La mida i el poder de les 'Big Tech', a judici en el Congrés dels EUA

Durant gairebé dues dècades, pràcticament al·lèrgic a la regulació del món digital, el Congrés dels Estats Units s’ha mantingut en els marges mentre Amazon, Apple, Google (Alphabet) i Facebook ampliaven la seva mida i el seu poder. Finalment, mentre altres branques del Govern intensifiquen una pressió també creixent a escala mundial sobre quatre dels cinc gegants de Silicon Valley, el Congrés ha trepitjat l’accelerador en el seu escrutini del ‘Big Tech’ i del seu potencial monopolístic, una cosa que Washington abans només va fer amb el cinquè, Microsoft. I aquest dimecres el subcomitè antimonopoli de la Cambra baixa ha aconseguit asseure durant cinc hores i mitja en la seva particular banqueta, per connexions virtuals per la pandèmia de coronavirus, Sundar Pichai, Tim Cook, Mark Zuckerberg i, per primera vegada, Jeff Bezos.

La idea dominant, o almenys la dels demòcrates que controlen la Cambra i amb això els seus comitès, és que les quatre empreses «simplement tenen massa poder». Així ho ha verbalitzat David Cicilline, que presideix el subcomitè. «Els nostres fundadors no es van agenollar davant un rei ni nosaltres hem d’agenollar-nos davant els emperadors de l’economia digital», ha dit el demòcrata, que ha alertat dels riscos d’un «govern privat» per a l’economia  i la democràcia i que ha assegurat que, malgrat les particularitats de cada empresa, comparteixen un patró de «domini», «control» i «abús» de la infraestructura digital que està no només «perjudicant la competició, la creativitat i la innovació» sinó «matant els petits negocis».

L’«esperit americà»

Abans que Cicilline llancés la primera pregunta brutal a Pichai («¿per què Google roba contingut de negocis honestos?») els quatre consellers delegats han tingut oportunitat d’oferir les seves declaracions inicials. I s’hi ha pogut sentir un missatge comú: que les seves companyies (amb una valoració de mercat que ronda els cinc bilions de dòlars) representen l’esperit nord-americà d’innovació i no la supressió d’emprenedors i innovadors més petits que se’ls atribueix, que el seu domini no és absolut i que continuen enfrontant-se a competició que els obliga a continuar millorant.

Tant Bezos com Zuckerberg han defensat concretament la seva mida. «Igual que el món necessita empreses petites necessita les grans», ha dit Bezos, l’home més ric del planeta. «Les companyies no són dolentes només perquè són grans», ha afirmat per la seva part el fundador de Facebook.

Per a Washington, no obstant, no tot està tan clar. Fa 13 mesos que els 15 membres del panel especialitzat en monopoli dins del Comitè Judicial investiguen. Han realitzat ja cinc vistes prèvies, han recopilat 1,3 milions de documents i centenars d’hores d’entrevistes. I les seves indagacions acabaran plasmades en un informe que podria obrir la porta a una nova era de regulació, un moment que es desenvolupa en paral·lel a investigacions ja empreses, i en alguns casos molt avançades, del Departament de Justícia, de la Comissió Federal de Comunicacions i de fiscalies estatals.

Els casos individuals

Cadascuna de les empreses està en el punt de mira per qüestions particulars. En el cas d’Amazon, per exemple, és fonamental la suposada explotació de les dades dels qui comercien al seu mercat digital per desenvolupar els seus propis productes. Aquest és un assumpte que va negar sota jurament davant el mateix subcomitè un dels advocats de la companyia l’any passat, però que una investigació de ‘The Wall Street Journal’ publicada a l’abril va mostrar com a certa. I aquest dimecres aquest article ha aparegut per perseguir Bezos, que a preguntes de la congressista Pramila Jayapal no va poder negar la pràctica. «Puc dir que tenim una política en contra d’utilitzar dades específiques dels venedors per ajudar la nostra pròpia marca de negoci, però no puc garantir que aquesta política no s’hagi violat mai», ha dit.

En el cas d’Alphabet es qüestiona el domini absolut de Google en recerques, publicitat digital i pràcticament tot el vinculat a la infraestructura d’internet, assumptes que ja li han costat per ara 9.000 milions de dòlars en multes de la Unió Europea i d’altres reguladors. Durant la sessió Cicilline ha acusat l’empresa de monitoritzar el trànsit per «identificar amenaces competitives» i va declarar: «Els nostres documents mostren que Google ha passat de ser un torniquet per a la resta de la xarxa a ser un jardí emmurallat que cada vegada manté més els seus usuaris sota la seva mirada».

Tim Cook ha sigut qui menys preguntes ha escoltat dels congressistes, però s’ha demostrat també que Apple és en el focus per les polítiques de la seva botiga d’aplicacions, com ara la comissió del 30% per vendes en aplicacions i subscripcions o per suposada supressió de competidors.

Per a Zuckerberg, ja un habitual al Congrés després d’escàndols que han posat en qüestió la privacitat de les dades dels seus usuaris, un dels eixos d’interrogatori ha sigut el creixement de Facebook amb adquisicions de més de 80 companyies, incloent-hi Instagram i WhatsApp, que alimenten suspicàcies. I durant la vista s’han esmentat, per exemple, correus electrònics en els quals Facebook discutia l’adquisició d’Instagram com a manera d’evitar que es convertís en una amenaça competitiva i documents interns que apunten que va utilitzar pressions i amenaces de clonar el producte alhora que intentava adquirir-lo.

Conclusions

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

El format de la compareixença, on cada congressista té només cinc minuts per a les seves preguntes, ha fet difícil que les discussions fossin concentrades, malgrat que s’han realitzat diverses rondes d’interrogatori. La presència dels quatre consellers delegats junts en la mateixa sessió, una cosa per a la qual van pressionar ells, també ha contribuït a difuminar una mica les coses, igual que un afany republicà per desviar-se cap a aspectes ideològics i polítics. Però la sessió ha demostrat un esforç renovat per mirar de replantejar la utilitat de velles lleis antimonopoli redactades fa més d’un segle per a l’era digital.

I Cicilline ha conclòs amb un missatge contundent. «Aquestes companyies, com existeixen avui, tenen poder monopolístic. Es necessita dividir-ne algunes, es necessita que totes siguin regulades adequadament i retin comptes», ha dit el demòcrata abans de tancar la sessió amb la cita de Louis Brandeis, que va ser jutge del Tribunal Suprem: «Podem tenir democràcia o podem tenir riquesa concentrada a les mans d’uns quants. No podem tenir les dues coses».