L'Eurogrup dona llum verda a la reforma del MEDE

Un any després de fracassar en el seu primer intent i després de superar les reticències d’Itàlia, els ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona han aconseguit tirar endavant aquest dilluns la reforma del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), que en el futur tindrà una major capacitat de supervisió i més poders, i acordar l’avanç en dos anys, a principis del 2022, de la posada en marxa de la nova xarxa de seguretat del Fons de Resolució Bancària, dues potes clau de la unió bancària. «Els ajustos que hem acordat desenvoluparan encara més la caixa d’eines», ha celebrat el president de l’Eurogrup, Paschal Donohoe, després de la videoconferència celebrada pels ministres de l’Eurozona.

L’aprovació havia quedat bloquejada el desembre del 2019 per la polèmica generada a Itàlia amb la reforma i les exigències d’alguns falcons del nord d’Europa com Finlàndia o els Països Baixos que exigien, abans de la posada en marxa del nou fons, una reducció dels riscos de la banca. «No hem arribat al final del camí» i «continuarem reduint els riscos» però «es confirma la nostra unitat. És una fita fonamental en el camí per reforçar la unió bancària i un complement important en els nostres esforços per recolzar la recuperació econòmica», ha destacat el màxim responsable de l’Eurogrup. «És un pas important que reforça la unió bancària i l’estabilitat financera de la zona euro», ha destacat la vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño.

L’acord, que no toca una coma del text provisional tancat l’any passat, haurà de ser firmat al gener i després es podrà llançar el procés de ratificació a nivell nacional. La reforma reforçarà el paper del MEDE en el disseny, negociació i avaluació dels programes d’assistència financera, cosa que significa que tindrà més poder que en el passat en la supervisió dels rescats. A més, introdueix les clàusules d’acció col·lectiva en les emissions de bons sobirans, la qual cosa facilitarà que els creditors assumeixin quitacions en cas de reestructuracions de deute, l’element que més controvèrsia va generar l’any passat a Itàlia pel temor d’augmentar els costos del deute italià i que va portar a ficar al congelador la reforma.

Nova xarxa de seguretat per als bancs

Notícies relacionades

Santacreu: "No podem tenir una Administració tan dificultosa"

La Caixa aspira a arribar a una «participació rellevant» a Puig

El pacte també permetrà llançar abans d’hora la nova xarxa de seguretat d’últim recurs per a les resolucions bancàries. És a dir, el nou instrument que podrà utilitzar-se en cas que s’esgotin els diners del Fons Únic de Resolució Bancària (FUR), la guardiola creada el 2016 amb aportacions dels bancs perquè siguin les entitats les que costegin els seus rescats i no els contribuents. «La raó principal per la qual hem de canviar el MEDE és perquè altrament no podríem donar préstecs al Fons Únic de Resolució –ja que només pot prestar als Estats i a les institucions de la UE. Això amb el nou tractat serà possible» però «només passarà si el FUR es queda sense diners i esperem que no passi», ha destacat el director gerent del MEDE, Klaus Regling.

El 2018, els ministres de l’Eurozona es van comprometre a crear aquest mecanisme d’últim recurs abans de finals del 2023 sempre que s’haguessin reduït «prou» els riscos bancaris. En la seva declaració, l’Eurogrup admet que la crisi de la Covid-19 alentirà o reduirà la tendència, però l’Eurogrup es compromet a mantenir-se vigilant per protegir els contribuents. «Hi ha decisions a nivell de la UE que semblen tan tècniques que és difícil veure el seu impacte polític al principi. L’acord sobre la reforma del MEDE és una d’aquestes», ha explicat el ministre alemany de Finances, Olaf Scholz, sobre una reforma que reforçarà «l’euro i tot el sector bancari».