La Sareb incrementa les seves pèrdues fins als 947 milions

La Sareb, l’empresa semipública en la qual es van aparcar els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades, continua acumulant pèrdues multimilionàries. El també conegut com a banc dolent ha anunciat aquest dijous uns números vermells de 947 milions d’euros en el 2019, els vuitens consecutius des del seu naixement, amb un increment del 8% a causa que ha hagut de reconèixer un impacte de 83 milions perquè no podrà generar en el futur els resultats necessaris per aprofitar-se de drets al menor pagament d’impostos (actius fiscals diferits).

La companyia presidida per Jaime Echegoyen, participada en un 45,9% per l’Estat i la resta per entitats privades (bàsicament bancs espanyols), va néixer el 2012 prometent una rendibilitat del 14% en els seus 15 anys de vida. No obstant, tant el públic Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) com la mateixa Sareb van reconèixer ja fa anys que ni tan sols es podran recuperar tots els ajuts públics que se li van injectar (2.192 milions en capital). L’Estat ja ha donat per perdut el 92,4% (2.024 milions), i això sense tenir en compte els números vermells del 2019, amb la qual cosa el temor més gran és haver de posar més diners, com va advertir la Comissió Europea el 2016 però la companyia ho descarta.

Per contribuir a evitar-ho, el Govern va aprovar fa dues setmanes que la firma no entri en causa de dissolució tot i que el seu patrimoni net caigui per sota de la meitat de la seva capital social. De moment, els seus recursos propis van baixar l’any passat des dels 2.607 milions fins als 1.659 milions d’euros (230 milions de capital i 1.429 milions de deute subordinat), davant els 4.800 milions originals. La decisió de l’Executiu és clau per a la seva supervivència, perquè les previsibles pèrdues dels pròxims exercicis continuaran erosionant la seva situació patrimonial. A més, també li permetrà acceptar operacions que ara rebutjava pel seu impacte en els fons propis malgrat ser atractives donada la situació del mercat. «Fins al moment, la Sareb està complint el seu mandat. A més, com a part de la seva responsabilitat social corporativa, compta amb un programa de promoció de vivenda social», va justificar el Govern. 

Un altre aspecte clau és que la companyia va amortitzar l’any passat 825 milions més del deute avalat per l’Estat que va entregar als bancs que li van cedir els actius (un 60% menys que els 2.114 milions del 2018). En els seus set anys d’activitat ja ha cancel·lat 15.676 milions, un element fonamental per no provocar per aquest costat un trencament més gran als comptes públics del que es derivi de no tornar el capital, si bé li queden encara 35.105 milions pendents.

Menys ingressos

L’origen dels problemes de la Sareb és el sobrepreu que es va veure obligada a pagar pels actius que va rebre: acumula unes minusvalideses latents de 6.819 milions per la diferència entre aquest cost d’adquisició i el seu valor de mercat (6.323 milions en els préstecs i 496 milions als immobles). Per pal·liar-lo, l’empresa va decidir l’any passat reduir la venda a l’engròs de crèdits a promotors per no haver d’assumir els descomptes excessius reclamats pels inversors i que els bancs sí que poden acceptar gràcies al fet que tenen la pèrdua comptable coberta per provisions. La companyia va optar per intensificar la transformació dels préstecs en immobles, així com impulsar la promoció residencial i el desenvolupament dels sòls. Així, va executar les garanties de crèdits per valor de 1.867 milions d’euros, un 33% més, cosa que li va permetre sumar al seu balanç 21.140 immobles.

L’estratègia té l’inconvenient que allarga els terminis per vendre els actius i augmenta els costos de manteniment i legals. De fet, els seus ingressos van caure el 34% el 2019, fins als 2.308 milions, i per primera vegada la venda i gestió dels immobles (1.328 milions) va aportar més que els interessos i les vendes dels préstecs (943 milions). La Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) li van advertir el juliol de l’any passat que havia d’avaluar «acuradament» la «viabilitat» d’aquesta estratègia, però la Sareb defensa que li permetrà obtenir un valor més gran pels seus actius per generar caixa i així poder amortitzar el deute amb aval públic.

Balanç minvant

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La Sareb té encara en balanç actius per valor de 32.274 milions d’euros (19.407 milions en préstecs, un 51% menys que en el 2012, i 12.807 milions immobles, un 13% més), després d’haver-los reduït un 36% des dels 50.781 milions originals. El percentatge sembla petit tenint en compte que està pràcticament a la meitat de la seva vida, si bé el FROB va obrir l’any passat la porta a retardar la seva data de liquidació més enllà del 2027. El ritme de venda d’immobles va baixar l’any passat un 19%, fins a les 16.948 unitats, pel descens de les operacions fruit d’acords amb promotors (-53%) com a conseqüència de la seva nova estratègia de transformació d’actius financers en immobles. Les vendes directes, en canvi, amb prou feines han variat (-0,4%). 

La caiguda de les despeses operatives (4%, fins als 670 milions) i sobretot dels costos financers (11%, fins als 586 milions) va permetre una lleugera millora de les pèrdues abans d’impostos (864 milions, un 2% menys). La companyia té cedides 2.336 vivendes de les 4.000 ofertes per a finalitats socials a 26 ajuntaments i comunitats autònomes i recentment ha anunciat que pretén arribar a les 10.000 vivendes mitjançant contactes amb ajuntaments de menor mida