3
Es llegeix en minuts

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal(Airef) preveu que les comunitats autònomes registrin un dèficit del 0,6% del PIB aquest any i del 0,8% del PIB el 2021, per sota de la taxa de referència de l’1,1% fixada pel Govern, si bé alerta del risc que el desajust sigui més gran des del 2022 ja que elfinançament autonòmic donarà una liquidació negativa aquest exercici. A més, estima que les entitats locals registraran equilibri aquest any i una dècima de desajust el pròxim exercici.

Així es desprèn de l’informe sobre les línies fonamentals delsPressupostos del 2021de les CCAA, en el qual alerta dels possibles desajustos que es poden produir en el saldo pressupostari de les regions a partir del 2022 per l’impacte de les liquidacions negatives delSistema de Finançament Autonòmic, el menor import de fons vinculats al Pla de Recuperació i l’absència de transferències extraordinàries de l’Estat.

L’Airef estima que els fons del Pla de Recuperació elevaran la capacitat de despesa autonòmica fins a l’11% i la dels ingressos, fins al 10%. Aquest impuls perdria força a partir del 2023. A més, des d’Airef avisen que aquesta situació es podria agreujar amb la consolidació d’una part important de la despesa incorreguda el 2020 i el 2021.

En qualsevol cas, l’estimació de dèficit de l’Airef per al 2021 és més positiva que la previsió delPla Pressupostari, que situa la taxa de referència del dèficit autonòmic en l’1,1% del PIB. Segons l’organisme, aquesta diferència es deu fonamentalment als supòsits sobre el grau de consolidació de la despesa associada a la crisi sanitària, ja que consideren que, atenent la seva naturalesa temporal i l’evolució de la pandèmia prevista al seu escenari central, part d’aquestes despeses no es replicarien el 2021.

Dèficit per comunitats autònomes

Amb una previsió d’un dèficit del subsector del 0,6% aquest any, augura que cinc comunitats registraran un desajust major a la mitjana del subsector:Navarra(dèficit del 2,4%),País Basc (2%),País Valencià(-1,6%),Múrcia(-1,3%) iAragó (-0,7%), mentre queCantàbria (-0,6%) igualaria la mitjana.

Per sota, amb un menor dèficit per tant, se situarienAndalusia(-0,1%),Astúries(-0,2%),Balears(-0,2%),Castella i Lleó(-0,5%),Castella-la Manxa(-0,5%),Catalunya(-0,5%),Extremadura(-0,3%),Galícia (-0,2%) iComunitat de Madrid(-0,2%). Per la seva banda,La Rioja registrarà equilibri pressupostari iles Canàries, un superàvit del 0,5%.

Per al2021,l’Airef ha suposat una distribució de la transferència extraordinària de l’Estat per reduir el dèficit de les comunitats autònomes que suposaria per a cada una l’1,1% del PIB regional.

Sota aquest criteri, nou autonomies podrien tancar el 2021 amb un dèficit inferior a la referència fixada o fins i tot superàvit, com és el cas d’Andalusia (-0,9%), Astúries (-0,7%), Balears (-0,5%), Catalunya (-0,5%), Galícia (-0,4%), Madrid (-0,3%), País Basc (-0,9%) i La Rioja (-0,6%) i el superàvit de les Canàries (+0,4%), 

Al seu torn, unes altres quatre regions –-Cantàbria, Castella i Lleó, Aragó i Navarra-– registraran un dèficit similar al -1,1% de referència, i unes altres quatre (Castella-la Manxa (-1,4%), Extremadura (-1,4%), Múrcia (-1,7%) i País Valencià (-2,3%)) assolirien un dèficit superior.

Entitats locals

En paral·lel, l’Airef també ha presentat l’informe relacionat amb les entitats localsen el qual es recull l’estimació que aquestes corporacions podrien tancar el 2021 amb un dèficit d’una dècima de PIB, després de situar-se en l’entorn de l’equilibri el 2020.

Dins del grup de grans entitats locals, els ajuntaments deBarcelona, Palma, Bilbao, Valladolid, Gijón i L’Hospitalet de Llobregat i les tres diputacions forals –-Biscaia, Guipúscoa i Àlaba-–tancaran ja el 2020 amb dèficit. El 2021, tindran també dèficit els ajuntaments deBarcelona, Bilbao, Vigo i les tres diputacions forals, mentre que la resta veurà reduït el seu superàvit.

Notícies relacionades

Segons es desprèn d’aquest informe, l’ajuntament deMadrid té previsió de superàvit per al 2020 i 2021 i col·loca la seva ràtio d’endeutament en el 28%. La majoria de les grans entitats locals preveuen acabar aquest any i el 2021 amb superàvit com és el cas dels ajuntaments deValència, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Las Palmas de Gran Canària, Alacant, Còrdova, i les diputacions deBarcelona, València, Sevilla.

Les grans entitats locals amb situacions molt sanejades i acumulació d’estalvis són les que, en gran manera, poden aplicar romanents a despesa després de la suspensió de les regles fiscals, segons explica l’Airef. De fet, els romanents de tresoreria acumulats per aquest grup representen al voltant d’un 20% del total del subsector.